Joan Llonch i Salas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1902 Sabadell (Vallès Occidental) |
Mort | 14 novembre 1976 (74 anys) |
Residència | Sabadell |
Activitat | |
Ocupació | empresari |
Família | |
Pare | Francesc Llonch i Cañameras |
Joan Llonch i Salas (Sabadell, 9 de febrer de 1902 - 14 de novembre de 1976)[1] fou un industrial i financer català, fill de Francesc Llonch i Cañameras, director de l'empresa Llonch SA i amo del Vapor Llonch.[2]
Biografia
[modifica]Era parent llunyà de Francesc Pi i Margall i besnet de Feliu Llonch i Mates.[1] El 1919 s'afilià a la Lliga Regionalista, de la qual el gener de 1930 fou membre i de la Junta Directiva a Sabadell i el 1932 secretari de la Junta. El febrer de 1933 formà part de la Junta directiva de la Lliga Catalana i formà part de diverses comissions per a intentar solucionar problemes laborals.[3] El 1924-1925 participà en l'elaboració dels Almanacs de les Arts i organitzà unes tertúlies a casa seva conegudes com els dilluns de Can Llonch, on aplegava intel·lectuals sabadellencs de diferents ideologies.
Va dirigir el diari La Ciutat (1932-1934) amb Ramon Arquer i Costajussà, Manuel de Montoliu i de Togores i Jaume Calvó i Casanovas. El 26 de gener de 1936 marxà a França. En esclatar la guerra civil espanyola Francesc Cambó li encarrega l'organització de l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, de la que n'assumirà la direcció el gener de 1937. Deixà la direcció el maig de 1938 per discrepàncies amb l'orientació i, assabentat de la malaltia del seu pare, decidí tornar a Espanya. Establit a Doneztebe (Navarra), el 21 de setembre de 1938 ell i el seu pare, mort uns dies abans, foren denunciats per catalanistes. En acabar la guerra va tornar a Sabadell i es dedicà a la direcció de la seva empresa. Fou també president de la Mútua Sabadellenca d'Accidents del Treball (1939-1957), de l'Acadèmia de Belles Arts i del Patronat de l'Escola Industrial. Formà part durant trenta anys del consell d'administració del Banc de Sabadell (1946-1976), del que en fou nomenat president el 1976.
Inquiet promotor i mecenes en el món de les arts i de les lletres, va rebre per aquesta seva faceta el Premi Sant Lluc 1964. En els darrers anys de la seva vida es vinculà al nou Partit Liberal Català.[4]
Bibliografia
[modifica]- Andreu Castells i Peig L'Art Sabadellenc Edicions Riutort, Sabadell, 1961
- Jesús Farrés i Bernaldo Banc de Sabadell. Cent anys d'història Banc de Sabadell, Sabadell, 1982
- Josep Torrella i Pineda Els 70 anys de la Mútua Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Sabadell, 1988
- Francesc Cabana Fabriques i Empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994
- Borja de Riquer L'últim Cambó (1936-1947) La dreta catalanista davant la guerra civil i el franquisme Eumo Editorial, Vic, 1996
- Esteve Deu, Jordi Calvet, Martí Marín i Joaquim Sala-Sanahuja Sabadell al segle XX Eumo Editorial, Vic, 2000
- Josep Lluís Martín Berbois El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell de 1936 fins als primers anys del franquisme ARRAONA revista d'història, Núm. 25, IV época, pág. 164-185, Sabadell, 2004
- Josep Lluís Martín Berbois Joan Llonch o l'oasi d'un catalanista sabadellenc Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2005
- Josep Lluís Martín Berbois Cartes en temps de guerra. Epistolari entre Miquel Carreras i Costajussà i Joan Llonch i Salas (1936-1938) Editorial Mediterrània, Barcelona, 2007
- Josep Lluís Martín Berbois La Lliga Regionalista de Sabadell o l'ocàs d'un partit (1931-1945) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008
- Daniel Díaz i Esculies L'exili dels Països Catalans durant la Guerra Civil de 1936-1939 Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2013
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Nomenclàtor. «Plaça de Llonch i Salas». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 21 maig 2016].
- ↑ «El Vapor Llonch». Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ Miquel Carreras Costajussà (1905-1938) per Àngels Casanovas i Romeu, p. 92
- ↑ Quaranta dos anys de diaris sabadellencs en català (1897-1938) per Andreu Castells, p. 45