Jean-Claude Turcotte
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juny 1936  Montreal (Quebec) |
| Mort | 8 abril 2015 (78 anys) Montreal (Quebec) |
| Causa de mort | diabetis mellitus |
| Cardenal de Nostra Signora del Santissimo Sacramento e Santi Martiri canadesi | |
| 26 novembre 1994 – 20 març 2012 | |
| Cardenal | |
| 26 novembre 1994 – | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 17 març 1990 – 20 març 2012 ← Paul Grégoire – Christian Lépine → Diòcesi: arquebisbat de Mont-real | |
| Arquebisbe de Mont-real | |
| 17 març 1990 – 20 març 2012 | |
| Bisbe titular | |
| 14 abril 1982 – Diòcesi: Suas (en)  | |
| Bisbe auxiliar | |
| 14 abril 1982 – Diòcesi: arquebisbat de Mont-real | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Canadencs |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Montreal |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquebisbe emèrit de Montreal |
| Consagració | 9 de juny de 1982 per Paul Grégoire |
| Proclamació cardenalícia | 26 de novembre de 1994 per Joan Pau II Cardenal prevere de Nostra Signora del Santissimo Sacramento e Santi Martiri Canadesi |
| Altres ocupacions | Bisbe titular de Suas (1982–1990) |
| Participà en | |
| març 2013 | Conclave de 2013 |
| abril 2005 | Conclave de 2005 |
| Altres | |
| Títol | Cardenal prevere (1994–) |
| Cronologia | |
| 24 maig 1959 | orde sacerdotal
|
| Premis | |
 | |
Servir le Seigneur dans la Joie | |
 | |
Jean-Claude Turcotte (26 de juny de 1936 - 8 d'abril de 2015) va ser un cardenal catòlic quebequès. Va ser l'arquebisbe de Montreal entre 1990 i 2012.
Nascut a Montreal, Turcotte estudià al Collège André-Grasset entre 1947 i 1955, estudiant després al Grand Deminaire. Va ser ordenat prevere el 24 de maig de 1959. El 1965 va obtenir una diplomatura en ministeri social a Lilla (França). El 14 d'abril de 1982 va rebre el nomenament de bisbe titular de Suas i bisbe auxiliar de Montreal, sent consagrat el 29 de juny següent. Quan el Papa Joan Pau II visità el Canadà el 1984, Turcotte organitzà la visita a Montreal.
Va ser nomenat arquebisbe de Montreal el 17 de març de 1990. Joan Pau II el nomenà Cardenal prevere de Nostra Signora del Santissimo Sacramento e Santi Martiri Canadesi al consistori del 28 de febrer de 1994. Entre 1997 i el 2000 va presidir la Conferència Episcopal Catòlica del Canadà. Turcotte ha participat en les Jornades Mundials de la Joventut de 1993 (Denver), 1997 (París), 2000 (Roma) i 2002 (Toronto).
Turcotte és conegut per la seva tasca en favor dels pobres i escriu setmanalment una columna sobre religió a l'edició dels diumenges de Journal de Montréal. El 2007 donà la seva opinió sobre si Quebec era una societat diferent.[1]
Va ser cardenal elector al conclave de 2005. Margaret Hebblethwaite, coautora del llibre The Next Pope, l'identificà com un papabile. Altres llibres i la BBC també l'identificaven com un dels possibles escollits. Tornà a participar en el conclave de 2013. La seva manca de fluïdesa amb l'italià, així com la seva mancança d'experiència internacional, eren desavantatges.
Daniel Cere, cap del Centre Newman de la Universitat McGill, diu al diari The Toronto Star que Turcotte «és una gran figura pastoral, molt com Joan Pau II».
Opinions
[modifica]Avortament
[modifica]El 2007, Turcotte presidí el funeral del jutge del Tribunal Suprem Antonio Lamer, que curiosament havia retirat totes les restriccions vers l'avortament al procés Tremblay v. Daigle el 1989. Al funeral, Turcotte lloà Lamer com a «un gegant de la llei» i un «home que havia treballat molt per la justícia».[2] No es referia, però, directament a la qüestió de l'avortament quan pronuncià aquests termes.
L'11 de setembre de 2008 Turcotte tornà la condecoració de l'Orde del Canadà que havia rebut el 1996 en protesta per la incorporació de l'activista en pro de la llibertat de la dona de decidir Henry Morgentaler l'1 de juliol de 2008. Va retornar la condecoració quan dos altres que havien protestat contra l'entrada de Morgentaler perquè Turcotte havia esperat que el Consell Consultiu de l'Orde del Canadà revisés la seva decisió. Amb el temps, tement que el seu silenci sobre l'assumpte podria ser mal interpretat, Turcotte va renunciar al seu títol d'Oficial de l'Orde del Canadà i va tornar la condecoració[3] l'1 de juny de 2009.[4]
El 2009, en una entrevista Turcotte va dir que «en alguns casos puc entendre que no hi ha cap altra elecció que fer-ho (avortar)», la qual cosa va despertar controvèrsia a la llum de la seva condemna prèvia de Morgentaler.[5]
Lligams polítics
[modifica]El 2004 criticà les declaracions de l'anterior ministre Sheila Copps sobre la relació de Turcotte amb Pierre Trudeau.[6] Havia estat present en el funeral d'estat de l'anterior Primer Ministre.
Ordenació de les dones
[modifica]Turcotte rebutjà acceptar l'ordenació de les dones després que un sínode local proposés la idea.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Cardinal Turcotte on Quebec independence
- ↑ «Antonio Lamer 'liberated' Canada for abortion». Arxivat de l'original el 2009-03-29. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Cardinal Turcotte gives back Order of Canada». CBC News, 11-09-2008.
- ↑ «Resignations from the Order of Canada». Arxivat de l'original el 2009-06-06. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «"I can understand abortion": Montreal cardinal». Arxivat de l'original el 2009-07-06. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Copps 'facts' denied». Arxivat de l'original el 2005-01-12. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ ¨Montreal Catholics vote for women, married men as priests
Enllaços externs
[modifica]
- Cardenal Turcotte a catholic-pages.com (anglès)
- Cardinal Turcotte a catholic-hierarchy.org (anglès)
| Precedit per: Giovanni Gravelli |
 Bisbe titular de Suas 14 d'abril de 1982 - 17 de març de 1990 |
Succeït per: François Gourguillon |
| Precedit per: Paul Grégoire |
 Arquebisbe de Montreal 17 de març de 1990 - 20 de març de 2012 |
Succeït per: Christian Lépine |
| Precedit per: Francis John Spence |
 President de la Conferència Episcopal Catòlica del Canadà 1997 - 2001 |
Succeït per: Gerald Wiesner |
| Precedit per: Paul Grégoire |
 Cardenal prevere de Nostra Signora del Santissimo Sacramento e Santi Martiri Canadesi 26 de novembre de 1994 - 8 d'abril de 2015 |
Succeït per: Patrick D'Rozario |