Vés al contingut

Eleccions legislatives franceses de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives franceses de 2024
 ← 2022 Modifica el valor a WikidataFrança Modifica el valor a Wikidata
Data30 juny 2024, primera volta de les eleccions legislatives franceses de 2024
7 juliol 2024, segona volta de les eleccions legislatives franceses de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives franceses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
577 diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Lloc webinterieur.gouv.fr… Modifica el valor a Wikidata
A Diputat a l'Assemblea Nacional Modifica el valor a Wikidata
Electorat49.339.714 Modifica el valor a Wikidata
32.911.133
   66.7٪
Punt percentual 19.19
Nombre de vots vàlids32.060.428    Nombre de vots en blanc 581.884   Nombre de vots nuls 268.821
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 RN  — Jordan Bardella
A
10.628.312   33.15٪
 Punt percentual 14.47
Diputat
NFP
coalició política
La França Insubmisa, Partit Socialista de França, Europa Ecologia-Els Verds, Partit Comunista Francès, Plaça Pública
Comparació amb: Nova Unió Popular Ecològica i Social
A
8.974.463   27.99٪
 Punt percentual 1.83
Diputat
<1
2>
 Junts  — Gabriel Attal
A
6.425.525   20.04٪
 Punt percentual 5.76
Diputat

Les eleccions legislatives franceses de 2024 se celebraren els dies 30 de juny i 7 de juliol de 2024 per tal d'elegir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional durant la XVI legislatura de la Cinquena República.

Antecedents

[modifica]

Emmanuel Macron fou reelegit President de la República Francesa el 24 d'abril de 2022 després d'enfrontar-se a la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2022 contra Marine Le Pen i obtenint el 58,55 dels vots.[1] El 16 de maig de 2022 Élisabeth Borne va ser nomenada primera ministra de França per part d'Emmanuel Macron, després de la renúncia de Jean Castex.[2] Borne va liderar la coalició centrista Ensemble a les eleccions legislatives franceses de 2022 el juny que van donar lloc a un parlament en el que la coalició governant es va reduir a 251 escons de 346 tot i ser el bloc més gran del Parlament, però 38 per a la majoria absoluta. Incapaç de negociar cap acord amb els partits de l'oposició per formar una administració majoritària estable, Borne va formar oficialment un govern minoritari el juliol de 2022, que va viure tres mocions de censura a l'octubre.[3] L'ascens de Reagrupament Nacional a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 va provocar que el President Macron dissolgués l'Assemblea Nacional convocant eleccions legislatives anticipades.[4]

Sistema electoral

[modifica]

Les eleccions legislatives tenen lloc per un sistema uninominal a dues voltes en circumscripcions uninominals.[5]

És elegit a la primera volta el candidat que obtingui la majoria absoluta dels vots emesos i un nombre de vots almenys igual a una quarta part (25%) dels electors inscrits a la circumscripció. Si cap dels candidats compleix aquestes condicions, s'organitza una segona volta entre els candidats que hagin obtingut un nombre de vots almenys igual a una vuitena part dels inscrits (12,5%); els dos candidats més votats a la primera volta passen a la segona volta per defecte si només un o cap d'ells ha arribat a aquest llindar. A la segona volta, es declara electe el candidat més votat.

El llindar de qualificació basat en un percentatge del total d'empadronats i no dels vots emesos dificulta l'accés a la segona volta quan l'abstenció és elevada. D'altra banda, el sistema permet l'accés a la segona volta a més de dos candidats si diversos d'ells superen el llindar de 12,5 % d'inscrits. Així, els candidats que es presenten a la segona volta poden ser tres, un escenari anomenat «triangular». La segona volta on quatre candidats, anomenats «quadrangular» també són possibles, però molt més rars.[5]

Partits i tendències polítiques

[modifica]

Els resultats electorals són publicats a França pel Ministeri de l'Interior, que classifica els partits atribuint-los una tendència política. Aquests últims els decideixen els prefectes, que els atribueixen independentment de la ideologia política declarada pels candidats, que pot ser la d'un partit o un candidat independent.[6]

L'any 2022, només el Partit Comunista Francès (COM), França Insubmisa (FI), Partit Socialista (SOC), Partit Radical d'Esquerra (RDG), Europa Ecologia-Els Verds (VEC), Renaixement (RE), Moviment Demòcrata (MDM), Horitzons (HOR), Unió dels Demòcrates i Independents (UDI), Els Republicans (LR), Reagrupament Nacional (RN) i Reconquesta (REC) se'ls assignaren tendències específiques. Les coalicions Junts i Nou Front Popular, així com els candidats de l'aliança entre Ciotti i Reagrupamenet Nacional, també es beneficien indirectament de les tendències Junts! (Majoria presidencial) (ENS), Unió de l'Esquerra (UG) et Unió de l'extrema-dreta (UXD) sent atribuïbles a candidats que es beneficien, respectivament, del suport de dos partits de centre, dos d'esquerres o dos d'extrema dreta.[7][8]

