Jaume Mestres i Pérez

Jaume Mestres i Pérez
Biografia
Naixement	12 desembre 1907 ; Barcelona
Mort	30 agost 1994 (86 anys); Cervelló (Baix Llobregat)
Activitat
Ocupació	empresari, compositor, director de teatre
Gènere	Sarsuela i sardana

Jaume Mestres i Pérez (Barcelona, 12 de desembre del 1907 - Cervelló, 30 d'agost del 1994) va ser un compositor, director d'orquestra i empresari de teatre musical barceloní.

Biografia

Es dedicà primordialment a la composició, tant de revistes (n'havia compost una cinquantena^[1] el 1968), com d'un centenar i mig^[1] de peces lleugeres -cançons, cuplets- que foren interpretades per cantants punteres de l'època: la Bella Dorita, Carmen de Lirio. Fou autor de molts jingles per a publicitat, com els que cantà Carmencita Aubert per al perfum Cocaína en flor (1935) o el del Cerebrino Mandri a ritme de sardana. També dirigí gravacions de contes infantils catalans per a la discogràfica Columbia en els anys 60.

En els 1949-1958 -pel cap baix- va fer una companyia de revistes amb Salvador Bonavia i Panyella, que era autor dels llibrets dels espectacles, com Mestres ho era de la música. Va ser empresari dels teatres Arnau (el 1949^{[Enllaç no actiu]}-1950^{[Enllaç no actiu]}), Liceu (1955) i Apolo (1957 i 1958^{[Enllaç no actiu]}) de Barcelona. El 1958 entrà en el Consell de la Sociedad General de Autores de España, d'on encara en formava part el 1976^{[Enllaç no actiu]} com a director de la zona de Catalunya.

Obres

Alfonsito, schotis
Amor de madre, cançó enregistrada per Miguel de Linares en EP (Madrid: Columbia, 1978 ref. SQEN 9283-SQEN 9284)
Barcelona, sempre amb obres (1975), cançó coescrita amb Ramon Farran i enregistrada per "Marta y La Barrila" en l'EP Collint codonys (Madrid: Columbia, 1975 ref. MO1523)
Barcelona, si qu'és bona (1969), coescrita amb S.Obiol (Antoni Carcellé)
Cacaolat: marcha 6/8
Calixtus, one-step, amb lletra de Salvador Moya
Cara bonita, cumbia (1966), lletra de Jesús María de Arozamena i Santiago Guàrdia i Moreu
Carolina, fox de medio tiempo (1943?), enregistrada per "Rina Celi" i "Evaristo y su Orquesta" en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono Odeón, 1943 ref. C 8585 Regal)
Casarramona, one-step, amb lletra de S.Moya
Cerebrino Mandri, sardana amb lletra de S.Moya, enregistrada per la cobla Barcelona en disc "de pedra"^[2]
Club Lista Azul, fox (1973), enregistrat en EP per l'orquestra Red-Key (Barcelona: EMI-Odeón, 1973 ref. EC-109 Interdisc)
Coñac Valdespino, pasodoble flamenco, amb lletra de S.Moya
¿Cuando te vas?, cançó
Una dulce ilusión, cançó publicitària enregistrada per Marcial Degá en disc "de pedra" (San Sebastián: Columbia, ca 1945 ref PQB 1125, PQB 1126 J.M. Querol)
Escudella de pagès, recitat sobre música (1969), cançó coescrita amb S.Obiol
Evocación a la Giralda: 6/8 spanis [sic] one-step, coescrita amb R.Folch
Fácil rock, rock and roll (1959), d'Oswaldo B. Aranda
Ja som al juny = Amor en primavera (1968), amb lletra de Damasco
Ja som algú, canço popularitzada per en Joan Capri
Lápiz Termosán, pasodoble flamenco, amb lletra de S.Moya
Letona: habanera, lletra de S.Moya
Un lloro, cumbia (1969), coescrita amb S.Obiol
Mandrosa, sardana^[2]
La Marieta d'avui, amb lletra de S.Bonavia
Medias Platino, mazurka, amb lletra de S.Moya
Lo mejor de lo mejor, cançó publicitària enregistrada per Miguel Heredia i orquestra en disc "de pedra" (San Sebastián: Columbia, ca 1945 ref PQB 1125, PQB 1126 J.M. Querol)
Mis piropos, pasodoble canción (1959)
La modistilla catalana, cuplet (1954)
Netol, schotis, amb lletra de S.Moya
No estás enamorada, bolero (1959)
No som res, canço popularitzada per en Joan Capri
¡Oh que calor!, marxiña, amb lletra de J. de Ávila, enregistrat per "Rina Celi" en disc "de pedra" (Barcelona: Gramófono Odeón, 1943 ref. 203930 Odeón)
Olé y olé, pasodoble, amb lletra de S.Moya
Panchito, conga, amb lletra de S.Moya
¡El pim pam --fuego!, cumbia (1966), lletra de S.Guàrdia i J.M. de Arozamena
Les porteres (1971), lletra i música de J.Mestres
Pubilla catalana (1960), cançó
¿Qué le voy a hacer?, bolero-mambo (1964), lletra de S.Guàrdia
Qué soledad, slow (1975)
Reina del mar, enregistrada pel "Trío Fantasía" en EP (Madrid: Columbia, 1972 ref. QRN 485 Iberia)
La rosa de los tiempos, bamba (1965), lletra de S.Guàrdia i J.M. de Arozamena
Salero, pasodoble (1969?)
Salve Regina (1939)
Samba Paula (1974)
La sandía, samba (1951)
Sopar d'amor (1952), cançó popularitzada per "La Bella Dorita"
Tengo miedo, cançó
Tortura de amor, bolero (1959), d'Oswaldo B. Aranda
Triana, cancó amb lletra de Manuel Zaragoza
La Xocolatera, one-step, amb lletra de S.Moya
La Yenka se baila en Cuenca (1965), lletra de G.Moreu (S.Guàrdia)
Veniu a Barcelona (1968), cançó amb lletra i música de J.Mestres
Visca el dia de Nadal (1968), nadala amb lletra de S.Guàrdia

