Joan Torrent i Martínez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1893  Barcelona |
| Mort | 1977 (83/84 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Joan Torrent i Martínez (Barcelona, 1893 - ibíd., 1977) va ser un assagista català.[1]
Es va especialitzar en la recollida i estudi de premsa catalana, tema sobre el qual va escriure de forma abundant des del 1925 en publicacions com el “Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear”, o el setmanari “Curiositats de Catalunya”, del qual es va fer càrrec de la secció “Nostra premsa”. Més tard va col·laborar a Serra d'Or, La Vanguardia, Destino, “Bages” i “Ausa”, entre d'altres. Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori va escriure La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 (1937), primer inventari exhaustiu sobre el tema. També és autor de La premsa de Barcelona (1941-1947) (1969) i dels dos volums de la Història de la premsa catalana (1966), escrits amb Rafael Tasis que es van convertir en una guia imprescindible per als estudiosos del tema durant molts anys i en un títol de referència conegut també com el Tasis i Torrent.[2] L'escriptor Tasis i el col·leccionista de premsa catalana Torrent van rebre l'encàrrec el 1965 de mans del peixater i editor Joan Agut i van enllestir el llibre en dos anys. L'obra va sorprendre positivament i es van homenatjar als autors amb un sopar multitudinari.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Torrent i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Seminari Rafael Tasis (1r : 2016 : Barcelona, Catalunya). Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després: Edició a cura de Montserrat Bacardí, Francesc Foguet i Àlex Martín. Institut d'Estudis Catalans, 15 desembre 2016, p. 149–. ISBN 978-84-9965-338-9.
- ↑ Seminari Rafael Tasis, pàg 17