Vés al contingut

Jean de Marville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean de Marville
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Marville (França) Modifica el valor a Wikidata
Mortjuliol 1389 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata


Jean de Marville (Marville, segle XIV - juliol 1389 (Gregorià)) també denominat en els documents de l'època com Jehan de Marville, Hennequin de Marville, Jean de Menreville[1] o Jan van Mergem, fou un escultor gòtic francés en actiu en la segona meitat del s. XIV, originari del nord de l'estat francés o de la regió del Mosa (on és la localitat de Marville).[2]

Hi ha testimoniatge de la seua activitat a Saint-Pierre de Lille al 1366 i a la catedral de Rouen al 1369.[3]

Detall del pòrtic de la Cartoixa de Champmol

El 1372 és al servei del duc de Borgonya Felip II, i dirigeix les obres de la Cartoixa de Champmol, on treballarà fins a la mort.[2] Claus Sluter el va succeir al capdavant d'aquest taller d'escultors, a què també pertangueren Claus de Werve, Jacques de Baerze, Jehan de l'Horta i Antoine le Moiturier.[4] Encara que Jean de Marville degué dirigir aquest taller fins a la seua mort, Erwin Panofsky considera que la seua activitat com a primer mestre d'obres és relativament escassa.[5]

Cronologia

[modifica]
  • 1366: fa treballs de reparació d'un pilar en la Col·legial de Sant Pere de Lille (hui desapareguda).
  • 1369: treballa sota la direcció de Joan de Lieja en la "tomba de les entranyes" de Carles V de França a la Seu de Rouen.
  • 1372: és nomenat mestre imatger del duc de Borgonya, Felip II.[2][6]
  • 1377: un document datat del 27 de gener d'aquest any registra la compra de 26 lliures d'ivori per "Mainreville, tailleur de menues oeuvres". Basant-se en això, s'ha atribuït a Jean de Marville una figura d'ivori de la Trinitat conservada al Museu de Belles Arts de Houston.[6]
  • 1381: Jean de Marville contracta com a obrer (ouvrier) Claus Sluter.[7]
  • 1381: Felip II li encarrega el seu monument funerari.
  • 1384: Jean de Marville dissenya el sepulcre i en realitza les arcatures, però la realització n'és a càrrec sobretot de Claus Sluter i després de Claes van Werve.[8][9]
  • 1388: disseny del pòrtic de la capella de la Cartoixa de Champmol amb Drouet de Dammartin.[10] Claus Sluter hi tindrà la principal intervenció, tot i que alguns historiadors de l'art n'atribueixen una part de les escultures a Jean de Marville.[11]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Cornereau, Armand (1890). Mémoires de la Société bourguignonne de géographie et d'histoire. Consultat 2013-01-09.
  2. 2,0 2,1 2,2 Hippolyte Fierens-Gevaert, La renaissance septentrionale et les premiers maîtres des Flandres, 59-60, Bruxelles, Librairie Nationale d'Art et d'Histoire G. Van Oest, 1905. https://fr.wikisource.org/wiki/Livre:Fierens-Gevaert,_La_renaissance_septentrionale_-_1905.djvu
  3. Jacques Baudoin, La sculpture flamboyante en Bourgogne et Franche-Comté, 107-108, Nonette, Editions créer, 1996, isbn=2-909797-17-1
  4. Chabeuf, Henri (1891). Jean de La Huerta: Antoine Le Moiturier et le Tombeau de Jean sans Peur. imp. Darantière. p. 11. Consultat 2013-01-09.
  5. Erwin Panofsky, Les primitifs flamands, 157, Vanves, Hazan, 1992, isbn=9782754104524
  6. 6,0 6,1 Baudoin, Jacques (1996). "Jean de Marville". Bourgogne, Franche-Comté. EDITIONS CREER. ISBN 978-2-909797-17-5. Consultat 2013-01-09.
  7. Roland Recht, Claus Sluter https://francearchives.fr/commemo/recueil-2006/38970 https://francearchives.fr 2006, consultat el 27/01/2019.
  8. Les tombeaux des Ducs de Bourgogne au cœur de leur palais https://beaux-arts.dijon.fr/sites/default/files/Collections/pdf/les_tombeaux_des_ducs_de_bourgogne__livret.pdf https://beaux-arts.dijon.fr 2010, consultat el 27/01/2019.
  9. Les tombeaux des Ducs de Bourgogne http://mba-collections.dijon.fr fptombea-13026.pdf http://mba-collections.dijon.fr consulté 27/01/2019
  10. Pierre Quarré, Les statues du portail de la Chartreuse de Champmol, Bulletin de la Société Nationale des Antiquaires de France, 1954-1955, année 1957 https://doi.org/10.3406/bsnaf.1957.5244 www.persee.fr/doc/bsnaf_0081-1181_1957_num_1954_1_5244 pages=113-114.
  11. Erlande-Brandenburg, Le portail de la chartreuse de ChampmolBulletin Monumental volume=134 numéro=1, 1976 ligne=https://www.persee.fr/doc/bulmo_0007-473x_1976_num_134_1_2682