Kantano Habimana
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XX Ruanda-Urundi (Imperi colonial belga) |
Mort | valor desconegut República Democràtica del Congo |
Activitat | |
Ocupació | locutor de ràdio |
Ocupador | Radio Télévision Libre des Mille Collines |
Altres | |
Condemnat per | genocidi |
Kantano Habimana, més conegut com a Kantano, va ser un presentador (animateur) de l'emisora de ràdio ruandesa Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTLM), que va tenir un paper significatiu en la incitació al genocidi de Ruanda. Igual que altres difusors, Habimana va incitar la violència contra els tutsis i hutus moderats a través de les ones.[1]
Sovint hom considera Habimana com el presentador més popular[2] de RTLM i l' animateur que gaudia de més temps d'emissió. Els segments d'Habimana constituïen aproximadament el 33% del temps d'emissió de RTLM.[3] Habimana (i RTLM) era conegut per visitar les barricades en directes entrevistar els milicians Interahamwe presents per tal d'interactuar amb el seu interlocutor de primera mà.[4] Habimana anunciava rutinàriament el parador exacte, els noms i els números de matrícula de presumptes còmplices del Front Patriòtic Ruandès,[5][6][7] incitant a la violència i sovint l'assassinat d'individus assenyalats per grups com ara els milicians Impuzamugambi i Interahamwe.
En una audiència abans del genocidi el 15 de març de 1994, per "la incitació d'uns ciutadans contra els altres", Habimana descriu als periodistes de RTLM com a "peixos petits" en comparació amb els executius RTLM tal com Ferdinand Nahimana.[8]
Suposadament Habimana va morir de SIDA al República Democràtica del Congo[9] abans de 2002.[10]
Referències
[modifica]- ↑ The Prosecutor v. Ferdinand Nahimana, Jean-Bosco Barayagwiza, Hassan Ngeze (Judgement and Sentence), ICTR-99-52-T, International Criminal Tribunal for Rwanda (ICTR), 3 December 2003, available at: http://www.refworld.org/docid/404468bc2.html [accessed 21 December 2017]
- ↑ Thompson, Allan (Ed.). The Media and the Rwanda Genocide. Pluto Press, Fountain Publishers, IDRC, 2007, p. 98. ISBN 0-74532-625-0 [Consulta: 19 març 2013]. Arxivat 16 de setembre 2013 a Wayback Machine.
- ↑ Thompson, Allan (Ed.). Kimani, Mary: RTLM: the Medium that Became a Tool for Mass Murder. In "The Media and the Rwanda Genocide". Pluto Press, Fountain Publishers, IDRC, 2007, p. 116. ISBN 0-74532-625-0 [Consulta: 19 març 2013]. Arxivat 16 de setembre 2013 a Wayback Machine.
- ↑ Thompson, Allan (Ed.). The Media and the Rwanda Genocide. Pluto Press, Fountain Publishers, IDRC, 2007, p. 99. ISBN 0-74532-625-0 [Consulta: 19 març 2013]. Arxivat 16 de setembre 2013 a Wayback Machine.
- ↑ Cotton, Cassandra «'Where Radio is King:' Rwanda's Hate Radio and the Lessons Learned.». Atlantic International Studies Journal, 2007, pàg. 4–11. Arxivat de l'original el 2013-02-07 [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ Official UN transcript; ICTR-99-52-T; P103/2B, pg.4
- ↑ Official UN transcript; ICTR-99-52-T; P103/122, pg.1
- ↑ The Prosecutor v. Ferdinand Nahimana, Jean-Bosco Barayagwiza, Hassan Ngeze (Judgement and Sentence), ICTR-99-52-T, pg. 176, International Criminal Tribunal for Rwanda (ICTR), 3 December 2003, available at: http://www.refworld.org/docid/404468bc2.html [accessed 21 December 2017]
- ↑ Li, Darryl «Echoes of violence: Considerations on radio and genocide in Rwanda.». Journal of Genocide Research, 6, 1, 2004, pàg. 25. DOI: 10.1080/1462352042000194683 [Consulta: 19 març 2013].
- ↑ FH «CONVICTED ITALO-BELGIAN "HATE-RADIO" PRESENTER BEGINS TESTIMONY». Hirondelle News Agency, 27-02-2002 [Consulta: 22 març 2013].[Enllaç no actiu]