Vés al contingut

Jeanne Devriès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJeanne Devriès
Biografia
Naixement1849 ↔ 1850 Modifica el valor a Wikidata
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRosa de Vries-van Os i Gilbert Duprez Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDevriès family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÉtienne Dereims Modifica el valor a Wikidata
MareRosa de Vries-van Os Modifica el valor a Wikidata
GermansMaurice Devriès
Marcel Devriès
Herman Devriès
Fidès Devriès Modifica el valor a Wikidata

Jeanne Devriès (Nova Orleans, abans de 1850 – [...?], 1924)[1] fou una soprano, filla de la també soprano Rosa de Vries-van Os (1828-1889) i germana dels també cantants Fidès (1852-1941); Maurice (1858-1949) i Hermann (1858-1949).

Jeanne va fer el seu debut a l'edat de 17 anys al Théâtre Lyrique de París el juny de 1867 com Amina en La Sonnambula (en francès), de Bellini, va ser força elogiada per la crítica, però, digueren que no seria una nova Malibrán.[2] Jeanne es va fer càrrec del paper principal de Catalina Glover per a l'estrena de La Jolie Fille de Perth de Bizet al mateix teatre (originalment destinat a Christina Nilsson), més tard el 1867, i va cantar Martha, i Rosina a El barber de Sevilla.[2] Es va casar amb el tenor Dereims, premiat al Conservatori, i descrit com un "cantant intel·ligent" que va cantar àmpliament a França i a l'exterior, i va viatjar amb ell a Lisboa el 1878.[3] Apareixent com Jeanne-DeVries Dereims a Brussel·les, va cantar a Los diamantes de la Corona (Catarina), sarsuela de Barbieri i Faust (Marguerite) en 1872-1873; en la temporada 1879-80 fou la Reina de la Nit en La flauta màgica (Nuitter / Beaumont).[4] La resta de la seva carrera va transcórrer a França.

Referències

[modifica]
  1. Forbes E. Devriès [De Vries]. In: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, Londres i Nova York, 1997.
  2. 2,0 2,1 Walsh T J. Second Empire Opera: The Théâtre Lyrique Paris 1851–1870. John Calder (Publishers Ltd), London, 1981.
  3. Soubies A, Malherbe C. Histoire de l'opéra comique — La seconde salle Favart 1840–1887. Flammarion, Paris, 1893.
  4. «The digital opera archives of La Monnaie». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 21 novembre 2011].