Joan Torrent i Martínez
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-torrent-i-martinez Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Joan Torrent i Martínez|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-torrent-i-martinez}}--~~~~ |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1893  Barcelona |
| Mort | 1977 (83/84 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Joan Torrent i Martínez (Barcelona, 1893 - ibíd., 1977) va ser un assagista català.[1]
Es va especialitzar en la recollida i estudi de premsa catalana, tema sobre el qual va escriure de forma abundant des del 1925 en publicacions com el “Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear”, o el setmanari “Curiositats de Catalunya”, del qual es va fer càrrec de la secció “Nostra premsa”. Més tard va col·laborar a Serra d'Or, La Vanguardia, Destino, “Bages” i “Ausa”, entre d'altres. Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori va escriure La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 (1937), primer inventari exhaustiu sobre el tema. També és autor de La premsa de Barcelona (1941-1947) (1969) i dels dos volums de la Història de la premsa catalana (1966), escrits amb Rafael Tasis que es van convertir en una guia imprescindible per als estudiosos del tema durant molts anys i en un títol de referència conegut també com el Tasis i Torrent.[2] L'escriptor Tasis i el col·leccionista de premsa catalana Torrent van rebre l'encàrrec el 1965 de mans del peixater i editor Joan Agut i van enllestir el llibre en dos anys. L'obra va sorprendre positivament i es van homenatjar als autors amb un sopar multitudinari.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Joan Torrent i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Seminari Rafael Tasis (1r : 2016 : Barcelona, Catalunya). Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després: Edició a cura de Montserrat Bacardí, Francesc Foguet i Àlex Martín. Institut d'Estudis Catalans, 15 desembre 2016, p. 149–. ISBN 978-84-9965-338-9.
- ↑ Seminari Rafael Tasis, pàg 17