Jaume Duch i Guillot
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1962  (62 anys)Barcelona | ||
 Conseller d'Unió Europea i d'Acció Exterior | |||
| 12 agost 2024 – ← Meritxell Serret i Aleu Nomenat per: Salvador Illa i Roca | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Brussel·les | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | portaveu, professor d'universitat, advocat, periodista | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona Parlament Europeu | ||
| Partit | Unió de Centre Democràtic | ||
| |||
.jpg)
Jaume Duch i Guillot (Barcelona 4 de febrer de 1962) és un advocat, periodista i polític català. Va ser el portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu del 2017 fins a 2024,[1][2][3][4] ja que va ser nomenat conseller del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya pel govern socialista d'Illa.[5][6]
El 19 de març del 2018 va ser guardonat amb l'Orde d'Isabel la Catòlica i durant l'acte el president del Parlament Europeu Antonio Tajani va declarar que era «un català espanyol sense por de reconèixer-ho i sempre ha estat lleial a Catalunya i Espanya».[7]
Trajectòria
[modifica]Va ser un dels líders de la Joventut Centrista de Catalunya (CC-UCD) entre 1980 i 1982 i va presentar-se amb aquest partit a les eleccions autonòmiques de 1980.[8] És llicenciat en Dret i va exercir com a professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona (1986-1990). És funcionari de la Unió Europea des de 1990,[3] quan va començar a treballar com a assistent de Concepció Ferrer, eurodiputada d'UDC. Amb anterioritat al càrrec que exerceix actualment, Duch va ser cap de premsa (1999-2006) i conseller de premsa de l'Oficina del llavors president del Parlament Europeu, José María Gil-Robles (1997-1999).[9]
És autor de publicacions, articles i comunicacions sobre qüestions relatives a les institucions de la Unió Europea, al dret comunitari i a la comunicació europea. A més, exerceix com a ponent en diverses jornades d'estudis, conferències i seminaris. Des de juny de 2014 és membre del Consell consultiu de la Fondation Jean Monnet, amb seu a Lausanne (Suïssa).[10]
Com a portaveu de l'Eurocambra, Duch Guillot respon davant els mitjans de comunicació acreditats a Brussel·les sobre matèries referents al Parlament Europeu com a institució. Normalment, dirigeix les rodes de premsa sobre les activitats que realitza l'Eurocambra, és l'encarregat de gestionar possibles crisis de comunicació i donar suport al president del Parlament Europeu quant a les seves relacions amb els mitjans de comunicació.[11] L'octubre de 2014, el Col·legi de Periodistes de Catalunya li atorgà el premi al Millor Portaveu (2013) per la seva tasca al Parlament Europeu.[12]
El desembre de 2016 la Mesa del Parlament Europeu va aprovar, per unanimitat, la proposta del secretari general de la Institució de nomenar Duch com a director general de Comunicació del Parlament. L'òrgan de direcció del Parlament va decidir així mateix que continués desenvolupant les funcions de portaveu de la institució.[3]
El 12 d'agost de 2024 deixa el càrrec de portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu al ser nomenat conseller del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya pel govern socialista d'Illa.[4][5][6]
Polèmica
[modifica]En alguns casos s'ha considerat que l'actual portaveu del Parlament Europeu actuava com "un peó al servei d'Espanya contra l'independentisme" arran de diversos incidents com ara la transcripció i traducció interessada feta pel servei de traducció a l'espanyol de l'Eurocambra[13] o anteriorment amb l'amenaça d'expulsar Catalunya de la Unió Europea si es feia independent.[14]
Durant una trobada amb la premsa al CIDOB el 6 de juny del 2019, contràriament als testimonis del periodista francès Jean Quatremer, d'Aleix Sarri, o la carta de Jordi Cañas, Jaume Duch va negar que no s'hagués deixat entrar Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu al·legant que simplement se’ls havia rebutjat l'acreditació.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Parlamento Europeo - Contactos para los medios» (en castellà). [Consulta: 14 octubre 2014].
- ↑ «El choque institucional en la UE no conviene a nadie». El Periódico, 14-06-2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Jaume Duch nomenat nou Director General de Comunicació del Parlament Europeu». www.europarlbarcelona.eu. [Consulta: 13 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 Press, Europa. «Jaume Duch dejará la portavocía del Parlamento Europeo y será conseller de UE y Acción Exterior», 11-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Jaume Duch, peó espanyolista al Parlament Europeu, nou conseller d’Acció Exterior». VilaWeb. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «DECRET 133/2024, d'11 d'agost, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ «"Jaume Duch recibe la Encomienda de la Orden de Isabel la Católica"». Euro EFE, 07-06-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-07. [Consulta: 20 març 2018].
- ↑ «Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador». Vilaweb, 17-09-2013. [Consulta: 11 maig 2014].
- ↑ Reventós, Laia. «Jaume Duch, el 'webmaster' de Europa». El País, 29-09-2005. [Consulta: 10 maig 2014].
- ↑ «Fondation Jean Monnet».
- ↑ «Els Matins - Jaume Duch: "El Parlament Europeu s'ha tornat molt poderós i el vot serà decisiu"».
- ↑ «El Col·legi de Periodistes de Catalunya atorga el Premi al Millor Portaveu a Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu». Parlament Europeu. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2014. [Consulta: 7 octubre 2014].
- ↑ «"El silenci inquietant de Jaume Duch"». Vilaweb, 28-04-2018. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «"Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador"». Vilaweb, 17-09-2013. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «"El silenci inquietant de Jaume Duch"». Vilaweb, 07-06-2019. [Consulta: 7 juny 2019].