Vés al contingut

Jean-Baptiste Le Roy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Baptiste Le Roy
Imatge
Article Coup foudroyant al volum 4 de l' Encyclopedie (1754), per Jean-Baptiste Le Roy. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1720 Modifica el valor a Wikidata
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1800 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París (Primera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire National des Arts et Métiers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, químic, enciclopedista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire National des Arts et Métiers (1794–1800) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJulien Le Roy Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre Le Roy
Julien-David Le Roy
Charles Le Roy Modifica el valor a Wikidata


Jean-Baptiste Le Roy (París, 15 d'agost de 1720 - París, 21 de gener de 1800) va ser un científic francès.

Vida i obra

[modifica]

Le Roy era fill del reconegut rellotger Julien Le Roy i germà d'altres científics notables: el metge Charles Le Roy, l'arquitecte Pierre Le Roy i el rellotger Julien-David Le Roy i, com ells, va rebre una acurada educació del seu pare. Com amic que va ser de Diderot i de D'Alembert,[1] va ser reclutat com editor d'articles científics de l'Encyclopédie[2] per a la qual va redactar més de 130 entrades sobre temes científics i tecnològics.

En la dècada dels 1750's va col·laborar amb Patrice d'Arcy fent estudis sobre l'electricitat i dissenyant el primer electròmetre de repulsió.[3] El 1773 va fer un projecte de reconstrucció de l'hospital Hôtel-Dieu de París, qua va resultar molt polèmic.[4] Per a fer-lo va fer amplis estudis sobre la ventilació, la circulació de l'aire i l'assolellada dels recintes interiors.[5]

El 1789 va ser el receptor de la famosa carta de Benjamin Franklin en la qual deia la coneguda frase de que en aquest món no hi res del tot cert, excepte la mort i els imposts.[6]

Va ser un ferm defensor de les reformes de la Revolució Francesa i, fins a la seva mort, va ser un dels dirigents del Conservatoire National des Arts et Métiers creat per la Revolució el 1794.[7]

Referències

[modifica]
  1. Kafker, 1973, p. 455.
  2. Hahn, 1981, p. 77 i ss.
  3. Clarke de Dromantin, 2005, p. 217.
  4. Greenbaum, 1974, p. 122 i ss.
  5. Touza Rodríguez, 2014, p. 850-851.
  6. Gould, 2024, p. 229.
  7. Kafker, 1989, p. 148.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Fichman, Martin. «Le Roy, Jean-Baptiste» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 desembre 2024].