Jean-Jacques-Joseph Debillemont
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1824  Dijon (França) |
| Mort | 14 febrer 1879 (54 anys) 10è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, director d'orquestra, compositor, crític musical |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| |
Jean-Jacques-Joseph Debillemont (Dijon, 18214 - París, 1879) fou un compositor francès.[1]
Als 15 anys es traslladà a París i fou deixeble de Jean-Delphin Alard pel violí, i de Michele Carafa per la composició. Després d'acabar els estudis retornà a la seva ciutat natal, on fundà un quartet, i més endavant fixà la residència a París dedicant-se, a més de la composició, a l'ensenyament, a dirigir orquestres i a la crítica musical.[2] Escriví misses, simfonies, operetes, concerts, romances i les òperes Le Renégat, Le bandolero, Feu mon oncle, Le Joujou, Les noces de Panurge, La Florinde, Les péchés de M. Jean, Les esclaves d'Athyr, Vercingétorix, La cour de Tulipano, Astaroth (1861), Roger Bontemps (1869) i Coup de minuit (1874),[1] algunes de les quals no arribaren a representar-se.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 17, pàg. 1171 (ISBN 84-239-4517-0)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Larousse, Pierre. «Grand dictionnaire universel du XIXe siècle» (en francès) p. 188, 1870.
- ↑ Dreyfus, Ferdinand-Camille. La Grande encyclopédie, inventaire raisonné des sciences, des lettres, et des arts (en francès). 13, 1891.