A totes les altres parts se'ls assigna un o un altre de les tendències següents: EXG (diversos d'extrema esquerra), DVG (diversos d'esquerra), ECO (ecologista), REG (regionalistes), DVC (diversos de centre), DVD (diversos de dretes), DSV (dreta sobiranista) i EXD (extrema dreta). Per tant, partits com Debout la France o Lluita Obrera no tenen les seves pròpies tendències, i els seus resultats nacionals no són publicats per separat pel ministeri, perquè es barregen amb altres partits (respectivament en les tendències DSV i EXG).[9]

El Nou Front Popular (NFP) és una coalició dels principals partits polítics d'esquerra de França: Les Écologistes, França Insubmisa, el Partit Comunista Francès i el Partit Socialista i les formacions Place publique, Génération·s, Gauche républicaine et socialiste, Nou Partit Anticapitalista i Gauche écosocialiste, que van acordar la distribució del nombre de candidats i un programa polític comú.[10]

Enquestes

[modifica]
Línies de tendència dels resultats de les enquestes des del 10 de juny de 2022, amb una línia corresponent a cada partit polític.

Resultats

[modifica]

Participació

[modifica]
Taxa de participació a les eleccions legislatives franceses (per a la França metropolitana)
Percentatge de participació 1a volta 2a volta Diferència entre les dues voltes
El 2022 El 2024 Diferència El 2022 El 2024 Diferència
Al migdia 18,43 %[11] 25,90 %[12] ▲ 7,47 18.99 %[13] 26,63 % ▲ 7,64 ▲ 0,73
A les 17 hores 39.42 % [14] 59,39 %[15] ▲ 19,97 38.11 %[16] 59,71 % ▲ 21,6 ▲ 0,32
Final 47,51 % [17] 66,71 % ▲ 19,2 46.23 % [17] 66,63 % ▲ 20,4 Disminució 0,08

Resultats nacionals

[modifica]

Resultats de les eleccions legislatives franceses de 2024

Tendència electoral 1a volta 2a volta Total

Escons

+/-
Vots % Escons Vots % Escons
Reagrupament Nacional RN 9.379.092 29,26 37 8.745.076 32,05 88 125 ▲ 36
Nou Front Popular UG 8.995.226 28,06 32 7.005.503 25,68 146 178 ▲ 47
Junts ENS 6.425.707 20,04 2 6.314.523 23,15 148 150 Disminució 95
Els Republicans LR 2.106.166 6,57 1 1.474.722 5,41 38 39 Disminució 22
Union de l'extrême droite UXD 1.268.822 3,96 1 1.364.946 5,00 16 17 ▲ 17
Divers droite DVD 1.154.785 3,60 2 980.547 3,59 25 27 ▲ 17
Divers gauche DVG 490.898 1,53 0 401.063 1,47 12 12 Disminució 10
Divers centre DVC 391.423 1,22 0 177.164 0,65 6 6 ▲ 2
Extrême gauche EXG 366.594 1,14 0 0
Regionalistes REG 310.727 0,97 0 288.201 1,06 9 9 Disminució 1
Reconquesta REC 238.934 0,75 0 0
Horizons fora de Junts HOR 231.667 0,72 0 258.139 0,95 6 6 ▲ 6
Ecologistes ECO 182.478 0,57 0 37.808 0,14 1 1 ▲ 1
Unió dels Demòcrates i Independents UDI 163.072 0,51 0 119.672 0,44 3 3
Diversos DIV 142.871 0,45 0 38.025 0,14 1 1
Dreta sobiranista DSV 90.110 0,28 0 18.672 0,07 0 0 Disminució 1
Extrema dreta EXD 59.679 0,19 1 23.216 0,09 0 1 ▲ 1
Partit Socialista fora del NFP SOC 29.242 0,09 0 26.343 0,10 2 2 ▲ 2
Partit Radical d'Esquerra RDG 12.434 0,04 0 0
França Insubmisa fora del NFP FI 12.224 0,04 0 8.361 0,03 0 0
Partit Comunista Francès fora del NFP COM 3.125 0,01 0 0
Les Écologistes fora del NFP VEC 2.668 0,01 0 0
Vots emesos 32.060.374 97,41 27 281 981 94,50
Vots en blanc 581.835 1,77 1 192 801 4,13
Vots nuls 268.924 0,81 395 546 1,37
Total 32.911.133 100 76 28 870 328 100 501 577
Abstencions 16.421.799 33,29 14 458 211 33,37
Inscrits/Participació 49.332.932 66,71 43 328 539 66,63

Conseqüències

[modifica]

