Vés al contingut

Miquel Junyent i Rovira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel Junyent i Rovira
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Miguel Junyent Rovira Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1871 Modifica el valor a Wikidata
Piera (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1922 –
Circumscripció electoral: les Corts
Senador del Regne
10 març 1918 – 1919
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
8 maig 1907 – 14 abril 1910
← Albert Rusiñol i Prats – Ròmul Bosch i Alsina →
Circumscripció electoral: districte electoral de Vic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, banquer, advocat, jurista, bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Solidaritat Catalana Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMiquel Roca i Junyent, net Modifica el valor a Wikidata
Premis

Miquel Junyent i Rovira (Piera, Anoia, 1871 - Barcelona, 16 d'agost de 1936[1] o març de 1937[2][3]) fou un advocat i polític català, especialitzat en dret civil.[4]

Família

[modifica]

El seu pare, Salvador Junyent i Bobé,[5] havia nascut el 1836 a Piera, on era propietari,[6] mentre que la seva mare, Prudència Rovira i Ollé[5] (1837-1914), era originària de Cornellà de Llobregat.

Miquel Junyent és avi de Miquel Roca i de Montserrat Roca i besavi de Joan Roca. És també sogre de Joan Baptista Roca, un dels fundadors d'UDC.

Biografia

[modifica]

Va ser director d'El Correo Catalán des del 1903 fins al 1933 i president de l'empresa editora del diari, "Fomento de la Prensa Tradicionalista, S.A.".[7]

De 1914 a 1917 i de 1919 a 1933 fou també cap de la Comunió Tradicionalista a Catalunya, i amb aquest partit fou elegit diputat a corts per Vic i senador a les eleccions generals espanyoles de 1918. Liderà el del carlisme català, amb una tendència més catalanista i enfrontada al sector dirigit pel seu correligionari Dalmacio Iglesias.

A causa dels projectes de legislació anticlericals del Partit Liberal que promovien mesures com la llibertat de cultes, l'ampliació del matrimoni civil i la secularització de l'ensenyament i els cementiris, l'any 1906 els carlins i els integristes es van reconciliar per fer-ne front conjuntament. Exemplificant l'aliança a Catalunya, en la qual també van participar els catalanistes,[8] Miquel Junyent i l'integrista Marià de Rocafiguera es van fer una abraçada a Vic com ho havien fet Nocedal i Mella a Tafalla.[9] El mateix any s'adherí a la Solidaritat Catalana contra la Llei de Jurisdiccions, en formà part del consell directiu, i fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1907.

Fou director del Banco Catalán Hipotecario (conegut popularment com el banc dels carlins).[10]

És considerat un dels responsables de l'aproximació del carlisme al catalanisme. Juntament amb Salvador Anglada i Llongueras, era partidari d'aproximar l'obrerisme al carlisme i l'any 1919 va promoure la creació dels Sindicats Lliures. El 1922 va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona i va exercir el càrrec de tinent d'alcalde.

Per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, durant la Segona República, en les quals els carlins es van presentar en la candidatura Dreta de Catalunya, Junyent va signar un manifest, tot afirmant:

« El nostre amor a les llibertats regionals, el nostre profund amor a Catalunya, no necessita ésser afirmat ni renovat; si cal però, en aquest moment de confusionisme, fer constar que quan molts partits dels que avui semblen voler tenir-ne l'exclusiva encara havien d'aparèixer, nosaltres ja havíem vessat la nostra sang per la defensa d'aquestes llibertats, per ara ni remotament assolides. I d'aquest mateix amor a les llibertats regionals neix en nosaltres un profund amor a Espanya, ja que creiem que la personalitat de les regions afirma i sosté la personalitat de la nació espanyola...[7] »

El 8 de desembre del mateix any va ser detingut i empresonat al vapor Dédalo durant uns dies per haver intervingut en la defensa d'uns carlins agredits a la Rambla, després de la celebració la missa de la Immaculada Concepció a l'església de Sant Agustí.[11]

Va morir el 16 d'agost de 1936, poc abans que milicians armats entrassin al seu domicili. Quan el van trobar mort, un d'ells va proposar fer-li "el tir de gràcia".[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carballo, Eduardo. Prisión flotante. Barcelona: Ediciones B Y P, 1940, p. 117. 
  2. ↑ «El Defensor de Córdoba, 14/04/1937».
  3. ↑ «El Día de Palencia, 01/04/1937».
  4. ↑ «Miquel Junyent i Rovira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Certificat de naixement de Miquel Junyent i Rovira». Registre Civil de Piera, 3, 23-12-1871, pàg. 1.
  6. ↑ «Piera». Anuario-Riera, 1896, pàg. 587.
  7. ↑ 7,0 7,1 J.R.G. «Miquel Junyent i Rovira». Diari d'Igualada, 29-01-1994, pàg. 25. Arxivat de l'original el 2017-12-15 [Consulta: 15 desembre 2017].
  8. ↑ «Mitin de Vich». El Siglo Futuro, 05-01-1907, pàg. 1.
  9. ↑ Viladevall, Antonio. La voluntad nacional en frente del jacobinismo afrancesado de Romanones y Canalejas. Barcelona: Imprenta Moderna de Guinart y Pujolar, 1907, p. 188. [Enllaç no actiu]
  10. ↑ Alcalá, César. La represión política en Cataluña: 1936-1939. Grafite Ediciones, 2005, p. 147. ISBN 84-96281-31-0. 
  11. ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (Suplement 1936 - 1939. 1a part). Espasa-Calpe, 1944, p. 457-458. 
  12. ↑ Diálogos sobre la guerra civil, 2000, p. 65-66. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Junyent_i_Rovira&oldid=33578255»