Vés al contingut

Joseph de Gelcen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph de Gelcen
Biografia
Naixement12 setembre 1826 Modifica el valor a Wikidata
Prada (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Prada (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
14 d'octubre de 1877 – 30 d'octubre de 1877
CircumscripcióPirineus Orientals
  Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1870 – 1871
CircumscripcióCantó de Vinçà
  Batlle de Prada
1874 – 1876
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitMonàrquic legitimista
Llista
Diputat a l'Assemblea Nacional
14 octubre 1877 – 30 novembre 1877 – Frederic Escanyé →
Batlle de Prada
1874 – 1876 Modifica el valor a Wikidata

Joseph de Gelcen [nt 1] (Prada de Conflent, 12 de setembre del 1826 - Prada, 21 de juliol del 1899) va ser un polític i parlamentari nord-català.[1][2]

Biografia

[modifica]

De Gelcen era membre d'una família [nt 2] originària de Prada ennoblida per Lluís XIV el 1655 [4] i exercia d'advocat davant del tribunal de primera instància de Prada quan fou elegit conseller general [5] en representació del cantó de Vinçà els anys 1870 i 1871. Entre els anys 1874 i 1876 també ocupà l'alcaldia de la capital del Conflent [6] com ja ho havia fet [nt 3] el seu pare cinquanta anys abans.

Va ser diverses vegades candidat pels Pirineus Orientals en representació dels conservadors monàrquics, a l'Assemblea Nacional francesa (elecció 8 de febrer del 1871) i posteriorment a la Cambra dels diputats (20 de febrer del 1876). En aquestes darreres eleccions, es presentà a la circumscripció de Prada i hi obtingué 5.051 vots per 5.056 del guanyador, Frederic Escanyé. De resultes de la crisi del 16 de maig del 1877, el president de la República, el mariscal Mac Mahon, acabà dissolent la Cambra dels diputats el 25 de juny. Per a les noves eleccions legislatives (14 i 28 d'octubre del 1877), de Gelcen fou candidat oficial del govern de Mac Mahon per Prada, i obtingué la victòria per 5.381 vots (sobre 10.744 votants de 13.532 inscrits). La victòria fou recusada per la Cambra i, un cop caigut el poder de Mac Mahon (el 24 de novembre, la Cambra legislativa havia aprovat no reconèixer el govern), Joseph de Gelcen hagué de respondre a acusacions de pressions electorals. S'imputà que la supressió de 18 consells municipals i la tramesa d'un escrit del sotsprefecte als alcaldes manant de tancar els cafès que consideressin oportú (els cafès republicans, se sobreentenia) havien viciat greument el procés electoral a la circumscripció [8] i la majoria republicana de la cambra votà la invalidació del parlamentari. El gener següent, de Gelcen va ser reemplaçat per Frederic Escanyé.[9] i tornà a Prada, on reprengué [10] la feina d'advocat. El 1868 era soci de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

A Prada hi ha una cèntrica plaça dedicada a Joseph de Gelcen.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Joseph Jean Xavier de noms de fonts
  2. ↑ Un " magnifich doctor Joseph de Gelcen de la Real Audiencia y Relator" és esmentat ja al 1685 en una causa judicial [3] i posteriorment en altres ( 1695.  1696. )
  3. ↑ El seu pare, Jacques de Gelcen havia estat alcalde de Prada de Conflent entre 1824 i 1828, i havia succeït Joseph de Gelcen, alcalde de 1816 a 1824.
    Joseph de Gelcen y Balanda, Joseph Jaume March Damia Francesch, (Prada, 11.12.1763-22.3.1824), va ser alcalde del 1816 al 1824 i assistí al 1789 a l'assemblea de l'Orde de la Noblesa del Rosselló [7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa de Joseph de Gelcen, al web de l'Assemblea Nacional Francesa» (en francès). [Consulta: 1r gener 2015].
  2. ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 235.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  3. ↑ Resposta als duptes donats en la causa del nob. Don Narcis Descallar, ab Maria Montaner viuda, y altres. Barcelona?: s.n., 1685, p. 1. 
  4. ↑ Alart. Inventaire-sommaire des Archives Dèpartementales antérieures a 1790, Pyrénées-Orientales. París: Paul Dupont, 1868, p. 284. 
  5. ↑ Bonet, Gérard (dir.). Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1789-2011. vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2011. ISBN 9782908866414. 
  6. ↑ «Élections des dèpartements». Le Temps, 18-02-1876, pàg. 2.
  7. ↑ «Joseph de Gelen y Balanda, al web Geneanet» (en francès). [Consulta: 1r gener 2015].
  8. ↑ «Bulletin du jour». Le Temps, 02-12-1877, pàg. 1.
  9. ↑ Robert, Adolphe; Cougny, Gaston. Dictionnaire des parlementaires français, comprenant tous les membres des assemblées françaises et tous les ministres français depuis le ler mai 1789 jusqu'au ler mai 1889, avec leurs noms, état civil, états de services, actes politiques, votes parlementaires, etc.. París: Bourloton, 1891.  (edició facsímil: Dictionnaire des parlementaires français. Genève: Slatkine reprints, 2000. ISBN 9782051017114. )
  10. ↑ «T. de Prades 21 février 1888». La France judiciaire, 1888, pàg. 135.


Càrrecs públics
Precedit per:
Auguste Calmon 		Batlle de Prada

1874-1876 		Succeït per:
Jean-Baptiste Romeu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joseph_de_Gelcen&oldid=30388938»