Vés al contingut

Salvador Illa i Roca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Salvador Illa i Roca
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Salvador Illa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
la Roca del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
133è President de la Generalitat de Catalunya
10 agost 2024 –
← Pere Aragonès i Garcia
Diputat al Parlament de Catalunya
12 maig 2024 –

Circumscripció electoral: Barcelona

7è Primer secretari del PSC
19 desembre 2021 –
← Miquel Iceta i Llorens
Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 9 juny 2024

Circumscripció electoral: Barcelona

7è Cap de l'oposició a Catalunya
2021 –
← Carlos Carrizosa Torres
Ministre de Sanitat d'Espanya
13 gener 2020 – 26 gener 2021 (renúncia)
← María Luisa Carcedo – Carolina Darias San Sebastián →
Secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya
6 novembre 2016 –
← Assumpta Escarp Gibert
Alcalde de la Roca del Vallès
3 juliol 1999 – 17 setembre 2005
← Josep Estapé i Vilà – Miquel Estapé i Valls →
Alcalde de la Roca del Vallès
23 setembre 1995 – 5 febrer 1999 (moció de censura)
← Romà Planas i Miró – Josep Estapé i Vilà →
Regidor de l'Ajuntament de la Roca del Vallès
30 juny 1987 – 17 setembre 2005 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióIESE Business School - Màster en administració d'empreses (1992–1993)
Universitat de Barcelona - filosofia (1984–1989)
Escola Pia de Granollers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsRomà Planas i Miró Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
26 octubre 2020cinquè aniversari d'El Español
8 octubre 2017manifestació «Prou! Recuperem el seny» Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Facebook: salvador.illaroca X: salvadorilla Bluesky: salvadorilla.bsky.social Instagram: salvador_illa LinkedIn: salvador-illa-roca-34a80a1b Modifica el valor a Wikidata

Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 8 d'agost de 2024[1] i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Va ser alcalde de la Roca del Vallès en dos períodes disjunts compresos entre 1995 i 2005. Posteriorment, va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Fou ministre de Sanitat d'Espanya del 13 de gener del 2020 al 26 de gener del 2021,[2] durant el segon govern de Pedro Sánchez. Abandonà el càrrec per concórrer com a candidat del PSC a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, eleccions que va guanyar en nombre de vots però on no va poder formar govern. A la catorzena legislatura (2021-2024), va ser el cap de l'oposició al govern català.[3] El març del 2024 es confirmà com a cap de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024,[4] que tornà a guanyar el seu partit.

Biografia

[modifica]

Nascut el 5 de maig de 1966 a la Roca del Vallès,[5][6] al Vallès Oriental. És fill de Josep Illa, treballador de la fàbrica Tèxtils i Brodats del municipi i Maria Roca, mestressa de casa i que posseïa un taller tèxtil. A més, té dos germans, Ramon i Josep Maria, tots dos menors que ell.[7]

Va estudiar la primària a l'Escola Pia de Granollers.[8] Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Té un Màster en administració d'empreses de l'IESE,[9] i ha impartit l'assignatura d'Introducció a l'Economia al primer curs del Grau en Gestió de la Comunicació Global a la Universitat Ramon Llull, com a professor associat.[10]

Va fer el servei militar, graduant-se com a alferes en una companyia de la Caserna del Bruc.[11] Posteriorment va entrar a treballar al departament comercial d'una empresa de plàstics de Cardedeu, on romandria uns cinc anys.[11]

Política municipal i autonòmica

[modifica]

Va esdevenir regidor de l'Ajuntament de la Roca del Vallès el 1987, sent nomenat regidor de cultura.[12] Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 1995,[13] quan Romà Planas li va demanar anar de segon a la llista municipal. Mesos després, Planas moriria d'un aneurisme i Salvador Illa esdevindria alcalde de la Roca,[14] amb una forta oposició, al seu programa, i durant el seu primer mandat es construiria el centre comercial La Roca Village.[11] Desallotjat de l'alcaldia mitjançant una moció de censura al febrer de 1999 que va haver de convocar després que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) l'obligués a convocar el ple de la moció de censura i haver quedat sense sou per decisió del Ple,[15] va recuperar l'alcaldia després de les eleccions municipals de juny del mateix any, en què la llista que va encapçalar va obtenir una majoria absoluta.[14] El mateix any també va esdevenir primer secretari de la Federació del Vallès Oriental del PSC. A les eleccions municipals de 2003 va revalidar l'alcaldia, aquesta vegada amb majoria simple.[16]

