Jaume Mir Mas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1888  Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) |
| Mort | 22 gener 1943 (54 anys) Ixelles (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Ocupació | espia |
Jaume Mir Mas (Sant Sadurní d'Anoia, 25 de desembre de 1888 - Ixelles, 22 de gener de 1943) fou un espia català al servei de Bèlgica i del Regne Unit durant la Primera Guerra Mundial.[1] Resident a Bèlgica des de 1909, participà en activitats clandestines i d'intel·ligència des de 1914 fins al 1916, quan fou detingut i processat. Fou condemnat a mort i, arran d'una mobilització diplomàtica atribuïda a Alfons XIII d'Espanya, li fou commutada la pena per treballs forçats a perpetuïtat. Fou alliberat després de l'Armistici.
Biografia
[modifica]Jaume Mir va néixer a Sant Sadurní d'Anoia, un vint-i-cinc de desembre del 1888, el seu pare era Casimir Mir, paleta de professió i la seva mare Olívia Mas.
El 1909 va emigrar a Bèlgica, on s'establí i és dedicar a la importació exportació de fruites i verdures entre Bèlgica i Holanda. Es va casar amb Jeanne Lories i va tenir dos fills Elisée i Agis.[2]
L'any 1920 li fou concedida la medalla de l'Orde de Leopold, màxima condecoració belga per a un civil. El 1926 publicà les seves memòries[3] com a implicat en l'espionatge de la Gran Guerra. Intervingué en l'acollida a Bèlgica dels encausats en els fets de Prats de Molló, un cop foren expulsats de França, i contribuí a impulsar el Casal Català de Brussel·les.
L'any 1936 fou nomenat delegat a Brussel·les del Comissariat de propaganda del Govern català, a les ordres de Jaume Miravitlles.
Va morir el 22 de gener de 1943 a Ixelles (Brussel·les), durant l'ocupació nazi de la ciutat.
Referències
[modifica]- ↑ Marimon, Sílvia. «Jaume Mir, espia i heroi dels belgues a la Gran Guerra». Diari Ara. [Consulta: 14 octubre 2014].
- ↑ Finestres, Jordi; Josep M.Solé Sabaté «Jaume Mir. El gran espia català de la primera guerra mundial» (revista) (en catalá). Sàpiens. Som*La cultura de tots [Barcelona], 227, febrer 2021, pàg. 30-39. ISSN: 1695-2014 [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ Mir, Jaume. Mémoires d'un condamné a mort : 1914-1918. 11a. ed. Paris: Librairie Plon, 1926.