Vés al contingut

Joaquín Blake

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquín Blake

Joaquín Blake y Joyes Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Joaquín Blake y Joyes Modifica el valor a Wikidata
19 agost 1759 Modifica el valor a Wikidata
Vélez-Màlaga (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1827 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Capità general de València
9 octubre 1811 – 10 gener 1812
← Domingo TraggiaFrancisco Javier de Elío →
Capità general de Catalunya
octubre 1809 – desembre 1809
← Antoine MaletFrancisco Gómez de Terán y Negrete →
Capità general de Galícia
27 juny 1808 – agost 1808
← Antonio de Alcedo y HerreraJosé de Mazarredo Salazar → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCapità General Modifica el valor a Wikidata
Activitat1789 Modifica el valor a Wikidata - 1823 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militarCapità General de l'Exèrcit Modifica el valor a Wikidata
Conflicte1808: Medina del Rio Seco
1808: Zornotza
1808: Valmaseda
1808: Espinosa de los Monteros
1808: Alcanyís
1809: Defensa de Múrcia
1811: La Albuera
1812: Sagunt
Família
FillsInés Blake Tovar de Román, Joaquín Blake y Tovar Modifica el valor a Wikidata
MareInés Joyes y Blake Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Blake (Vélez-Màlaga, 19 d'agost de 1759 - Valladolid, 27 d'abril de 1827) fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen irlandès.[1]

Entre el 1779 i el 1783, quan Espanya va prendre a part a la Guerra d'Independència dels Estats Units com a conseqüència dels Pactes de Família entre els Borbons, Joaquín Blake participà com a tinent de granaders en el fracassat setge de Gibraltar i a la reconquesta de Menorca per part del duc de Crillon.

Entre el 1793 i 1795, a la Guerra Gran participà amb el "Cuerpo de Voluntarios de Castilla" a les ordres del general Ricardos, en la campanya del Rosselló contra la República francesa. El novembre de 1794 fou ferit a la batalla del Roure (Sant Llorenç de la Muga).

El 1808, durant la Guerra del Francès, fou derrotat a les batalles de Medina de Rioseco per Bessières[2] i a Zornotza per François Joseph Lefebvre,[3] aconseguí una victòria sobre Eugène-Casimir Villatte a Balmaseda[4] per ser novament derrotat per Claude Victor Perrin a Espinosa de los Monteros.[5] fou substituït al comandament de l'Exèrcit de l'esquerra pel general Pere Caro Sureda, el marquès de la Romana i passà a comandar l'Exèrcit del centre.[6]

El 23 de maig de 1809, derrotà al mariscal Suchet a Alcanyís i va defensar Múrcia. Poc després fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya en morir Teodoro Reding, substituint a l'interí Marques de Coupigny. El seu mandat va ser sempre discutit per la Junta Superior i les discrepàncies d'opinió en les accions que es dugueren a terme per tal d'aixecar el setge de Girona foren motiu de friccions i els polítics l'acusaren de la caiguda de la ciutat. El 21 de gener de 1810 fou al seu torn substituït per Enrique José O'Donnell. Fou president del consell d'estat el 1810.

El 1811 junt amb als anglesos del general Beresford va vèncer a La Albuera. Sofrí una important derrota front al mariscal Suchet a la batalla de Sagunt[7] i es refugià a València amb les seves tropes i al llarg de l'hivern de 1811, defensà la ciutat de les tropes franceses que l'assetjaven, fins a la seva rendició el 8 de gener de 1812.[8] La seva actuació fou objecte de dures crítiques, i un cop caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes i no hi retornà fins al 1814.[9]

Ferran VII d'Espanya l'encarregà la “Dirección General de Ingenieros”. Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar. Durant el període del Trienni Constitucional, fou nomenat capità general de València. El 1823, quan es produí la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, a causa de les seves idees liberals hagué de retirar-se. Morí a Valladolid el 1827.

Referències

[modifica]
  1. «Joaquín Blake». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Foy, Maximilien Sebastien. Histoire de la guerre de la Peninsule sous Napoleon. vol.III, 1827, p. 312. 
  3. Napier, William Francis Patrick. History of the war in the Peninsula and the south of France, from the year 1807 to the year 1814. D. & J. Sadlier, 1873, p. 239. 
  4. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 12. 
  5. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: P-Z. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 773. ISBN 0313335397. 
  6. Queipo de Llano y Ruiz de Saravía, José María. Historia del levantamiento, guerra y revolucion de España, por el Conde de Toreno. vol.2. 2a ed-, 1848, p. 403. 
  7. Oman, Charles. A History of the Peninsular War. vol.3. Mechanicsburg, Pennsylvania: Stackpole, 1996, p.32-43. ISBN 1-85367-223-8. 
  8. Rickard, J. historyofwar.org Siege of Valencia 25 December 1811-9 January 1812
  9. Smith, 1998, p. 373-374.

Bibliografia

[modifica]
  • Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book (en anglès). Londres: Greenhill, 1998. ISBN 1-85367-276-9.