Joan Deulofeu i Arquer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 desembre 1899 Badalona (Barcelonès) |
Mort | 16 agost 1949 (49 anys) Colòmbia |
Alcalde de Badalona | |
17 febrer 1936 – 16 març 1936 ← Pere Borràs i Milà – Frederic Xifré i Masferrer → | |
Alcalde de Badalona | |
1r febrer 1934 – 15 octubre 1934 ← Josep Casas i Costa – Pere Borràs i Milà → | |
Activitat | |
Ocupació | enginyer, polític |
Joan Deulofeu i Arquer (Badalona, 16 de desembre de 1899-Colòmbia, 16 d'agost de 1949) va ser un enginyer i polític català. Va ser alcalde de Badalona el 1934 i el 1936.
Biografia
[modifica]Nascut en una família benestant, era el tercer fill de Joan Deulofeu i Aulet i de Francesca Arquer i Figuerola. La família regentava una botiga al llavors carrer de Prat de la Riba, coneguda com a Ca la Quima Llaunera.[1]
Va estudiar a l'escola dels Maristes de Badalona. El 1921 es va llicenciar en enginyeria industrial. Va treballar a l'empresa Torras Herrería y Construcciones, amb la qual va participar en la confecció dels plànols del Mercat Central de València, l'edifici de la Telefònica –el primer d'estructura metàl·lica d'Espanya– o el de La Unión y el Fénix Español.[1] Projectà i dirigí la construcció del transbordador aeri del port de Barcelona,[2] inaugurat el 1931. També destaca, per la seva importància i envergadura, l'Estació de Portbou.[3]
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, el 1934 va ser elegit alcalde de Badalona.[2] És d'esment que Deulofeu va tenir com a secretari a Andreu Nin. Durant l'alcaldia va intentar anivellar el pressupost de l'Ajuntament, a causa de la mala gestió heretada de governs anteriors, introduint millores com la simplificació dels tributs i la reducció de la burocràcia municipal.[1] Tanmateix el mandat va ser breu perquè va ser detingut a causa dels fets d'octubre i suspès del càrrec i empresonat al vaixell Uruguay fins al gener de 1935.[2]
En integrar-se a l'alcaldia després del triomf del Front Popular el febrer de 1936, amb el decret de restabliment dels ajuntaments cessats, va dimitir al cap de poc temps per motius de salut i va ser substituït per Frederic Xifré.[2][1] Durant la guerra civil va ocupar un càrrec de responsabilitat a la Comissió d'Indústries de Guerra. Acabat el conflicte va exiliar-se a França, i des d'allà a Amèrica del Sud.[2] S'instal·là a Bogotà, on va treballar fent petites feines de professor naval i, més tard, com a cap del departament tècnic de la fàbrica Talleres Centrales. Va morir a Colòmbia, amb la seva muller, en un accident d'aviació el 16 d'agost de 1949.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 DEULOFEU VILA, Marc. «Vida i trajectòria de Joan Deulofeu». [Consulta: 6 juny 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Carreras García, Montserrat; Valls Serra, Núria. La II República a Badalona, 1931-1936. Una població industrial en crisi. Badalona: Museu de Badalona, 1990, p. 94.
- ↑ Ajuntament de Portbou. «Joan Deulofeu i Arquer i la marquesina de l'estació de Portbou». [Consulta: 6 juny 2013].
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Josep Casas i Costa |
Alcalde de Badalona 1934– 1934 |
Succeït per: Pere Borràs Milà (gestor) |
Precedit per: Pere Borràs Milà (gestor) |
Alcalde de Badalona 1936– 1936 |
Succeït per: Frederic Xifré i Masferrer |