Va renunciar a l'alcaldia el setembre de 2005, en ser nomenat director general de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, durant el govern tripartit de Pasqual Maragall i Mira càrrec que mantindria fins al 2009 amb José Montilla i Aguilera.[17][18] Durant aquest període va fer seguiment de la construcció de diversos jutjats i centres penitenciaris, entre els quals hi havia les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.[11]

El 2009 va passar breument pel sector privat, sent durant nou mesos director general de la productora audiovisual Cromosoma, coneguda per ser la responsable de la sèrie Les Tres Bessones i del documental Bicicleta, cullera, poma.[8]

Entre 2010 i 2011 fou director de l'Àrea de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona i coordinador del Grup Municipal Socialista al Ple municipal entre 2011 i 2016.[19] Va esdevenir cap de gabinet de Jaume Collboni quan aquest va guanyar les primàries a l'alcaldia de Barcelona el 2014.[11] Amb la incorporació de PSC al govern de Barcelona després del pacte amb Barcelona a Comú, el 2016 va ser nomenat gerent d'Empresa, Cultura i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona.[20]

Secretari d'organització del PSC

[modifica]

En el XIII congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el novembre de 2016, Miquel Iceta el va seleccionar com a Secretari d'organització del partit.[21]

Illa, a l'escenari de la manifestació antindependentista «Prou! Recuperem el seny» organitzada per l'entitat Societat Civil Catalana a Barcelona després de la declaració d'Independència de Catalunya de 2017

Després de la declaració d'Independència de Catalunya va ser un polític dels quadres del PSC assistent el 8 d'octubre del 2017 a la manifestació antindependentista a Barcelona «Prou! Recuperem el seny» organitzada per l'entitat Societat Civil Catalana.[22][23] i es va mostrar favorable a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978 que va fer el govern popular de Mariano Rajoy.[24]

« Jo personalment penso que no sé si el 2014 però segurament si que després del 6 i 8 de setembre de l'any passat s'hagués hagut d'aplicar el 155 »
— Salvador Illa, 28 d'abril de 2018[24]

Va treballar en la negociació amb Junts per Catalunya l'estiu del 2019 relativa a l'acord que va permetre governar el PSC a la Diputació de Barcelona.[25] Intervingué igualment en la negociació per a la formació d'un govern municipal de coalició entre Barcelona en Comú i PSC a l'Ajuntament de Barcelona.[26] També va formar part, juntament amb Adriana Lastra i José Luis Ábalos, de l'equip negociador del PSOE que va arribar a l'acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a l'abstenció del grup parlamentari corresponent a aquest últim partit a la investidura de Pedro Sánchez al gener del 2020.[27]

Ministre de Sanitat

[modifica]
Fotografia del govern de la XIV legislatura espanyola

El 10 de gener de 2020 Pedro Sánchez va anunciar que Illa seria nomenat ministre de Sanitat, substituint María Luisa Carcedo a la cartera dedicada a la promoció de la salut i l'assistència sanitària. Va assumir el 13 de gener de 2020, poques setmanes abans que esclatés la pandèmia de COVID-19. Va gestionar el primer estat d'alarma, la compra de vacunes i el pla de vacunació, així com la relació amb les comunitats autònomes pel que fa a la gestió de les onades posteriors. El març de 2024 Vox es va querellar amb Illa per la seva gestió de ministre en la pandèmia acusant-lo de de prevaricació, malversació de fons, tràfic d'influències i frau a les adjudicacions concedides pel seu ministeri.[28]

El 30 de desembre de 2020 va ser designat pel Consell Nacional del PSC com a cap de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[29] i el 26 de gener de 2021 va deixar el càrrec de ministre de Sanitat per a centrar-se en la seva candidatura a President de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 i va ser substituït per Carolina Darias,[2] qui al seu torn va deixar el ministeri d'Administració Territorial, vacant que va ocupar Miquel Iceta.

