Joan Carles Usó Arnal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1959  (64/65 anys)Nules (la Plana Baixa) | ||
| Formació | Universitat de València - Geografia i Història Universitat Nacional d'Educació a Distància - sociologia | ||
| Director de tesi | Antonio Escohotado Espinosa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiador, bibliotecari, escriptor, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Biblioteca Pública Municipal de Castelló de la Plana - Central (1983–) | ||
| Lloc web | https://juancarlosuso.wordpress.com | ||
 | |||
Joan Carles Usó Arnal (Nules, 1959) és un historiador, escriptor, bibliotecari i professor valencià. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València, doctor en Sociologia per la UNED i bibliotecari a l'Ajuntament de Castelló de la Plana des de 1983.
Trajectòria
[modifica]Usó s'ha dedicat a la investigació històrica i sociològica del fenomen de les drogues i del món LGBT a l'Estat espanyol,[1] i a la seua divulgació a través de llibres, articles i conferències sobre el tema.[2]
La seva primera obra va néixer de l'única tesi doctoral dirigida per Antonio Escohotado.[3] Una publicació de 1998[4] recull diverses ressenyes sobre el primer llibre d'Usó, que va obtenir una gran acollida.[5] Des de 1999 ha treballat com a professor universitari a la Universitat de Barcelona, impartint l'assignatura Prevenció als mitjans de comunicació, dins del Màster en Drogodependències.[6] El 2001 va rebre el Premi PATIM-Paco Pascual a la difusió social en drogodependències. El 2021, va publicar Arroz, horchata & cocaína, on narra «com les drogues es van incorporar a la cultura popular valenciana a principis del segle anterior».[7]
En una etapa prèvia a abordar la història de les drogues, Usó va investigar sobre història de la francmaçoneria a Castelló de la Plana i Alacant.[8]
Obres
[modifica]- Drogas y cultura de masas (España 1855-1995). Madrid: Taurus, 1996. ISBN 978-84-306-0047-2.
- Spanish trip. La aventura psiquedélica en España. Barcelona: La Liebre de Marzo, 2001. ISBN 978-84-87403-54-5.
- Píldoras de realidad. Madrid: Amargord, 2012. ISBN 978-84-15398-21-9.
- ¿Nos matan con heroína? Sobre la intoxicación farmacológica como arma de Estado. Leioa (Vizcaya): Libros Crudos, 2015. ISBN 978-84-608-3480-9.[9]
- Orgullo travestido. Egmont de Bries y la repercusión social del transformismo en la España del primer tercio del siglo XX. Santander: El Desvelo, 2017. ISBN 978-84-946138-6-9.
- Gloria Laguna. Ingenio castizo, mito literario y lesbianismo chic. Santander: El Desvelo, 2017. ISBN 978-84-946820-6-3.
- Drogas, neutralidad y presión mediática. Santander: El Desvelo, 2019. ISBN 978-84-949395-5-6.[10]
- Arroz, horchata & cocaína. Valencia: Matrioska, 2021. ISBN 978-94-03603-24-7.
Referències
[modifica]- ↑ ««En veu alta a la Biblioteca» amb Juan Carlos Usó». Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ Castillo, David «Transformar la percepció». El Punt Avui (Cultura), 20-08-2017.
- ↑ Usó i Arnal, Joan Carles. Génesis y desarrollo del "Problema de las drogas" en España: 1850-1993 (tesi) (en castellá). Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1994 [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ Salaberria, Ramón «Entrevista con Juan Carlos Usó, bibliotecario y sociólogo» (en castellá). Educación y Biblioteca, 88, 01-03-1998, pàg. 40 [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ Savater, Fernando (en castellá) El País Semanal, 1043, 22-09-1996, pàg. 12.
- ↑ «Equip docent - Màster en Drogodependències». [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ Tena, Violeta «'Mandanga', Amparito Roca i un Mr. Feelgood alcoià: les drogues a principi del segle XX». El Temps, 15-08-2021 [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ «'No se puede hablar de la Segunda Guerra Mundial sin tener en cuenta las anfetaminas'» (en castellá). El País (Comunidad Valenciana), 19-08-2002 [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ Roca Jusmet, Luis. «Reseña de «¿Nos matan con heroína? Sobre la intoxicación farmacológica como arma de Estado»» (en castellá). Rebelion.org, 12-12-2016. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Alonso, Rubén «Juan Carlos Usó: “Los medios de comunicación han sido los creadores del denominado problema de las drogas”» (en castellá). elDiario.es, 27-10-2019 [Consulta: 29 juny 2022].