Miquel Ramos
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1979  (45/46 anys)València | ||
| Formació | Universitat de València - ciència de la informació | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | músic, periodista, escriptor de no-ficció | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Antifeixisme | ||
| Influències | |||
| Instrument | Veu i instrument de teclat | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | https://miquelramos.me/ | ||
   
| |||
Miquel Ramos (València, 1979) és un periodista especialitzat en l'estudi de l'extrema dreta i els moviments socials,[1][2] i músic valencià, teclista i vocalista del grup Obrint Pas.[3]
Biografia
[modifica]Provinent del grup Heura Exodus, formació germana d'Obrint Pas als inicis del grup a l'IES Benlliure, s'integrà a Obrint Pas el novembre de 1996 per tal de reforçar les veus i introduir els teclats. Va formar part de la formació fins a la seua dissolució l'any 2014.
En l'àmbit del periodisme, fou membre fundador del periòdic independent L'Avanç on coordinà diferents seccions. Així mateix, fou un dels conductors del programa Lliure i Directe, el magazín matinal diari de Ràdio Klara. Ha estat col·laborador de mitjans com El Temps, Diagonal, Ctxt, Directa, Vilaweb, Jornada, El Salto,[4] La Marea,[5] Público[6] i a la versió en castellà de The New York Times.[7] També ha participat en tertúlies en diferents mitjans audiovisuals com À Punt, TV3, Catalunya Ràdio, TVE i EiTB.
El 2009 participà en el llibre conjunt Ara, País Valencià (Publicacions de la Universitat de València).[8] Ha escrit també als llibres col·lectius Antígona emmordassada (Tigre de Paper, 2017), País Valencià, avui i demà (Balandra, 2017) i Gender and Far-Right Politics in Europe (Palgrave MacMillan, 2017). És l'autor del pròleg del llibre de Clara Zetkin Com combatre el feixisme i vèncer (Tigre de Paper, 2019).[9]
L'any 2015 fou coautor del projecte «Crimienesdeodio.info», actualitzat l'any 2020 i creat junt al periodista David Bou, que rastreja els crims d'odi perpetrats a l'Estat espanyol d'ençà 1990.[10]
Obra publicada
[modifica]- De los neocón a los neonazis. La derecha radical en el estado espanyol. Fundació Rosa Luxemburg, 2022.[11]
- Antifeixistes. Així es va combatre l'extrema dreta espanyola des dels anys 90. Capitán Swing, 2022. ISBN 978-84-125540-9-0.[12]
Discografia
[modifica]Amb Obrint Pas
[modifica]- 1997: La revolta de l'ànima
- 2000: Obrint pas
- 2002: Terra
- 2004: La flama
- 2005: En moviment!
- 2007: Benvingut al paradís
- 2011: Coratge
Col·laboracions musicals
[modifica]- Soul Atac - «Roda la trola»
- Aspencat - «Somnie»
- Pep Gimeno «Botifarra» - «Jota de ronda»
Referències
[modifica]- ↑ «València va convertir-se en un dels centres neuràlgics del neonazisme a l'Estat espanyol». El Temps, 12-04-2018. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «L'extrema dreta i el 9 d'Octubre: un any de campanya contra el valencianisme». Jornada, 24-11-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-24. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «Miquel Ramos: Per molts anys de Falles Populars i Combatives!». Vilaweb, 01-03-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ «La extrema derecha valenciana que nunca se fue», 10-04-2018. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «El fortín de los maquis en Els Ports y el Maestrazgo» (en castellà), 22-08-2017. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «El fantasma del catalanisme és el comodí de la dreta valenciana». Públic, 06-10-2018. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «España debe enfrentarse consigo misma». The New York Times, 03-10-2017. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Fitxa del llibre - País Valencià, segle XXI. Ara, País Valencià». PUV. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ «Per no tornar a perdre». Directa, 17-09-2019. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «Miquel Ramos y David Bou siguen el rastro de los 103 crímenes de odio cometidos desde 1990». El Salto. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ Arnau, Jordina. «Certes esquerres estan comprant els marcs mentals de l'extrema dreta». Catarsi Magazín, 14-02-2022. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ Rexach Fumanya, Josep. «La violència de l’extrema dreta ha configurat un caràcter propi a la societat valenciana». Vilaweb, 31-03-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].