Jean Baptiste Bessières
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 agost 1768  Praissac (França) | ||
| Mort | 1r maig 1813 (44 anys) Rippach (Alemanya) (en)  | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Sepultura | Els Invàlids Praissac Caveau des Gouverneurs | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Activitat | 1791–1813 | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat |  Monarquia constitucional francesa República Francesa Primer Imperi Francès | ||
| Branca militar | Grande Armée i cavalleria | ||
| Rang militar | Mariscal de l'Imperi | ||
| Conflicte | 1796: Combat de Roveredo 1797: Batalla de Rivoli 1800: Batalla de Marengo 1805: Batalla d'Austerlitz 1806: Batalla de Jena 1807: Batalla d'Eylau 1808: Batalla de Medina del Rio Seco 1809: Bataille de Landshut 1809: Batalla d'Essling 1809: Batalla de Wagram | ||
| Participà en | |||
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Cònjuge | Marie Jeanne de Lapeyrière | ||
| Fills | Napoléon Bessières | ||
| Germans | Bertrand Bessières | ||
| Premis | |||
Gran Oficial de la Legió d'Honor | |||
 | |||
Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.
Biografia
[modifica]Fill d'un cirurgià-barber que guaria les malalties a la seva comunitat. El 1791, encetà la seva carrera militar a la Guàrdia Constitucional de Lluís XVI i va provar de defensar-lo en l'atac a les Teuleries. Din de l'exèrcit republicà va prendre part a la campanya d'Itàlia. Lluità a la batalla de Rivoli i mercès als seus mèrits rebé el grau de major.
Carrera militar
[modifica]Feu la campanya d'Egipte amb Napoleó I, participà en el setge de Sant Joan d'Acre i la batalla d'Abukir. Tornà a Itàlia per fer la segona campanya dels exèrcits francesos. Després de la batalla de Marengo fou nomenat general de brigada i el 1802 general de divisió. Finalment, rebé el càrrec de mariscal de l'Imperi l'any 1804, comandant de la Cavalleria de la Guàrdia l'any següent i Gran Oficial de la Legió d'Honor el 1805. Combaté a les batalles d'Austerlitz, Jena, Eylau, Aspern-Essling (on tingué un paper destacat) i Wagram.
Fou destinat a Espanya, on va vèncer Ramón Patiño, el comte de Belveder a la batalla de Gamonal[1] i als generals Cuesta i Blake a les batalles de Cabezón i Medina de Rioseco.[2] Va prendre les viles de Logronyo, Torquemada i Segòvia i derrotà el general Palafox a Épila durant el primer setge de Saragossa. Fou, però, un dels responsables de la pèrdua de Portugal per no haver donat suport a Masséna davant el duc de Wellington.
Va prendre part en la campanya de Rússia, on tingué un paper important. Va cobrir la retirada de Moscou.
Mort
[modifica]Morí la vigília de la batalla de Lützen en 1813, mentre feia un reconeixement com a comandant en cap de la cavalleria imperial.
Referències
[modifica]
- ↑ Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980.
- ↑ Foy, Maximilien Sebastien. Histoire de la guerre de la Peninsule sous Napoleon. vol.III, 1827, p. 312.