Jean-Paul Marat
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 maig 1743  Boudry (Suïssa) | ||
| Mort | 13 juliol 1793 (50 anys) París | ||
| Causa de mort | homicidi, ferida d'arma blanca | ||
| Sepultura | Panteó de París (1793–1795) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E | ||
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de St Andrews | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | polític, periodista, metge | ||
| Partit | Club dels Jacobins | ||
| Nom de ploma | L’Ami du peuple | ||
| Participà en | |||
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pare | Jean-Baptiste Marat | ||
| Germans | Charlotte Albertine Marat David de Boudry | ||
Signatura  | |||
 
   | |||
Jean-Paul Marat (Boudry, 24 de maig de 1743 - París, 13 de juliol de 1793) va ser un metge, periodista, polític francès. Usurpador de la noblesa abans de la caiguda del règim monàrquic, esdevingué diputat de Montagnards a la Convenció Nacional en el moment de la Revolució Francesa. El seu assassinat per Charlotte Corday va permetre als hebertistes convertir-lo en màrtir de la Revolució i instal·lar les seves despulles al Panteó de París durant uns mesos.
Biografia
[modifica]Marat va néixer a Boudry, al principat de Neuchâtel (el territori del qual correspon al de l'actual cantó de Neuchâtel a Suïssa); fill de Jean-Baptiste Marat, un sacerdot mercedari apartat del sacerdoci d'origen sard [1] nascut a Càller el 1704 i dissenyador d'indianes convertit al calvinisme, i de la ginebrina Louise Cabrol[2] la família calvinista de la qual era de Roergue; la família Mara, originària d'Espanya,[3] va donar lloc a diverses personalitats remarcables com el seu germà petit David de Boudry (1756-1821) que va ser professor de literatura francesa a l'institut imperial de Tsàrskoie Seló.
L'any 1759, després dels seus estudis universitaris, el futur membre de la Convenció va deixar Neuchâtel i la seva família, i durant dos anys va ser tutor dels fills de Pierre-Paul Nairac, un gran armador esclavista de Bordeus. Marcat pel tema de l'esclavitud, va elaborar més tard, el 1785, per a l'Acadèmia de Bordeus, una dissertació en elogi de les idees antiesclavistes del filòsof Montesquieu.[4]
Després d'una estada a París del 1762 al 1765, on completà els seus estudis i adquirí formació com a metge, es va establir a Londres, després a Newcastle el 1770, on va exercir com a metge i potser com a veterinari.[5] Entre 1770 i 1772 va escriure Les aventures del jove comte Potowski, una novel·la epistolar a l'estil de l'època, que roman inèdita. El 1772 va publicar de manera anònima An Essay on the Human Soul, després, després del seu retorn a la capital britànica el 1773, una segona obra filosòfica, A Philosophical Essay on Man, que va ser reeditada el 1775.[3] Deixeble de Jean-Jacques Rousseau, va atacar a Helvétius, tractat com un "esperit fals i superficial", en aquesta obra, però també Voltaire, a qui qualifica d'"inconseqüent" i que li respon amb burla en un petit article,[6][7] que va aparèixer al Journal de politique et de literature el 5 de maig de 1777.[8] El maig de 1774, Marat va publicar a Londres, Chains of Slavery, que formava part de la campanya electoral que va suposar l'elecció de John Wilkes com a regidor, llavors alcalde de Londres.[3] Durant la seva estada a Anglaterra, va ser rebut com a maçó en una reunió de lògia de Londres a la taverna King's Head, situada al carrer Gerrard del Soho, probablement l'Espérance, una lògia de parla francesa que va iniciar Cagliostro el 12 d'abril de 1777.[9] La seva elevació al mestre està datat el 15 de juliol de 1774 segons el seu diploma maçònic trobat i venut l'any 1906 a l'Hôtel Drouot. Si es documenten rastres de visites a una logia holandesa, sembla que no freqüenta una logia francesa.[10]
Després d'una breu estada a les Províncies Unides (1774-1775)[2] i d'obtenir el títol de metge a la Universitat de St Andrews (Escòcia) el 30 de juny de 1775, es va traslladar a París per exercir la medicina, on va publicar el 1776 una edició francesa del seu tractat De l'homme.[2] El 24 de juny de 1777, el comte d'Artois li va concedir la patent de metge dels seus guardaespatlles.[11] Obre un gabinet d'experiments on fa investigacions en física experimental, en particular sobre la naturalesa del foc, la llum i l'electricitat mèdica. L'agost de 1783, aquest darrer tema li valgué una corona de l'Acadèmia de Rouen.[2] Va elaborar el seu Plan de législation criminelle durant els anys 1777-1778, en què ataca l'ordre social establert i denuncia el classisme de la justícia, de les lleis, de l'estat i de la propietat.
