Vés al contingut

Jerome Seymour Bruner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJerome Seymour Bruner
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2016 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació Americana de Psicologia
1965 – 1965 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge (–1947)
Universitat Duke
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGordon Allport Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia cognitiva i psicologia educativa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, professor d'universitat, pedagog Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAlison Gopnik i Alan M. Leslie Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jerome Seymour Bruner (1 d'octubre de 1915 - 5 de juny de 2016) va ser un psicòleg estatunidenc que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva i a les teories sobre l'aprenentatge en psicologia de l'educació.[1][2][3][4][5]

Biografia i carrera professional

[modifica]

Bruner era investigador i professor de la New York University School of Law. Les idees de Bruner estan basades en la categorització. Per aquest autor, percebre, conceptualitzar, aprendre o prendre decisions són activitats que impliquen categoritzar. Segons Bruner, les persones interpreten el món en termes d'igualtats i diferències i suggereix un sistema de codificació pel qual les persones formen organitzacions jeràrquiques de categories relacionades, com en la taxonomia de Bloom.

També va suggerir que hi havia dues maneres de pensament: el pensament narratiu i el pensament pragmàtic. El pensament narratiu és seqüencial, orientat per l'acció i guiat pels detalls. El pensament pragmàtic transcendeix les particularitats per assolir un pensament sistemàtic i categòric.

En la seva recerca sobre el desenvolupament dels infants (1966), Bruner va proposar tres maneres de representació: representació enactiva (basada en el pensament) representació icònica (basada en imatges) i representació simbòlica (basada en el llenguatge). Aquestes maneres de representar no es troben per separat sinó que estan integrades i les unes es tradueixen en les altres. D'aquesta manera, quan fem un nou aprenentatge, el coneixement primer es representa de forma enactiva, posteriorment icònica i finalment en forma simbòlica. La manera més efectiva de retenir aquesta adquisició és l'anomenat aprenentatge per descobriment, de manera que es pugui copsar el nou coneixement d'una forma pròpia i autònoma.

Va desenvolupar el model teòric proposat per Vigotsky. Però la seva formulació teòrica era una mica més específica. Va proposar dos conceptes principals: format i bastida. Els formats són interaccions rutinitzades, repetides i amb un alt grau de predicció, que es donen entre nens petits i els adults que els envolten. Un exemple en seria la lectura de contes. Les bastides són ajudes que els adults donen als nens que aprenen i que els permeten seguir avançant. Són ajuts que al nen li permeten anar assolint nivells més alts de desenvolupament i que progressivament van desapareixent (igual que una bastida en una obra, que tal com aquesta avança és menys necessària).[6]

Bibliografia

[modifica]

Llibres

[modifica]

Articles

[modifica]
  • Bruner, J. S. & Goodman, C. C. (1947). Value and need as organizing factors in perception. Journal of Abnormal Social Psychology, 42, 33-44. Disponible a Classics in the History of Psychology archive.
  • Bruner, J. S. & Postman, L. (1947). Tension and tension-release as organizing factors in perception. Journal of Personality, 15, 300-308.
  • Bruner, J. S. & Postman, L. (1949). On the perception of incongruity: A paradigm. Journal of Personality, 18, 206-223. Dsponible a Classics in the History of Psychology archive.
  • Wood, D., Bruner, J., & Ross, G. (1976). The role of tutoring in problem solving. Journal of child psychology and psychiatry, 17, 89-100. (Tracta el concepte de Teoria de la Bastida.)
  • "The Narrative Construction of Reality" (1991). Critical Inquiry, 18:1, 1-21.
  • Shore, Bradd. (1997). Keeping the Conversation Going. Ethos, 25:1, 7-62. Disponible a JSTOR.
  • Mattingly, C., Lutkehaus, N. C. & Throop, C. J. (2008). Bruner's Search for Meaning: A Conversation between Psychology and Anthropology. Ethos, 36, 1-28. Disponible a Blackwell Synergy.[Enllaç no actiu]
  • Gràcia Garcia, Marta (1999). Interacció social en contextos naturals i desenvolupament de la comunicació i el llenguatge: aspectes teòrics. Suports, vol.3, núm.1, pp.6-18. Disponible a http://www.raco.cat/index.php/Suports/article/view/101923/141897

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jerome Bruner | Cognitive Development, Constructivism & Education | Britannica» (en anglès), 22-02-2024. [Consulta: 19 març 2024].
  2. ↑ «BRUNER, Jerome Seymour - Treccani» (en italià). [Consulta: 19 març 2024].
  3. ↑ «Jerome Bruner» (en anglès). [Consulta: 21 març 2024].
  4. ↑ «Jerome Bruner Theory of Cognitive Development & Constructivism» (en anglès americà), 01-02-2024. [Consulta: 21 març 2024].
  5. ↑ November 30th, Last Updated; Pm, 2018 06:58. «Constructivist Theory (Jerome Bruner)» (en anglès americà). [Consulta: 21 març 2024].
  6. ↑ Staff, TeachThought. «Learning Theories: Jerome Bruner On The Scaffolding Of Learning» (en anglès americà), 02-12-2014. [Consulta: 25 març 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jerome_Seymour_Bruner&oldid=34194246»