Jennifer González Leyva
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1985  (38/39 anys)Granada (Espanya) | ||
| Altres noms | Brunilda Izan | ||
| Residència | Castellar del Vallès | ||
| Ideologia | Neonazisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | analista d'intel·ligència, criminòloga, militar | ||
| Ocupador | Telefónica Forces Armades d'Espanya | ||
| Partit | Moviment Social Republicà Vox | ||
| Premis | |||
| |||
| |||
Jennifer González Leyva (Granada, c. 1985), coneguda també pel criptònim neonazi Brunilda Izan, és una criminòloga, analista d'intel·ligència, integradora social i exmilitar andalusa resident a Catalunya.[1] Adquirí notorietat l'any 2023, quan la seva presència com a cap de llista pel partit ultradretà espanyol Vox a les eleccions municipals del 2023 a Castellar del Vallès[2] desfermà una investigació periodística de la Directa sobre la seva vida.[1]
Aquesta publicació desemmascarà la seva trajectòria militant neonazi, el seu passat d'agressions racistes i el seu modus operandi digital, que havia consistit en l'especialització acadèmica en ciberseguretat que li permeté d'exercir un esborrament significatiu de la seva pròpia petjada digital.[1] El seu cas desfermà una onada de criticisme cap a la Generalitat de Catalunya i cap a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que l'havien premiat el 2022 amb els premis DonaTIC tot i no complir amb els requisits mínims.[3][4]
Biografia
[modifica]Trajectòria professional
[modifica]Malgrat la manca d'informació disponible sobre el seu passat, declarà en una entrevista al web de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya (retirada públicament per aquest ens) que havia nascut a Granada (Andalusia) i s'havia mudat a Catalunya a tres anys.[5] Estudià un cicle formatiu en Carrosseria que no completà[5] i a dinou anys s'allistà a l'exèrcit espanyol, amb el qual serví a Segòvia i Saragossa.[1]
González Leyva afirmà que un cop embarassada deixà l'exèrcit i es graduà en un cicle formatiu en Integració Social.[5] A partir d'aquell moment se sap que cursà el grau en Criminologia i el màster en Ciberdelinqüència oferts per la Universitat Oberta de Catalunya, on se centrà en l'especialització en ciberassetjament escolar i petjada digital.[1] Més tard, la mateixa Gónzalez Leyva sosté que seguí cursos de la Fundació GoodJob per a la integració de persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social.[5] Accedí finalment a treballar en la branca de ciberintel·ligència i anàlisi del web fosc de Telefónica.
L'any 2023, poc després de finalitzar el seu màster, fou guardonada amb la menció ciber dels premis DonaTIC del 2022, entregats pel Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i de la mà del director de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Se li atorgà el premi pel seu «treball final de màster basat en un projecte de prevenció per reduir les cibervictimitzacions en menors que han sofert ciberbullying i online grooming, a través d’una aplicació mòbil perquè les famílies siguin conscients de l’empremta digital dels infants».[6] Tanmateix, el premi no respectà les bases de participació, atès que González Leyva no havia finalitzat un grau universitari de la branca de l'enginyeria i ella s'hi presentà igualment.[1][7] Per aquest motiu i sobretot pel seu passat en l'extrema dreta, que l'Agència o bé no detectà o bé ometé, ambdues institucions reberen una allau de crítiques quan la Directa feu pública la investigació sobre la seva figura mig any després de l'edició del guardó.[3][8]
Participació neonazi i vinculacions polítiques
[modifica]Fou en aquesta darrera etapa educativa en la qual estigué involucrada en episodis de racisme, agressions i formà part de la llista política del partit neonazi Moviment Social Republicà (MSR):[1][3] concorregué a les eleccions autonòmiques de 2010 al Parlament de Catalunya en la 27a posició d'aquesta formació política.[9] Ho feu amb la particularitat que llavors el seu nom de pila oficial era Jenifer, amb una sola ena —que reemplaçà posteriorment per dues enes.[1] L'any 2011 participà amb una altra persona en un aldarull d'amenaces i lesions, amb un ganivet de grans dimensions que van amagar en un carrer limítrof, cap a un establiment regentat per immigrants a Sabadell. El cas fou inicialment sobresegut, reobert i finalment arxivat per versions contradictòries.[1][3]
Per altra banda, González Leyva mantingué un compte d'usuari alternatiu a la xarxa social Facebook amb consignes i missatges explícitament feixistes, xenòfobes i neonazis. Romangué actiu fins poc abans de presentar-se com a alcaldable per al partit ultradretà espanyol Vox en les eleccions municipals de 2023 a Castellar del Vallès (finalment sense representació consistorial),[10] quan l'esborrà definitivament. Hi emprà el criptònim Brunilda Izan, considerat un xiulet per a gossos (codi secret polític) pels analistes en simbologia nazi, atès que mescla el nom Brunilda (propi de les epopeies nòrdiques i que foren emprades per a fer apologia de la raça ària) i la inversió «izan» - «nazi».[1][3][4] Amb relació a aquesta activitat, durant aquell període i fins a la dissolució del MSR el 2018, el grupuscle polític havia donat suport a integristes favorables a l'apologia del genocidi, la negació de l'Holocaust; estigué també molt vinculat amb la Llibreria Europa barcelonina, clausurada per la venda de propaganda nacionalsindicalista i exemplars del Mein Kampf d'Adolf Hitler.[11][12][13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Agulló, Sònia «La Generalitat de Catalunya va premiar una neonazi cap de llista de Vox a Castellar del Vallès». Directa, 24-05-2023 [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ «Jennifer González: "Ens caldria plantejar un segon CAP i a la Playtex no és mala idea"». L'Actual, 16-05-2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «La Generalitat va premiar una neonazi que és cap de llista de Vox a Castellar del Vallès». Vilaweb, 24-05-2023 [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Una neonazi, candidata per Vox a Castellar del Vallès, premiada per la Generalitat». Principal, 24-05-2023. Arxivat de l'original el 24 de maig 2023 [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Jennifer González Leyva: “En l’àmbit de les TIC, visibilitzar la labor de les dones és clau, però també hi ha d’haver mecanismes per encaminar les vocacions”». Internet Segura. Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 26-10-2022. Arxivat de l'original el 28-10-2022. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Premis DonaTIC - Menció ciber». Generalitat de Catalunya, 05-10-2022. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Rius, Jordi «Jennifer González, premiada als DonaTIC». L'Actual, 31-10-2022 [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «La Generalitat va premiar una neonazi alcaldable de Vox a Castellar del Vallès». Racó Català, 24-05-2023 [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Candidatures proclamades Barcelona: MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (M.S.R.)». Generalitat de Catalunya, 2010 [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Eleccions Municipals 28 de maig de 2023 - Resultats 100% escrutat». Ajuntament de Castellar del Vallès, 28-05-2023. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ Ramos, Miquel «El legado de la neonazi CEDADE persiste 20 años después» (en castellà). La Marea, 11-11-2013 [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Rius Sant, 2022.
- ↑ Rius Sant, 2023.
Bibliografia
[modifica]- Rius Sant, Xavier. Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (en castellà). Pòrtic, 2022. ISBN 8498095131.
- Rius Sant, Xavier. Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (en castellà). Akal, 2023. ISBN 9788446053071.