Jean-Bosco Barayagwiza
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1950  Gisenyi (Ruanda) |
| Mort | 25 abril 2010 (59/60 anys) Porto-Novo (Benín) |
| Causa de mort | hepatitis |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, polític |
| Ocupador | Radio Télévision Libre des Mille Collines |
| Partit | Coalició per la Defensa de la República |
| Altres | |
| Condemnat per | crim contra la humanitat |
Jean-Bosco Barayagwiza (Mutura, Gisenyi, 1950 – Porto Novo, 25 d'abril de 2010) va ser un diplomàtic ruandès i el president del comitè executiu de l'emissora de ràdio ruandesa Radio Télévision Libre des Mille Collines des de 1993 i durant el genocidi de Ruanda de 1994.[1]
Barayagwiza va ser membre fundador del partit extremista hutu Coalició per la Defensa de la República.[2] També fou director i encarregat de les qüestions polítiques al Ministeri d'Afers Exteriors de Ruanda.[1] El 1995 va publicar Le sang hutu est-il rouge ?[3] on va exposar les seves tesis extremistes.
Va ser arrestat a Camerun el 1996 a petició de Ruanda. el Tribunal de Yaoundé va rebutjar l'extradició l'any següent, amb el motiu principal que encara no era acusat pel fiscal del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR).[4] El novembre de 1999, però, fou finalment transferit al TPIR, mentre estava sota detenció preventiva a Camerun durant onze mesos, per violacions dels drets de la defensa.[5]
Va ser acusat pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda el 23 d'octubre del 2000, juntament amb el co-líder Ferdinand Nahimana i Hassan Ngeze, director i editor del diari Kangura. Barayagwiza va ser defensat inicialment per l'advocada canadenca Mrs. Marchessault i l'advocat estatunidenca Danielson. Quan es van retirar els dos advocats, Barayagwiza va ser defensat durant tot el procés, fins a la sentència de primera instància, per l'advocat italià Giacomo Barletta Caldarera, fins ara l'únic advocat italià que ha actuat com a advocat defensor en un Tribunal Internacional de les Nacions Unides. Barayagwiza es va negar a participar en el judici, al·legant que els jutges no eren imparcials.[6]
Després de la seva condemna el 3 de desembre de 2003 a 35 anys de presó (va ser sentenciat a 27 anys, donat el seu temps ja passat en captivitat), va anunciar que apel·lava la sentència. Va ser assignat a Donald Herbert i Tanoo Mylvaganam com a nous defensors el 30 de novembre de 2004. Alfred Pognon va ser anomenat com a advocat defensor "adjunt" al Sr. Barletta Caldarera. El seu últim recurs va ser rebutjat pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda el 22 de juny de 2009.[7]
Va morir el 25 d'abril de 2010 a les 6:22 a Porto Novo (República de Benín)[2] a causa d'un cas avançat d'hepatitis C. La seva família va informar que se li va negar un tractament adequat. Durant el seu enterrament a Sannois, Val-d'Oise, el metge ruandès Eugene Rwamucyo, buscat per la Interpol per la seva presumpta implicació en el genocidi, va ser arrestat.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Décès au Bénin de Jean Bosco Barayagwiza, ancien dirigeant rwandais condamné par le TPIR Arxivat 2011-02-11 a Wayback Machine., L'Express, 26 avril 2010
- ↑ Jean-Bosco Barayagwiza, Rwanda : le sang Hutu est-il rouge ? : vérités cachées sur les massacres, Yaoundé, 1995, 355 p.
- ↑ Notice sur Trial Watch
- ↑ Kirsten Sellars, Rights Tribunal Falters Amid Legal Wrongs, Los Angeles Times, 23 décembre 1999
- ↑ Hate Radio: Rwanda - Radio Netherlands Worldwide - English Arxivat 2006-10-14 a Wayback Machine.
- ↑ «Jean-Bosco Barayagwiza v. The Prosecutor. p. 13».
- ↑ Génocide rwandais : un médecin interpellé en Île-de-France, Le Monde, 26 mai 2010
Bibliografia
[modifica]- (anglès) Samuel Totten, Paul Robert Bartrop et Steven L. Jacobs, « Jean-Bosco Barayagwiza », in Dictionary of Genocide: A-L, ABC-CLIO, 2008, p. 35-36 ISBN 9780313346422
Enllaços externs
[modifica]- RwandaFile: Articles de Kangura, en anglès, francès i Kinyarwanda
