Vés al contingut

Joan Vila i Pujol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Vila i Pujol
Biografia
Naixement17 abril 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióCercle Artístic de Sant Lluc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura i gràfics Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióil·lustrador, artista gràfic, pintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosep Triadó i Mayol Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJordi Vila i Rufas, Cesc Modifica el valor a Wikidata
Coberta, de l'any 1926, d'un dels tant llibres, revistes i pàgines que Joan D'Ivori va il·lustrar

Joan Vila i Pujol (Barcelona, 17 d'abril de 1890[1] - 11 de març de 1947) va ésser un dibuixant il·lustrador conegut amb el pseudònim de Joan D'Ivori.

Biografia

[modifica]

Va néixer al carrer Bruc de Barcelona, fill de Joan Vila i Valls i de Joana Pujol i Costa, ambdós naturals de Barcelona.

Es formà a l'Acadèmia Borrell, al Cercle Artístic de Sant Lluc i amb Josep Triadó. Als setze anys treballava al taller de vitralls del seu pare i el 1909 il·lustrà els dos volums de Rondalles Populars Catalanes.

El 1911 emigrà a l'Argentina, on dibuixà per a la revista Caras y Caretas.

Una altra volta a Barcelona, el 1914 col·laborà en diverses publicacions impulsades pel bibliòfil Ramon Miquel i Planas, com la revista Bibliofilia i el llibre La llegenda del llibreter assassí o en la traducció del Coriolà de Shakespeare de Magí Morera i Galícia cap al 1916, així com la Història Popular de Catalunya d'Alfons Roure. Col·laborà també amb les revistes D'Ací i d'Allà, La Rondalla del Dijous, La Mainada i Jordi, i molt esporàdicament a Papitu.[2]

Realitzà l'arbre dels antics gremis barcelonins per al pavelló de Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929 (actualment a l'Arxiu Històric de la Ciutat), algunes escenografies i diverses col·laboracions amb projectes arquitectònics.

Els seus fills heretaren la vena artística del seu pare: el gran, Jordi, fou pintor de retaules, mentre que el petit, Francesc, és el conegut dibuixant 'Cesc'.

Part del seu fons documental es conserva al Museu del Disseny de Barcelona.[1]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]