Música per a l'escena

¡Allá películas! (1949), revista de J. de Ávila i José Andrés de Prada amb música d'Antoni Garcia Cabrera i J. Mestres
El alma del cuplé (1957), amb llibret de Salvador Bonavia, estrenada al Teatre Romea (Barcelona)
L'apotecari d'Olot, sobre argument de "Serafí Pitarra"
El as de bastos (1954), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Victòria (Barcelona)
Bajo el cielo mejicano (1945), amb llibret de Cecília Alonso i Bozzo, estrenada al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel)
Barcelona 2000 (1971), amb llibret de Joaquim Muntañola, música de J.Mestres i Amadeu Vives, estrenada al Teatre Romea
Barcelona se divierte (1951), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Romea
La bellezas de Hollywood (1944), amb llibret de J. de Ávila, estrenada al Teatre Coliseum
Canela, sal i pimienta (1949), llibret de S.Bonavia
¡¡Contrastes!!, revista a gran espectáculo en tres actos (1943), amb llibret de J. de Ávila
De Barcelona a Mataró con parada y fonda en el Brasil (1948), amb llibret de F.Prada i Joan Lladó, i músiques de J.Mestres, Salinas, J.M.Torrens, Reesek, Sanmartin^[3]
De Colón al Tibidabo (1951), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
De Nueva York a Barcelona (1940), música de J.Mestres i Joan Duran^[4]
Del Paralelo a la Rambla (1949), llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
El difunto es un vivo (1940), revista amb llibret de Francisco Prada i Ignasi F.Iquino i música en col·laboració amb J.M. Torrens. Reestrenada al Teatre Victòria de Barcelona el 31 de març de 1945.^[3]
Este año estoy de moda (1952), llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Poliorama
El fabuloso mundo del music-hall (1966), amb llibret de Jesús María de Arozamena
El festival del beso (1958), amb llibret de F.Prada i Ignasi F.Iquino, estrenada al Teatro La Latina
El funerari (1968), amb lletra de Joan Vila-Casas, estrenada amb en Joan Capri al Teatre Romea
La Gilda del Paralelo (1949), amb lletra de S.Bonavia
He conquistado a mi viuda, amb llibret de F.Prada i Ignasi F.Iquino^[3]
Historias del Paralelo (1968), amb llibret de Sebastià Gasch, cançons de J.Mestres, Ramon Ferrés i Federico Moreno Torroba i lletres de Jesús María de Arozamena
Ja som a Sants
Lo que el tiempo se llevó (1953), llibret de S.Bonavia
Luces del Paralelo (1954), llibret de J.Andrés de Prada i S.Bonavia i música de J.Mestres i Joan Dotras, estrenada al Teatre Victòria
El Lunes a Marte, buscando estrellas (1958), llibret de F.Prada i música de J.Mestres i Manuel López Quiroga, estrenada al Teatre la Latina^[3]
Maty Mont… al aparato (1951), amb llibret de S.Bonavia
La Marquesa de Peñaflor (1948)
Más mujeres (1957), amb llibret de F.Prada i Ignasi F.Iquino. Estrenada al "Teatro La Latina" el 6.11.1957^[3]
Mi mujer no es mi mujer (1957), llibret de F.Prada, estrenada al Teatre Apol·lo (Barcelona)
Mi viudito se quiere casar (1957), amb llibret de F.Prada, estrenada al Teatre Apol·lo
Las mil y una piernas (1952), amb llibret de Tono, Joan Valls i Jumar, estrenada en el Teatro Fuencarral de Madrid
Ninets. Titus i Mariana (1947), text de Claudi Fernàndez, música coescrita amb Josep Maria Torrents
Oiga... que sean guapas (1952), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Poliorama
Per favor, deixa'm la dona un ratet = Préstame tu mujer (1953), amb llibret de Salvador Bonavia, estrenada al Teatre Apol·lo
Los platillos volantes (1950), amb llibret de S.Bonavia
La Princesa Bebé (1946), música de J.Mestres i JM.Torrens sobre l'obra de Jacinto Benavente
¡Qué guapa estás!, fantasía lírica en dos partes, guió i lletres de J. de Ávila
Que pequeña es Barcelona (1950), llibret de S. Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
Quina nit! (1952), revista amb llibret de S. Bonavia estrenada al Teatre Romea
Rita Hilton, hotel de lujo, amb llibret de Damasco, estrenada al Teatre Talia (Barcelona)
Timoteo, qué las das (1959), comèdia musical d'Ignasi F.Iquino i Francisco Prada, amb música coescrita amb Ramon Ferrés, estrenada al Teatre La Latina.^[3]
Tres suspiros a las seis (1953), revista amb llibret de S. Bonavia, estrenada al Teatre Apol·lo
¡Una esposa, por favor! (1954), amb llibret de S. Bonavia, estrenada en el Teatre Victòria
Un marido provisional (1968), amb llibre de F.Prada i ?Giménez, estrenada al Teatro La Latina
Las viudas del estraperlo (1949), amb llibret de S.Bonavia, estrenada al Teatre Arnau
Yo fui Susana Morales (1958), amb llibret de S. Bonavia, estrenada al Calderón de Barcelona