«El dret a posseir ve del de viure: així, tot el que ens és indispensable per a la nostra existència és nostre, i res del que és superflu no ens hauria de pertànyer legítimament mentre a d'altres els manqui el necessari.»
Emmalaltí en 1782, i a més dels seus problemes científics, va tenir problemes econòmics i abans de perdre la posició de metge del comte d'Artois el 1784. A la dècada de 1780, Marat va continuar tractant Claire de Choiseul, marquesa de l'Aubépine de Châteauneuf que li va donar suport econòmic i amb qui va tenir una relació interessada. El ministre Floridablanca l'any 1788 va demanar-li sense èxit fundar una acadèmia a Madrid.[2]
Obres
[modifica]- Recherches physiques sur electricité (1782)
- Recherches sur electricité medicate (1783)
- Notions elementaires d'optique (1764)
- Lettres de l'observateur Bon Sens a M. de M sur la fatale catastrophe des infortunes Pilatre de Rozier et Ronzain, les aeronautes et l'arostation (1785)
- Observations de M. l'amateur Avec a M. labb Sans (1785)
- Eloge de Montesquieu (1785), publicat el 1883 per M. de Bresetz
- Les Charlatans modernes, ou lettres sur le charlatanisme academique (1791)
- Les Aventures du comte Potowski (publicat el 1847 per Paul Lacroix)
- Lettres polonaises (inèdit)
Galeria d'imatges
[modifica]-
-
Jean-Paul Marat, per Viollat
Referències
[modifica]- ↑ «Le origini sarde di Jean-Paul Marat» (en italià). Biblioteca Multimediale di San Gavino M.le. Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 27 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vovelle, Michel. «Marat Jean-Paul». A: Albert Soboul. Dictionnaire historique de la Révolution française (en francès). París: Quadrige, 2005 [1a. ed. 1989], p. 709-713.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Introducció de Michel Vovelle a Jean Paul Marat, Les Chaînes de l'esclavage, Éditions Complexe, 1988, 326 pages, pp. IX-XXXVIII ISBN 2-87027-257-X
- ↑ L'Harmattan. Sur les traces de la traite des noirs à Bordeaux (en francès), 2004, p. 124. ISBN 2-7475-6674-9.
- ↑ Hugues Plaideux, « Jean-Paul Marat vétérinaire : histoire d'une légende », Bulletin de la Société française d’histoire de la médecine et des sciences vétérinaires, n° 17, 2017, p. 47-57
- ↑ Albert Keim, Helvétius, sa vie et son œuvre, d'après ses ouvrages, des écrits divers et des documents inédits, F. Alcan, 1907, 719 pages, p. 634.
- ↑ Jean Philibert Damiron, Mémoire sur Helvétius, Paris, A. Durand, 1855, 181 pages, pp. 40-41, qui cite un extrait de la réponse de Voltaire.
- ↑ Louis Eugène Hatin, Bibliographie historique et critique de la presse périodique française : avec extraits, notes historiques, critiques, et morales, indication des prix que les principaux journaux ont atteints dans les ventes publiques, etc., Paris, Firmin-Didot frères, 1866, 660 pages, p. 103.
- ↑ Hugues Plaideux, op. cit., p. 48, note 6
- ↑ Ligou, Daniel. Dictionnaire de la franc-maçonnerie. puf, 08/09/2006, p. 764. ISBN 978-2-13-055094-5 [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ Charles Vatel, Charlotte de Corday et les Girondins, Paris, Henri Plon, 1864-1872, tome I, pp. 332-333, note 1.
Bibliografia
[modifica]- L'Ami du peuple, Alfred Bougeart, París, Librairie Internationale, 1865.
- Un homme cherche la liberté: Jean-Paul Marat, Charles Reber, Boudry-Neuchatel, Éd. à la Baconnière, 1950.
