Jean Cavaillès

Jean Cavaillès

Biografia
Naixement	15 maig 1903 Saint-Maixent-l'École (França)
Mort	4 abril 1944 (40 anys) Arràs (França)
Causa de mort	ferida per arma de foc
Formació	École Normale Supérieure (1923–) Liceu Louis-le-Grand (1920–1922) Universitat de París
Director de tesi	Léon Brunschvicg
Activitat
Ocupació	filòsof, matemàtic, professor d'universitat, militant de la resistència
Ocupador	Universitat de París
Professors	Léon Brunschvicg
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Jean-Toussaint Desanti
Família
Germans	Gabrielle Ferrières
Premis
(31 març 1947)  Medalla de la Resistència (1r desembre 1945)  Creu de Guerra 1939-1945 (1r desembre 1945)  Cavaller de la Legió d'Honor (20 novembre 1944)  Company de l'Alliberament (25 gener 1940)  Citació a l'ordre de l'exèrcit  Oficial de l'Orde de la Corona  Medalla de la Resistència Armada (1940-1945)

Jean Cavaillès (Saint-Maixent-l'École, Deux-Sèvres, 15 de maig de 1903 - Arràs, 17 de febrer de 1944) va ser un matemàtic i filòsof de les matemàtiques francès. També va ser un heroi de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i cofundador de la xarxa sud d'alliberament. Va morir afusellat pels nazis el 1944.

Biografia

Era fill d'Ernest Cavaillès, tinent coronel. Va ser educat pel seu oncle i padrí, Henri Cavaillès (1870-1951), que era professor de geografia a la Universitat de Bordeus. Va entrar a l'Escola Normal Superior el 1923. Es va llicenciar en matemàtiques i en filosofia, i va ser professor agregat d'aquesta disciplina des de 1927.

El 1929 va participar com a oient al famós debat de Davos, entre intel·lectuals francesos i alemanys (Cassirer, Heidegger). Va visitar sovint Alemanya, concretament Berlín, Hamburg, Göttingen, Tübingen i Múnic. Allà, a més d'obtenir una bona formació acadèmica, va poder observar l'ascens al poder del NSDAP.

Va treballar en la teoria de conjunts, que li va ser útil per a la seva tesi de filosofia de les matemàtiques. Va estudiar a Richard Dedekind i Georg Cantor, la correspondència del qual edità. El 1931, va visitar a Edmund Husserl i va escoltar a Martin Heidegger. A Altona, el 1936, va conèixer els opositors al règim hitlerià.

El 1937, a la Sorbona va defensar dues tesis doctorals: Méthode axiomatique et formalisme i Remarquis sud la formation de la théorie abstraite des ensembles, dirigides ambdues per Léon Brunschvicg. D'aquesta manera, va quedar inscrit entre els grans lògics francesos, com Louis Couturat i Jacques Herbrand. Va ser professor universitari de lògica i de filosofia a Estrasburg i el 1941 de la Sorbona.

Durant la Segona Guerra Mundial, davant la invasió alemanya de França, va formar part de Resistència, com a cofundador de la xarxa sud d'alliberament, que posteriorment s'uniria a la del nord, en ser ell a París. Va ser detingut el 1942 però en escapar-se va poder contactar amb Charles de Gaulle a Londres el febrer de 1943; en aquest mateix mes, va volar a França, però va ser denunciat i, el 28 d'agost de 1943, novament detingut. Va ser afusellat a Arràs el 17 de febrer de 1944.

És un heroi reconegut. La seva germana, Gabrielle Ferrières (1900-2001), que també formà part de la Resistència, en va escriure la seva biografia. El seu cunyat, Marcel Ferrières (1897-1977), detingut amb ell, va ser deportat a Buchenwald.

Obra

• Briefwechsel Cantor-Dedekind, ed. per I. Noether i J. Cavaillès, París, Hermann, 1937.
• Méthode axiomatique et formalisme, París, Hermann, 1938.
• Remarquis sud la formation de la théorie abstraite des ensembles, París, Hermann, 1938.
• Essais philosophiques, París, Hermann, 1939.
• «Du collectif au pari», Revue de métaphysique et de morale, XLVII, 1940, pàg. 139-163.
• «La pensée mathématique», discussió amb Albert Lautman (4-2-1939), Bulletin de la Société française de philosophie, t. XL, 1946.
• Transfini et continu, París, Hermann, 1947.
• Sud la Logique et la théorie de la science, París, PUF, 1947.
• Œuvres complètes de philosophie des sciences, París, Hermann, 1994.
• Libération: organe des Français lliures, setmanari, París, 1940-1944.