Jean Hubeau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juny 1917  París |
| Mort | 19 agost 1992 (75 anys) París |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, pedagog musical, compositor, professor d'universitat |
| Ocupador | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa Conservatoire de Paris |
| Gènere | Sardana |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Jean Gallon |
| Alumnes | Frédéric Lodéon, Sonia Wieder-Atherton i Cyprien Katsaris |
| Instrument | Piano |
| Premis | |
   
| |
Jean Hubeau (París, 22 de juny de 1917 - París, 19 d'agost de 1992) va ser un pianista, compositor i pedagog francès conegut especialment pels seus enregistraments de Gabriel Fauré, Robert Schumann i Paul Dukas, que són reconeguts com a versions de referència.
Va ingressar a l'edat de nou anys al Conservatori Nacional Superior de Música i de Dansa de París. Va estudiar composició amb Paul Dukas, piano amb Lazare Lévy, harmonia amb Jean Gallon i contrapunt amb Noël Gallon. Va rebre els primers premis en piano i en harmonia el 1930 als 13 anys.[1] Va guanyar el primer premi per a acompanyants amb 14 anys, i el 1934 va rebre el segon Prix de Roma[1] amb la seva cantata La llegenda de Roukmani (el primer premi va ser atorgat a Eugène Bozza). L'any següent, va ser homenatjat per Louis Diémer.
Amb Henry Merckel, Hubeau va fer un enregistrament molt elogiat de la sonata de violí K454 de Mozart el 1941.[1] El 1941, quan Claude Delvincourt va ser nomenat director del Conservatori, Hubeau[2] va ser nomenat a la plaça que va deixar Delvincourt al capdavant de l'Acadèmia de Música de Versalles.[1] A més, va exercir el càrrec de professor de música de cambra del Conservatori de París de 1957 a 1982, on va formar a molts estudiants com Jacques Rouvier, Géry Moutier, Michel Dalberto, Jean-Yves Thibaudet, Olivier Charlier, Roland Daugareil, Cécilia Tsan i Sonia Wieder-Atherton.
Landormy va descriure l'estil compositiu de Hubeau com un llenguatge senzill, sense intenció revolucionària, però que mostrava una frescor de la invenció evident en el material temàtic, el ritme i l'ús de timbres.
Composicions
[modifica]- La llegenda de Roukmani, cantata (1934)
- Concerto Héroique per a piano i orquestra
- Concert per a violí i orquestra en major (1939)
- Concert per a violoncel i orquestra en A menor (també reducció per a violoncel i piano)
- Tableaux hindous, for orchestra (1935)
- La Fiancée du Diable, ballet
- Trois Fables de La Fontaine, ballet
- Un coeur de diamant o l'Infante, ballet
- Sonata per a trompeta cromàtica i piano (1943)
- Sonata de violí
- Rondes pastorals i balades
- Sonatina Humoresca per a trompa, flauta, clarinet i piano
- Huit Rondeaux et Ballades de François Villon
- Variacions de piano.[3]
Discografia
[modifica]- Trompeta i piano amb Maurice André
- Gabriel Fauré - Obres completes per a piano sol
- Gabriel Fauré - Elegie Op.24, Sonates per a violoncel No.1 Op.109 i núm . 2 Op.117 (Paul Tortelier, violoncel)
- Claude Debussy - Sonata per a violoncel (Paul Tortelier, violoncel)
- Camille Saint-Saëns - Obres per a violí i piano (Olivier Charlier, violí)
- Georges Onslow - Grand Sextet, op. 77b i Grand Septet, op. 79
- Paul Dukas - Obres per a piano
- Jean Hubeau - Quatre Rondels de François Villon, Mario Hacquard i Claude Collet.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Landormy P. La Musique Française après Debussy. Gallimard, Paris, 1943, p369-70.
- ↑ Jean-Pierre Thiollet, 88 notes pour piano solo, Neva Editions, 2015, p.52. ISBN 978 2 3505 5192 0
- ↑ Additional works from: Almanach de la musique 1950, ed Sarnette E. Editions de Flore & La Gazette des Lettres, Paris, 1950