Música per a pel·lícules

Los claveles (1960), de Miquel Lluch, música de Josep Serrano i J.Mestres^[5]
Buen viaje, Pablo (1959), d'Ignasi F. Iquino^[5]
Las cinco advertencias de Satanás (1938), d'Isidre Socias sobre guió d'Enrique Jardiel Poncela^[5]
Nosotros somos así (1936), de Valentín R. González (comprèn les peces Soy de Jauja, de Pasqual Godes i Jota y Marcha de J.Mestres)^[6]^[5]
Y tu, ¿qué haces? (1937), de Ricardo de Baños^[7]

Bibliografia

Salvador Bonavia, lletra; J.Mestres, música La Dama del Paragüas [sic] Barcelona: Alas, ca 1950 (conté: El mambo de las cosquillas, Las novias del torero, Las garrochistas, Maty Mont... al aparato, Lo que no se llevó el viento, Los carteros, ¡Sola!, Enamorada, La marcha del silbido, Las loteras de la Rambla, El terror de los turistas, totes de Bonavia i Mestres; a banda, conté diverses peces de López-Marín)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «ABC (Madrid) - 30/10/1968, p. 109 - ABC.es Hemeroteca».
↑ ^2,0 ^2,1 «Llista de sardanes, al web de Boig per la sardana». [Consulta: 1r octubre 2013].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Comas Puente, Ángel. «IFI, empresa cinematográfica y escuela de cineastas [tesi doctoral]». [Consulta: 1r octubre 2013].
↑ «MATY MONT».
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Jaume Mestres i Pérez a Internet Movie Database (anglès)
↑ «Listado de películas producidas por los diferentes sindicatos y federacions de industria del ramo del espectáculo y la cinematografía de la CNT». [Consulta: 1r octubre 2013].
↑ Lluís i Falcó (2009:225-227)

Enllaços externs

Necrològiques a La Vanguardia
Fotografia i entrevista del 1968 (castellà)

[hemeroteca-1] 1,0 ^1,1 «ABC (Madrid) - 30/10/1968, p. 109 - ABC.es Hemeroteca».

[boig-2] 2,0 ^2,1 «Llista de sardanes, al web de Boig per la sardana». [Consulta: 1r octubre 2013].

[iquino-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Comas Puente, Ángel. «IFI, empresa cinematográfica y escuela de cineastas [tesi doctoral]». [Consulta: 1r octubre 2013].

[4] «MATY MONT».

[imdb-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Jaume Mestres i Pérez a Internet Movie Database (anglès)

[6] «Listado de películas producidas por los diferentes sindicatos y federacions de industria del ramo del espectáculo y la cinematografía de la CNT». [Consulta: 1r octubre 2013].

[7] Lluís i Falcó (2009:225-227)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]