Joan Andreu Estrany

Joan Andreu Estrany
Biografia
Naixement	València
Mort	1530 (Gregorià) ; València
Formació	Universidad Complutense de Madrid ; Universitat de València
Activitat
Ocupació	catedràtic
Ocupador	Universitat de València

Joan Andreu Estrany (València, ? - València, 1530) va ser un sacerdot, teòleg i humanista valencià.

Va estudiar a Alcalà, on un dels seus mestres fou Antonio de Nebrija, i a París, des d'on va tornar a València essent ja un prestigiós mestre en arts. En la Universitat de València es va doctorar, hi va exercir successivament les càtedres de filosofia moral (1515 i 1517), filosofia natural (1516) i lògica (1517 i 1522), i en va ser nomenat rector el 1517.^[1]^[2] Alguns dels seus deixebles foren Miquel Jeroni Ledesma, Cosme Damià i Pere Joan Nunyes.^[3] Joan de Borja, tercer duc de Gandia, sol·licità ser instruït per ell i l'afavorí amb el seu mecenatge. Meresqué l'elogi del seu amic Lluís Vives: «Homo qui summae eruditioni summam quoque probitatem adjunxit»,^[4] i d'altres personalitats eminents com ara Pere Antoni Beuter, Vicent Mariner i Gregori Maians.^[1]

Obres

De les diverses obres seues de què tenim notícia per nombrosos testimoniatges dels seus contemporanis, no se n'ha conservat cap. Hi ha constància dels següents manuscrits perduts:^[1]^[4]

Ioannis Andreae Stranei Valentini Hipodiaconi, in C. Plinii Secundi Naturalis Historiae Libros XXXVII Annotationes
Annotationes appositae in Senecam
Annotationes in libros IV Dialogorum B. Gregorii PP: Annotationes in Homiliam ejusdem super Ezechielem. In Lactantii Firmiani Libros VII Divinarum Institutionum. Annotationes. In Librum unum Lactantii, de Ira Dei. Et in librum unicum ejusdem de Opificio Dei
Annotationes in Valerium Maximum
Numismatum iconum, veterarumque plurirorum lipidum Hispaniae inscriptionum explanatio

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española (en castellà). vol. 7. Madrid: CSIC, 2003, p. 377. ISBN 9788400047252.
↑ Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana de los autores que florecieron hasta nuestros días (en castellà). tom I. València: J. Ximeno, 1827, p. 67.
↑ Grau Codina, Ferran. «Miquel Jeroni Ledesma i Pere Joan Nunyes. Dos hel·lenistes». A: Història de la Universitat de València. València: Universitat de València, 2000, p. 323. ISBN 9788437044309.
↑ ^4,0 ^4,1 Ximeno, Vicente. Escritores del reino de Valencia (en castellà). València: Dolz, 1747, p. 81-83.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española (en castellà). vol. 7. Madrid: CSIC, 2003, p. 377. ISBN 9788400047252.

[2] Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana de los autores que florecieron hasta nuestros días (en castellà). tom I. València: J. Ximeno, 1827, p. 67.

[3] Grau Codina, Ferran. «Miquel Jeroni Ledesma i Pere Joan Nunyes. Dos hel·lenistes». A: Història de la Universitat de València. València: Universitat de València, 2000, p. 323. ISBN 9788437044309.

[:1-4] 4,0 ^4,1 Ximeno, Vicente. Escritores del reino de Valencia (en castellà). València: Dolz, 1747, p. 81-83.

[1]

[2]

[3]

[4]