Jean-Baptiste Cartier
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Jean-Baptiste Cartier 28 maig 1765  Avinyó (França) | ||
| Mort | 21 maig 1840 (74 anys) Marsella (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Violinista | ||
| Instrument | Violí | ||
  | |||
Jean-Baptiste Cartier (Avinyó (Valclusa), 28 de maig de 1765 - París, 1841) fou un violinista, pedagog del violí i compositor francès.
Fou deixeble de Viotti,[1] i durant algun temps professor de violí de la capella particular de Maria Antonieta,[2] figurant més tard, durant trenta anys, en la Gran Òpera, en la capella de Napoleó, en la de Lluís XVIII i Carles X.
Se li deuen diversos volums de variacions per a violí, estudis, sonates, duos, etc., dues òperes i una notable col·lecció d'obres antigues per a violí, titulada L'art du violon (París, 1798).[3]
Referències
[modifica]- ↑ Lester, Joel. Bach's Works for Solo Violin: Style, Structure, Performance. Oxford University Press, USA, 27 de novembre de 2003, p. 20. ISBN 978-0-19-517144-0.
- ↑ Lister, Warwick. Amico: The Life of Giovanni Battista Viotti. Oxford University Press, 23 de juliol 2009, p. 115–. ISBN 978-0-19-970707-2.
- ↑ Szigeti, Joseph. Szigeti on the Violin. Courier Corporation, 1979, p. 138. ISBN 978-0-486-23763-3.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 11, pàg. 1474. (ISBN 84-239-4511-1)