Joan Bourrat
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1859 Sant Andreu de Sureda (Rosselló) |
| Mort | 4 agost 1909 (49 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 12 gener 1896 – 4 agost 1909 | |
| Consell Departamental dels Pirineus Orientals | |
| 1895 – 1909 ← François Ramonet (en)  – Víctor Dalbiez → | |
| Dades personals | |
| Religió | Maçoneria |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Republicà Radical i Radical-Socialista |
Joan Bourrat (Sant Andreu de Sureda, 12 de desembre de 1859 - Perpinyà, 4 d'agost de 1909) va ser un polític nord-català, diputat de l'any 1896 al 1909.[1]
Biografia
[modifica]Estudià al Collège de Perpignan abans d'entrar el 1876 a l'"École des Arts et Métiers" d'Ais de Provença. S'hi titulà d'enginyer el 1879 i entrà a l'Administració d'Obres Públiques. Entre el 1888 i el 1896 es dedicà als ferrocarrils. Estudià el traçat per a la línia de Marvejols i construí la de Narbona a Cervera.
Milità en el Partit Republicà Radical i Radical-Socialista francès i es presentà i fou elegit diputat en les eleccions dels anys 1896, el 1898, el 1902 i 1906, aquest en un procés electoral molt disputat contra l'alcalde de Perpinyà Eugeni Sauvy. Dedicà la seva tasca parlamentària primordialment a l'impuls de la política de transports, i a les comunicacions en general.
Va ser membre fundador de la Société d'Études Catalanes. Fou maçó; iniciat a la lògia "Saint-Jean-des-Arts de la Régularité" de Perpinyà, fundà a París la lògia "La République" i assolí el càrrec de gran mestre adjunt de la Gran Lògia de França.
La ciutat de Perpinyà li dedicà una avinguda i el 1947 un monument [2] a la plaça Jean Bourrat. El seu fill, Charles Bourrat (1884-1964) va ser prefecte de Mosel·la; el fill d'aquest, Jean-Guy Bourrat (1921-2005), va ser sub-prefecte i dedicà a son pare el llibre L'exode de la Lorraine - Itinéraire de Charles Bourrat, préfet de la République, de Metz à Neuengamme en passant par Montauban (Issy-les-Moulineaux: Muller Edition, 2006 ISBN 290425563X). Finalment, un net, Patrick Bourrat (1952-2012), va ser un corresponsal de guerra mort esclafat per un tanc mentre feia un reportatge.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa i biografia, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 7 març 2016].
- ↑ «Fitxa del monument, al web Palissy del govern francès» (en francès). [Consulta: 7 març 2016].
- ↑ «La família Bourrat, al cementiri de sant Jaume de Perpinyà» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 7 març 2016].
