Vés al contingut

Joan Soler i Janer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Soler i Janer
Imatge
(1935) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1897 Modifica el valor a Wikidata
Sant Pere Pescador (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1934 – 1936
Director El Correo Catalán
1932 – 1935
← Miquel Junyent i Rovira Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaCarlisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, jurista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Lliga Catalana Modifica el valor a Wikidata
Cartell d'anunci d'un míting de suport al catolicisme, l'Església i els ordes religiosos amb la seva intervenció (1933).

Joan Soler i Janer (Sant Pere Pescador, 6 d'abril de 1897 - Barcelona, 7 de maig de 1967) va ser un periodista, jurista i polític català.

Trajectòria

[modifica]

Nascut el 6 d'abril de 1897 a la localitat altempordanesa de Sant Pere Pescador, va cursar els estudis de batxillerat a Figueres, i la llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona. L'any 1922 va entrar com a redactor del principal diari carlista de Catalunya, El Correo Catalán, que dirigia Miquel Junyent, ocupant el 1926 els càrrecs de secretari de redacció i cap d'informació política.[1] L'any 1932 substituiria a Junyent com a director del periòdic, càrrec que mantindria al llarg de gairebé tota la Segona República Espanyola,[2] fins que l'any 1935 va ser reemplaçat per Josep Cabaní i Bassols.

El 1931 va ser un dels inspiradors del setmanari tradicionalista Reacción, que s'imprimia als tallers del Correo Catalán.[3] Va ser candidat a diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 per la candidatura dretana Defensa Ciutadana i a les eleccions municipals de 1934 va sortir escollit com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona representant a la Lliga Catalana.[4][5] Aquell mateix any també va dirigir un altre setmanari tradicionalista, de vida efímera, titulat Altaveu.[6]

Va participar com a orador en diversos mítings de propaganda de Comunió Tradicionalista a Catalunya, previs al cop d'Estat de juliol de 1936.[7] Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va creuar el front i es va unir al bàndol franquista, prestant importants serveis en l'organització de «Fronts i Hospitals». Després de la guerra, va exercir d'advocat a Barcelona i va ser jutge del Tribunal tutelar de menors.[2]

Obres

[modifica]
  • Tomás Caylá Grau: ejemplo y guía de patriotas. Su vida y su muerte (1938)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Saura, Víctor. Carlins, capellans, cotoners i convergents: història d' "El Correo Catalán" (1876-1985). Diputació de Barcelona, 1998, p. 42. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Necrológicas: Don Juan Soler Janer» (en castellà). Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona p. 14. PrensaHistórica.mcu.es, 08-05-1967. [Consulta: 25 abril 2020].
  3. ↑ Alcalá, César. «El Semanario Reacción (1931-19xx)» (en castellà). Arbil.org. [Consulta: 25 abril 2020].
  4. ↑ Del Castillo, José; Álvarez, Santiago. Barcelona, Objetivo Cubierto (en castellà). Editorial Timón, 1958, p. 79. 
  5. ↑ Tarín-Iglesias, José. Vivir para contar: medio siglo entre la anécdota y el recuerdo (en castellà). Planeta, 1983, p. 99. ISBN 84-320-4286-2. 
  6. ↑ Checa Godoy, Antonio. Prensa y partidos políticos durante la II República (en castellà). Universidad de Salamanca, 1989, p. 195. ISBN 84-7481-521-5. 
  7. ↑ Alcalá, César. La represión política en Cataluña: 1936-1939 (en castellà). Grafite Ediciones, 2005, p. 81. ISBN 84-96281-31-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Soler_i_Janer&oldid=30152895»