Cap de l'oposició

[modifica]

A la finals de desembre de 2020, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va anunciar que el primer secretari del partit, Miquel Iceta, feia un pas enrere i no seria el candidat socialista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021; en el seu lloc, el candidat seria el llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa. En les eleccions, que van tenir lloc el 14 de febrer de 2021 el PSC va aconseguir ser el partit més votat amb 651.627 vots i 33 escons,[30] però no va poder formar govern, esdevenint cap de l'oposició. Com a cap de l'Oposició, Illa va afirmar que treballaria pels “acords i les polítiques que necessita Catalunya per impulsar la reactivació econòmica, la creació d'ocupació i la reconstrucció social del país".[20]

El gener de 2024 va ser nomenat Primer Secretari Electe del PSC en el procés de primàries del partit, fet que el va convertir en el candidat del seu partit a President de la Generalitat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024.[31] El XV congrés del PSC, celebrat a Barcelona el març de 2024 va ratificar-lo com a primer secretari del partit amb un 98% de vots a favor.[32] Les eleccions al Parlament donaren la victòria en escons i en vots al PSC amb 42 diputats amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit. Les forces polítiques independentistes van patir una gran desfeta electoral i van perdre la majoria absoluta que gaudien des de les eleccions del 2015.[33] El 30 de juliol va arribar a un acord de governabilitat amb Comuns Sumar[34] i el 2 d'agost la militància d'Esquerra Republicana de Catalunya també va aprovar un acord, assegurant la investidura d'Illa.[35]

President de la Generalitat

[modifica]
Foto de família de la presa de possessió del govern de Salvador Illa

El 8 d'agost de 2024 fou investit 133è President de la Generalitat de Catalunya[1] per a la Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya amb seixanta-vuit vots a favor (Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Comuns Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)) i seixanta-sis en contra (Junts, Partit Popular (PP), VOX, Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Aliança Catalana), per l'absència del President Carles Puigdemont.[36]

Va formar un govern situat en la socialdemocràcia i en l'humanisme cristià el 12 d'agost de 2024[37] i va anunciar en el debat de política general de 2024 una inversió de 8.300 milions d'euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 per fer front a la Crisi de l'habitatge a Catalunya.[38]

Vida privada

[modifica]

En l'àmbit personal, li agrada llegir assaig i sortir a córrer. S'ha casat dues vegades, té una filla.[11]

Reconeixements

[modifica]

