Vés al contingut

Paul Massot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaul Massot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1800 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1881 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
20 de febrer de 1876 – 27 de març de 1881
CircumscripcióPirineus Orientals
  Senador del Senat francès
2 de desembre de 1877 – 27 de març de 1881
CircumscripcióPirineus Orientals
  Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1849 – 1852
CircumscripcióCantó de Perpinyà-Oest
  President del Consell General dels Pirineus Orientals
1874 – 1877
Dades personals
FormacióLycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge

Paul Massot (Perpinyà, 15 d'agost de 1800 - París, 27 de març de 1881) fou un metge malacologista i polític nord-català, diputat a la Cambra de Diputats.[1]

Després d'haver estudiat al Liceu Napoléon continuà els seus estudis de medicina a París i després a la Facultat de Medicina de Montpeller, de manera que en 1823 va obtenir el títol de doctor. Fou nomenat cirurgià en cap de l'Hospital civil. De 1849 a 1852 fou conseller general pel Cantó de Perpinyà-Oest. Es va oposar al cop d'Estat de Napoleó III i fou exiliat uns mesos. Després del seu retorn, no va participar en política fins a la caiguda del Segon Imperi Francès.

De 1874 a 1877 fou nomenat president del Consell General dels Pirineus Orientals. En 1876 fou elegit diputat dels Pirineus Orientals pel districte de Ceret, i en 1877 fou escollit senador en substitució de Pierre Lefranc. Ocupà ambdós escons fins a la seva mort el març de 1881.

La seva família comptarà amb molts grans metges, sempre entre les famílies més antigues de Catalunya: els doctors Joseph Denoyes (precursor de la radiologia moderna, gran defensor de la viticultura rossellonesa, mort el 1957), i Paul Denoyes (oftalmòleg, mort en 1969), Paul de Lamer, que va ser elegit alcalde de Perpinyà sense haver sol·licitat mai el mandat, es presentà al consell municipal i dimití immediatament per retornar als seus pacients.

La malacologia

[modifica]

Juntament amb les seves preocupacions polítiques, es va apassionar per la malacologia, per a la que va escriure quatre memòries d'un catàleg de mol·luscs terrestres i fluvials de la Catalunya del Nord, enumerant 254 espècies, així com una revisió de les testacelles franceses en les que va reconèixer 14 espècies. Va descriure nombroses espècies noves, principalment el gènere Testacella. Unio aleronii descrita amb el seu col·lega M. Companyo és l'única admesa com a vàlida en tant que subespècie d'Unio mancus.

Publicacions

[modifica]
  • 1841 : Notice médicale sur les eaux sulfureuses de Molitg (Pyr.-Orient.). Perpignan: imp. Tastu
  • 1845 : « Description d'une espèce nouvelle de Mulette » (en collaboration avec M. Companyo) dans Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, VI : 234-235.
  • 1845 : « Description d'une espèce nouvelle de Physe » dans Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, VI : 236.
  • 1848 : Notice sur une épidémie de fièvres intermittentes pernicieuses qui a régné à Salces pendant le mois de décembre 1847. Perpignan.
  • 1870 : « Des Testacelles françaises » dans Ann. malac., I : 145-157, 1 pl.
  • 1872 : « Énumération des Mollusques terrestres et fluviatiles vivants du département des Pyrénées-Orientales » dans 19e bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 116 p. + 1 pl. Perpignan.

Notes

[modifica]
  1. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises, 1914. 

Bibliografia

[modifica]
  • Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises, 1914. 
  • Adolphe Robert. Dictionnaire des parlementaires français... : depuis le 1er mai 1789 jusqu'au 1er mai 1889... / publ. sous la dir. de MM. Adolphe Robert, Edgar Bourloton et Gaston Cougny (en francès). 5 vol.. Edgar Bourloton, 1889-1891. 
  • Anonyme (1886), « Paul Massot » a Revue biographique de la Société malacologique de France, II : 57-60 + 1 pl.

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Lazare Escarguel
President del
Consell General dels Pirineus Orientals

1874-1877
Succeït per:
Lazare Escarguel