Vés al contingut

Jean Baptiste Boussingault

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Baptiste Boussingault
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean-Baptiste Boussingault Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean-Baptiste Joseph Dieudonné Boussingault Modifica el valor a Wikidata
1r febrer 1801 Modifica el valor a Wikidata
antic 11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 95
Grave of Boussingault (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
152è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1849 – 31 desembre 1849
← Claude PouilletLouis Isidore Duperrey →
Conseller d'Estat de França
1849 – 1851
Diputat a l'Assemblea Nacional Bas-Rhin's 1st constituency (en) Tradueix
1848 – 1849 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole nationale supérieure des mines de Saint-Étienne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica, agronomia, geologia i meteorologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, agricultor, agrònom, professor d'universitat, polític, acadèmic, militar Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lió Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesKliment Timiriàzev i Achille Müntz Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoseph Boussingault Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
14 maig 1887funeral (Oratoire du Louvre (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 207639489 Modifica el valor a Wikidata

Jean Baptiste Joseph Dieudonné Boussingault, nascut a París el 2 de febrer de 1802 i traspassat a París l'11 o el 12 de maig[1] de 1887, va ser un químic i agrònom francès, conegut per als seus treballs de química agrícola i per a la posada a punt dels primers acers al crom.

Biografia

[modifica]

Fill d'un antic soldat que tenia un despatx de tabac i de la filla del burgmestre de Wetzlar, incapaç de suportar el liceu napoleònic, es forma sòl seguint els cursos públics del Col·legi de França i del Museu Nacional d'història natural. Assabentant-se de la creació de l'Escola dels miners de Saint-Étienne (actual Escola nacional superior de mines de Saint-Étienne), s'hi va traslladar el desembre de 1818. Allà hi va conèixer a Benoît Fourneyron i descobreix la qualitat del laboratori químic. El director Louis Antoine Beaunier, entusiasmat per les seves capacitats, li confia aviat experiències. Aconsegueix el seu títol el juliol de 1820.

En aquell moment Simón Bolivar desitjava fundar a Colòmbia una escola per formar enginyers i Boussingault, recomanat per Alexander von Humboldt, s'embarca el setembre de 1821 cap a Amèrica del Sud. Va presentar-se a Bolívar a Bogotà el maig de 1822 i va ser destinat al seu estat major, on va ascendir fins al grau de Coronel. Va realitzar nombroses observacions científiques (sobre els volcans, les coves…) durant els 10 anys que va estar per Colòmbia, Veneçuela i l'Equador, i allà va començar a interessar-se per les qüestions agrícoles. Va entrar al servei d'una companyia anglesa el 1827 per dirigir l'explotació d'una mina d'or. De tornada a França, va ser escollit per l'Acadèmia de les ciències el 1839, després va ser nomenat professor de química i degà de la Facultat de ciències de Lió (1843) abans de fer-se el 1841 amb la càtedra d'economia rural al Conservatori nacional dels arts i oficis, creada especialment per a ell.

Va ser elegit diputat del Baix Rhin (1848-1849) i va dimitir per entrar al consell d'Estat on hi quedà fins al 1851. La seva carrera política es va acabar amb l'adveniment del Segon Imperi. Molt lligat a Alsàcia veu amb tristesa que passi a formar part de l'Imperi alemany el 1871. Una de les seves filles es va casar amb el constructor mecànic Jean Claude Crozet, nebot de Benoît Fourneyron, i l'altra amb Jules Holtzer, director de les Fargues i Fàbriques d'Acer d'Unieux. Aquest últim, condicionat per al seu sogre, munta un laboratori a la fàbrica per a la posada a punt dels acers al crom. Els seus últims anys són enfosquits per la mort prematura del seu gendre Holtzer després per la de la seva esposa.

Va ser elevat de manera successiva als diversos rangs de la legió d'honor, de cavaller a gran oficial el 1876. El 1878 va rebre la Medalla Copley. El 1895, Aimé Jules Dalou va realitzar un grup escultòric en bronze dedicat a Jean Baptiste Boussingault, on dues figures simbolitzen la Ciència al servei de l'Agricultura, i va ser instal·lat a la plaça del General Morin a París. Un cràter de la Lluna porta el nom de Boussingault, en homenatge a aquest enamorat dels volcans. També un mineral de la classe dels sulfats, la boussingaultita, rep el nom en honor seu.[2]

Obra

[modifica]

Com alumne ja va demostrar el paper que exercia el silici en l'acer. El fet de ser copropietari del domini de Bechelbronne (avui Merkwiller-Pechelbronn), pel seu matrimoni amb una Alsaciana, li va permetre dedicar-se a les seves experimentacions agronòmiques, que varen portar-lo a ser considerat el fundador de la química agrícola moderna. Es va fer cèlebre pels seus descobriments sobre l'absorció del nitrogen per part de les plantes per a les quals és un element essencial i per haver demostrat que el carboni de les plantes prové del diòxid de carboni atmosfèric. Va fer investigacions sobre la composició exacte de l'aire atmosfèric, en col·laboració amb Jean-Baptiste Dumas, sobre la composició dels vegetals de l'alimentació dels herbívors, sobre la detecció de l'arsènic. El seu llibre, l'"Economia rural" del 1843 el va consagrar com a primer químic agrícola. Va reunir els seus treballs sobre la química agrícola sota el títol Agronomia, química agrícola i fisiologia, del qual vuit volums varen ser publicats entre 1860 i 1891, i ràpidament traduïts a l'anglès i a l'alemany.

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Boussingault, Jean Baptiste». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 280. ISBN 8429270043. 
  2. «Boussingaultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].

Enllaços externs

[modifica]