Jean-Philippe Nilor
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1965  (59 anys)Fort-de-France (Martinica) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 22 juny 2022 – Circumscripció electoral: Martinique's 4th constituency (en)  Electe a: élections législatives de 2022 en Martinique (fr) | |
| Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 21 juny 2017 – 21 juny 2022 Circumscripció electoral: Martinique's 4th constituency (en) | |
| Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 20 juny 2012 – 20 juny 2017 Circumscripció electoral: Martinique's 4th constituency (en) | |
| Conseller regional a França | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, miscellaneous persons without work under 60 excluding retirees (en) , anciens cadres (en) |
| Partit | Moviment Independentista Martiniquès |
Jean-Philippe Nilor (Fort-de-France, 15 de maig de 1965) és un polític martiniquès membre del Moviment Independentista Martiniquès.
És diputat per la quarta circumscripció de Martinica després de ser elegit el 2012 i reelegit el 2017, el 2022 i el 2024.[1] També és assessor de l'Assemblea de Martinica des del 2015 i reelegit el 2021. El 3 de febrer 2019 va fundar el moviment polític, Péyi-A, l'objectiu del qual és «treure Martinica de la dependència». Copresideix aquest moviment amb l'alcalde de Le Prêcheur, Marcellin Nadeau.
Trajectòria
[modifica]Jean-Philippe Nilor és membre del comitè nacional i portaveu del Moviment Independentista Martiniquès. Del 1997 al 2012 va ser assistent parlamentari del diputat Alfred Marie-Jeanne.
Regidor a l'oposició de la comuna de Sainte-Luce de 2001 a 2004, Nilor va ser elegit el març 2004 al Consell Regional de Martinica i reelegit el 2010. Del 2004 al 2010 va ser vicepresident de la comissió de salut, acció social i habitatge i secretari de la comissió de desenvolupament econòmic i ocupació. Elegit l'any 2008 conseller general del cantó de Sainte-Luce, Nilor va ser el 12è vicepresident del consell general del 2008 al 2011 i president de la comissió de textos legislatius i normatius. El 13 desembre de 2015 va ser elegit conseller de l'Assemblea de Martinica, de la qual va esdevenir el tercer vicepresident del 2015 al 2017 al costat del president Claude Lise.
Com a diputat de l'Assemblea Nacional Francesa, del 2012 al 202, va formar part del grup de la Gauche démocrate et républicaine – NUPES.[2][3][4] Va ser elegit per tercera vegada el 2022 com a membre de La França Insubmisa.[5][6][7][8][9] El juny de 2024, arran de la dissolució de l'Assemblea Nacional, va ser candidat a la reelecció pel Nou Front Popular.[10] Va guanyar a la primera volta amb el 63,61% dels vots per davant de Grégory Roy-Larentry de Reagrupament Nacional.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «M. Jean-Philippe Nilor». Assemblée nationale. [Consulta: 21 novembre 2023]..
- ↑ «Le groupe GDR à l'Assemblée nationale compte quinze député-e-s - L'Humanité» (en francès), 25-06-2012. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Equy, Laure. «Les députés d'outre-mer boudent le mariage pour tous» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Mariage gay : cette gauche qui a dit non» (en francès), 24-04-2013. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Législatives en Martinique : trois primo députés et un sortant élus au second tour» (en francès), 18-06-2022. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «M. Jean-Philippe Nilor - Martinique (4e circonscription)» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «"Voter une motion de censure n'est pas adhérer au projet politique" selon Jean-Philippe Nilor, député de Martinique NUPES» (en francès). Outre-mer la 1ère. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ «Mansour Kamardine demande des excuses publiques à Jean-Philippe Nilor qui l’a traité de « nègre de maison »» (en français). huffingtonpost.fr, 23 décembre 2023. [Consulta: 28 décembre 2023]..
- ↑ «"Nègre de maison" : quand le député LFI Jean-Philippe Nilor insulte le député LR Mansour Kamardine» (en français). marianne.net, 23 décembre 2023. [Consulta: 28 décembre 2023]..
- ↑ Bonat, Pablo. «Legislatives franceses: els canacs obtenen resultats històrics, els corsos salven els mobles i un ‘abertzale’ entra a l’Assemblea» (en catalan). Nationalia, 13-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «CARTE. Résultats du 1er tour des législatives 2024 en Martinique : les sortants se maintiennent et des candidats inattendus émergent au second tour» (en francès), 30-06-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].