El 2021 va rebre la Gran Creu del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III.[39]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 324cat. «Salvador Illa, investit 133è president de la Generalitat en un ple amb incertesa sobre Puigdemont», 08-08-2024. [Consulta: 8 agost 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Illa se despide de Sanidad para irse "a otra responsabilidad que no va a ser cómoda"» (en castellà), 26-01-2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  3. ↑ «Salvador Illa- Fitxa del diputat». Parlament de Catalunya, 2021. [Consulta: 20 gener 2024].
  4. ↑ «El PSC tria Illa de cap de llista a les eleccions del 12-M». Vilaweb, 16-03-2024. [Consulta: 16 març 2024].
  5. ↑ Ellakuría, Iñaki «Salvador Illa: “La política es en buena medida gestos”». La Vanguardia, 20-08-2018 [Consulta: 12 juny 2019].
  6. ↑ «Poques opcions a la comarca», 09-03-2004. [Consulta: 12 juny 2019].
  7. ↑ Palmero, Maria. «Salvador Illa, al descubierto: su familia, su pasado, su amistad con Ábalos, su sueldo y más» (en castellà). VozPópuli, 29-03-2020. [Consulta: 20 gener 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 Rodríguez Veiga, Diego. «Illa, el hijo de obreros que llegó de rebote al Gobierno y ahora es el ministro de Sanidad que cae bien» (en castellà). El Español, 21-03-2020. [Consulta: 20 gener 2024].
  9. ↑ «President de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 octubre 2024].
  10. ↑ «El ministre Salvador Illa inaugura el cicle de «COMverses Blanquerna»». Blanquerna, 05-11-2020. [Consulta: 24 octubre 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Hinojosa, Silvia. «Salvador Illa, el conseguidor del PSC» (en castellà). La Vanguardia, 09-08-2019. [Consulta: 20 gener 2024].
  12. ↑ «Illa, el hijo de obreros que llegó de rebote al Gobierno y ahora es el ministro de Sanidad que cae bien» (en castellà), 21-03-2020. [Consulta: 20 gener 2024].
  13. ↑ Basanta, Ana «Salvador Illa (PSC): "No tenim por, a Barcelona passarà el que passi"». Catalunya Press, 12-06-2019 [Consulta: 12 juny 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Illa i Roca, Salvador». [Consulta: 12 juny 2019].
  15. ↑ Pareja, Pol. «Los convulsos años de Illa en la alcaldía de La Roca: “Los plenos eran durísimos, tensos y bestias”». El Diario, 12-02-2021. [Consulta: 3 agost 2024].
  16. ↑ «Resultats electorals La Roca a les municipals de 2003» (en castellà). Eleccciones.com. [Consulta: 20 gener 2024].
  17. ↑ «Memòria del Departament de Justícia 2005». Departament de Justícia. [Consulta: 12 juny 2019].
  18. ↑ «Memòria del Departament de Justícia 2009». Departament de Justícia. [Consulta: 1r gener 2020].
  19. ↑ Baquero, Camilo S.; Blanchar, Clara; Cia, Blanca «Los fontaneros de los pactos en Barcelona». El País, 07-06-2019 [Consulta: 12 juny 2019].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Salvador Illa». Partit dels Socialistes de Catalunya, 2020. [Consulta: 20 gener 2024].
  21. ↑ «Núria Marín serà la número dos del PSC i Salvador Illa el secretari d'Organització». La Vanguardia, 06-11-2016 [Consulta: 12 juny 2019].
  22. ↑ «L'únic dirigent del PSC a la mani espanyolista diu que hi era "com un ciutadà més"». [Consulta: 1r gener 2021].
  23. ↑ «El único dirigente del PSC en la mani españolista dice que acudió "como un ciudadano más"». El Nacional. [Consulta: 10 gener 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Salvador Illa_ No em plantejo anar a veure els polítics a la presó». Preguntes freqüents. CCMA, 28-04-2018. [Consulta: 3 agost 2024].
  25. ↑ Hinojosa, Silvia. «Salvador Illa, el conseguidor del PSC» (en castellà). La Vanguardia, 09-08-2019. [Consulta: 10 gener 2020].
  26. ↑ Blanchar, Clara; Baquero, Camilo S. «Salvador Illa, un negociador incansable al frente de Sanidad». El País, 10-01-2010.
  27. ↑ García, Lola. «Salvador Illa, número dos del PSC, nuevo ministro de Sanidad» (en castellà). La Vanguardia, 10-01-2020. [Consulta: 10 gener 2020].
  28. ↑ Olloqui, Álvaro. «L'acusen d'haver fet actes de prevaricació, malversació de fons, tràfic d'influències i frau a les adjudicacions concedides pel ministeri de Sanitat "amb coneixement i autorització del ministre i per indicació" de Salvador Illa com a ministre.», 23-03-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
  29. ↑ «Illa serà el candidat del PSC el 14F després d'haver-hi renunciat Iceta». 324, 30-12-2020 [Consulta: 30 desembre 2020].
  30. ↑ «Resultados Elecciones Autonómicas de Cataluña 2021 - RTVE.es» (en castellà). [Consulta: 15 febrer 2021].
  31. ↑ «Salvador Illa, proclamat primer secretari electe del PSC». Vilaweb, 20-01-2024. [Consulta: 20 gener 2024].
  32. ↑ «El congrés del PSC ratifica la nova executiva amb un 98% dels vots». El Punt Avui, 17-03-2024. [Consulta: 17 març 2024].
  33. ↑ Soler, Toni «Majoria absoluta sobiranista:una victòria amb interrogants». Ara, 28-09-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  34. ↑ «El PSC i els Comuns tanquen un pre-acord d’investidura tot esperant la votació d’ERC». Vilaweb, 30-07-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
  35. ↑ Arnau Lleonart, Alexandre Solano. «Els militants d’ERC avalen dividits la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat». Vilaweb, 02-08-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
  36. ↑ «Salvador Illa, investit president de la Generalitat amb els vots de PSC, ERC i els Comuns». Vilaweb, 08-08-2024. [Consulta: 9 agost 2024].
  37. ↑ Pagès, Vicenç. «El nou Govern pren possessió i Illa reivindica la conselleria del català: "No és un atac contra ningú"». El Nacional, 12-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  38. ↑ Esteve, Mireia; Alcobendas, Martina. «Salvador Illa promet 50.000 pisos per lligar ERC i els comuns». Ara, 08-10-2024. [Consulta: 9 octubre 2024].
  39. ↑ «Real Decreto 1198/2021, de 28 de diciembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III a doña Meritxell Batet Lamaña» (en castellà). BOE.es, 29-12-2021. [Consulta: 1r gener 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Illa i Roca
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Salvador Illa i Roca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salvador_Illa_i_Roca&oldid=34353555»