Els 577 escons de l'assemblea van quedar repartits en tres blocs de mida similar, França va quedar sense cap camí clar per formar un nou govern mentre la seva capital es prepara per acollir els Jocs Olímpics[18] i el primer ministre Gabriel Attal va anunciar la seva renúncia el dilluns 8 de juliol,[19] que fou rebutjada pel president Emmanuel Macron,[20] però es feu efectiva el 16 de juliol,[21] i va romandre en el càrrec fins que el [[5 de setembre}} de 2024, el president Macron nomenà Michel Barnier com a primer ministre.[22]

Malgrat nombrosos intents d'acord entre els quatre partits del Nou Front Popular, la divisió ha anat en augment fins que La França Insubmisa va rebutjar la proposta de Laurence Tubiana com a primera ministra, que havien realitzat els altres socis de la coalició.[21]

Yaël Braun-Pivet, del bloc centrista del president Emmanuel Macron, va convertir-se en presidenta de l'Assemblea Nacional en obtenir 220 vots a la tercera volta mentre el candidat d'esquerres André Chassaigne va rebre 207 vots.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ López, Marta. «Macron supera l’ultra Le Pen i allunya el malson d’Europa». Regió 7, 24-04-2022. Arxivat de l'original el 13 de juny 2024. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. ↑ «Macron nomena Elisabeth Borne primera ministra francesa». Vilaweb, 16-05-2022 [Consulta: 17 maig 2022]. Arxivat 16 de maig 2022 a Wayback Machine.
  3. ↑ Riera Guitart, Quim. «El govern francès salva dues mocions de censura però evidencia la seva debilitat». El Nacional, 24-10-2022. Arxivat de l'original el 29 de juny 2024. [Consulta: 29 juny 2024].
  4. ↑ «Macron convoca legislatives a França després de la victòria de Le Pen a les europees». Nació, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 Loic Farge. «Élections législatives 2022 : dates, partis, candidats, sondages». Vie pratique. [Consulta: 20 maig 2022].
  6. ↑ «Législatives 2024 : 4011 candidats au premier tour». [Consulta: 25 juin 2024]..
  7. ↑ «Rappel nuances - Elections Législatives 2024 - Publication des résultats des élections en France». [Consulta: 30-62024]. Arxivat 2024-06-30 a Wayback Machine..
  8. ↑ «Circulaire IOMA2415691J». Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 30 juny 2024].
  9. ↑ «Législatives 2022 : DVD, DSV, REG... que signifient les nuances politiques attribuées aux candidats ?». [Consulta: 30 juny 2024]. Arxivat 2022-11-15 a Wayback Machine..
  10. ↑ Jade Peychieras, Victor Tribot Laspière. «Législatives 2024 : PS, PCF, EELV et LFI annoncent "des candidatures uniques" dans "chaque circonscription"» (en francès). France Bleu, 10-06-2024. [Consulta: 1r juliol 2024].
  11. ↑ «Élections législatives 2022 - Premier tour - Taux de participation à 12h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  12. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «La participació a les eleccions a França puja al 25,9%, 7,5 punts més que el 2022». El Nacional, 30-06-2024. [Consulta: 30 juny 2024].
  13. ↑ «Élections législatives 2022 - Second tour - Taux de participation à 12h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. Arxivat de l'original el 2022-06-19. [Consulta: 19 juny 2022].
  14. ↑ «Élections législatives 2022 - Premier tour - Taux de participation à 17h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. [Consulta: 12 juny 2022].
  15. ↑ «Législatives 2024 : Taux de participation à 17h et 12h». [Consulta: 30 juny 2024].
  16. ↑ «Élections législatives 2022 - Second tour - Taux de participation à 17h» (en francès). Ministère de l'Intérieur. Arxivat de l'original el 2022-06-19. [Consulta: 19 juny 2022].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Résultats définitifs» (en francès). Les élections en France. Ministère de l'Intérieur et des Outre-mer, 18-06-2017. Arxivat de l'original el 2024-07-05. [Consulta: 8 juliol 2024].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Macron ally wins surprise re-election as national assembly speaker» (en anglès), 18-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
  19. ↑ Kerkour, Tom. «Législatives: Gabriel Attal annonce qu'il remettra sa démission "demain matin" à Emmanuel Macron» (en francès). BFM Radio, 07-07-2024. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
  20. ↑ «Macron rechaza la dimisión de Attal y le pide que permanezca "por el momento" para "garantizar la estabilidad del país"» (en castellà). RTVE, 08-07-2024. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2024. [Consulta: 8 juliol 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 «El Gobierno francés dimite en bloque y la izquierda sigue sin acordar un candidato a primer ministro». Publico, 16-07-2024. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
  22. ↑ «Michel Barnier serà el nou primer ministre francés». À Punt, 05-09-2024. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2024. [Consulta: 5 setembre 2024].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_franceses_de_2024&oldid=34090011»