Joan Mestres i Calvet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 juny 1877  Barcelona | ||
| Mort | 6 juny 1955 (77 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresari, compositor | ||
Joan Mestres i Calvet (Barcelona, 26 de juny de 1877 - Barcelona, 6 de juny de 1955)[1] fou un empresari teatral. Va dirigir el Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47[2] i el situà com un referent europeu.[3]
Biografia
[modifica]Fou fill de Salvador Mestres i Serr,a nascut a Calaf, i de Lluïsa Calvet i Coma.[4] Estudià amb Josep Rodoreda i Joan Lamote de Grignon a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Va ser el responsable de diverses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, fins que passà a regentar el Gran Teatre del Liceu. Al Liceu va tenir com a principal objectiu obrir l'activitat del teatre a les avantguardes artístiques de l'època i sortir de la rutina d'un repertori que s'estava quedant obsolet. Va fer entrar al repertori les òperes russes, franceses i d'autors catalans, així com l'estrena de les principals òperes de Mozart i d'òperes alemanyes en l'idioma original.[1] Va contractar sovint els Ballets Russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet. Després de la Guerra Civil, Joan Mestres ocupà també el càrrec de director artístic del Liceu.[5]
Va posar música a El caballero Wolframo i va escriure El Gran Teatro del Liceo visto por su empresario (1945). El seu germà Salvador Mestres i Calvet (Barcelona 1868 - 1950) fou baríton.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Necrològica» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 14 març 2018].
- ↑ «Joan Mestres i Calvet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esdeveniments importants». Gran Teatre del Liceu. Arxivat de l'original el 14 de març 2018. [Consulta: 14 març 2018].
- ↑ «esquela de Soña Luisa Calvet y Coma». La Vanguardia, 22-05-1925, pàg. 1.
- ↑ Fabre i Fornaguera, Jaume. La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar, 2002.