Vés al contingut

Joan Pérez García de Oliván

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Pérez García de Oliván
Biografia
Naixementc. 1500 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1560 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
bisbat d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
21è Copríncep episcopal d'Andorra
24 abril 1556 – 23 setembre 1560
← Miquel Despuig i VacartePere de Castellet i d'Icart →
Juntament amb: Joana III de Navarra
Bisbe d'Urgell
24 abril 1556 – 23 setembre 1560
← Miquel Despuig i VacartePere de Castellet i d'Icart →
Diòcesi: bisbat d'Urgell
Abat Santa Maria d'Alaó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1556–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFerran d'Aragó i de Gurrea Modifica el valor a Wikidata

Joan Pérez García de Oliván nascut com Juan Pérez García de Oliván (Aragó, ? — la Seu d'Urgell (probable), 23 de setembre de 1560) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.[1]

Joan Pérez García de Oliván fou fill segon del cavaller Joan García i de Joana Pérez de Oliván, germà de Felipe Garcia i Pérez de Oliván, mossèn de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I d'Espanya i Felip II de Castella i primogènit de la unitat familiar de Jerónimo García Pérez de Oliván, qui fou merino de la ciutat de Saragossa, cavaller armat l'any 1535, membre de l'Orde de Sant Jaume el 1549 i morí a Portugal el 1554.[2]

Segurament fou governador i visitador del Canal Imperial d'Aragó i Navarra (en algun moment desconegut anterior a 1542). Fou canceller de competències des de gener de 1542 fins poc temps després perquè el 1543 consta com abat de Santa Maria d'Alaó i diputat del Regne d'Aragó (representant el monestir mencionat). Des del 24 d'abril de 1556 fou bisbe d'Urgell fins a la seva mort el 23 de setembre de 1560. Mentrestant també fou comissari de la Santa Creuada, conservador de les ordes militars de Sant Jaume, Calatrava i Alcántara, consultor del Sant Ofici per nomenament el 9 de març de 1543, jutge de residència i capellà de Carles V.[2]

Escrits

[modifica]

Consta una carta de Joan García de Oliván, abat d'Alaó (posterior bisbe d'Urgell) a Martí Pérez de Oliván, inquisidor de Cardona i abat del Monestir de Sant Joan de la Penya, tractant la recol·lecció de fruits de la seva abadia i comunicant-li que ha passat per Saragossa en Ferran d'Àustria, rei de Hongria i Bohèmia.[3]

Declaració de peu de pàgina:[3]

« Saragossa, 15 de Juliol de 1551

Copia manuscrita a lletra de finals del segle xvi
A-48, fº 139, Los fº 140 a 142 estan en blanc

»

Referències

[modifica]
  1. «Dades bàsiques sobre el bisbe». Arxivat de l'original el 2019-02-28. [Consulta: 27 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 «Vida i bibliografia del bisbe» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2019].
  3. 3,0 3,1 «Llistat de comunicacions i cartes» (en català - castellà). [Consulta: 27 febrer 2019].

Bibliografia

[modifica]


Precedit per:
Miquel Despuig i Vacarte
Bisbe
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

1556-1560
Succeït per:
Pere de Castellet i d'Icart
Precedit per:
Miquel Despuig i Vacarte
Bisbe
21è Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

1556-1560
Succeït per:
Pere de Castellet i d'Icart