Joan Llongueras i Badia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juny 1880 Barcelona |
| Mort | 13 octubre 1953 (73 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, compositor, poeta, empresari, pedagog musical |
| Gènere | Sardana |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Josep Jordi Llongueres i Galí |
| Germans | Jaume Llongueras i Badia |
| Premis | |
| |
| |
Joan Llongueras i Badia[1] (Barcelona, 6 de juny de 1880[2] - 13 d'octubre de 1953)[3] fou un músic, educador musical i poeta català.[4]
Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d'Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí.[5] Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d'aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l'austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l'escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l'Institut de Rítmica i Plàstica dins de l'estructura de l'Orfeó Català, l'any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l'art, com a l'ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.[6]
Biografia
[modifica]Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera.[1] Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra.[1] De retorn a Catalunya, l'any 1913 fundà l'Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d'Institut Joan Llongueres;[1] des d'aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.
En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'"exhortació poemàtica" Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.[7]
La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l'Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l'Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l'Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[8] Fundà l'Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.
Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d'Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim 'Chiron'. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Obres
[modifica]Obra literària
[modifica]- Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911)
- Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[9]
- Viatge (1904), 3r accèssit a la Flor Natural[10]
- L'amorosa Anna-Maria (1920)
- Cançó de fadrina (1928), accèssit a la Flor Natural
- Cançó de Treball (1928)
- Sensació de capvespre (1928)
- Muntanya de Montserrat (1928 i 1930), premi de l'Englantina d'or l'any 1930
- Montserrat (1928 i 1931)
- El desvari de les hores (1929)
- Contemplació de les hores (1930), premi de la Viola d'or i d'argent
- Infants (1930, 1931 i 1932)
- Angels (1931)
- Els anells de Mariagnó (1931)
- Juvàlia i els fills (1931 i 1932)
- Juvàlia i l'espòs (1932 i 1933)
- Capvespral (1933), 2n accèssit a la Flor Natural
- A la llengua de la Pàtria (1934), premi de l'Englantina d'or
- Estampes (1934)
- Ombres del passat (1934)
Obra musical
[modifica]És autor de la música i la lletra de més de cent cançons infantils escrites entre 1900 i 1949, sobretot destinades als alumnes del seu Institut. La majoria van ser editades per Unión Musical Española i per Editorial Boileau. Algunes han passat fins i tot a ser considerades com a cançons tradicionals.
Cançons infantils
- Cançons amb gestos i rondes infantils de Jacques-Dalcroze
- Quatre sèries de cançons i jocs infantils
- La festa dels reis
- Les figures del pessebre
- Les cançons de Nadal
- El joc del cel
- L'alegria dels sants reis
Música per a piano
- Jan i Mia
- La vida senzilla
- L'estiu efímer
Música coral
- Goigs de la Verge de Núria (Text: Joan Maragall)
- Som Catalans
Llegat
[modifica]El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Joan Llongueras i Badia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Registre de Naixements. Any 1880. Registre núm.3162.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-06-1880. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ Necrològica de La Vanguardia
- ↑ «Joan Llongueres i Badia». Patrimoni musical català. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ http://www.doredin.mec.es/documentos/012200230233.pdf Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine.
PDF
- ↑ «Altres artistes». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 18 novembre 2012].
- ↑ Barjau, Santi. "Treballem per l'art". La Impremta Masó de Girona (1889-1992). Girona: Úrsula Llibres, 2019, p. 93-97. ISBN 978-84-94-946417-5-6.
- ↑ Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
- ↑ "La Vanguardia" dilluns 02 maig 1904, pàgina 2
