Jordi Vila i Rufas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1924  Barcelona |
| Mort | 12 gener 2011 (86/87 anys) Barcelona |
| Formació | Escola Massana |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Família | |
| Cònjuge | Carme Llorens i Gilabert |
Jordi Vila i Rufas (Barcelona, 1924 - 12 de gener de 2011) fou un pintor i retaulista català.[1]
Fill del pintor i il·lustrador noucentista Joan Vila i Pujol (D'Ivori) i germà del també pintor i dibuixant Francesc Vila i Rufas (Cesc), Vila i Rufas es formà a l'Escola Massana de Barcelona. Poc després d'acabar els estudis ingressà al centre com a professor; hi impartí l'assignatura de "Forma i Color" i l'especialitat "Retaule i Policromia" des de 1952 fins a la seva jubilació (1989). La seva esposa, Carme Llorens i Gilabert, fou també professora a la mateixa institució.
Les seves primeres obres (retaules, murals, vitralls), de gran rigor acadèmic, estan relacionades majoritàriament amb l'ornamentació de les esglésies novament construïdes o restaurades durant la postguerra, i enllacen amb la renovació de l'art sacre del període.[2] A partir dels anys 60 abandona progressivament la temàtica religiosa i l'academicisme, i comença a innovar la tècnica del retaule.[3] Vila és considerat una de les figures contemporànies cabdals en el món del retaule a Catalunya, com a renovador de la tècnica partint de la tradició medieval i com a difusor de nous usos i estils.[4] Feu també breus incursions en el món del cartellisme[5] i de la il·lustració de llibres [6] i revistes infantils,[7] així com en el gravat a l'aiguafort.
Des del 1951 exposà individualment i col·lectivament a Barcelona i en altres ciutats (Nova York, Avinyó, París o Buenos Aires). Fou premiat a Chicago (1960)[8] i al Primer Concurs Nacional d'Art Religiós de la Llar (1963).
L'obra de Vila Rufas es troba representada, entre altres llocs, a les Llars Mundet de Barcelona, al Centre Borja de Sant Cugat, a la parròquia de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer, a la delegació de l'ONCE de Barcelona i, molt particularment, a la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar[9] per a la qual va realitzar els retaules de Sant Isidre (1948), de la Mare de Déu del Carme (1949), del Sagrat Cor (1950-1953) i de la Mare de Déu del Roser (1953). Destaquen igualment els vitralls d'estil modernista de la Casa-Museu Modernista de Novelda, on dugué terme la direcció artística de la restauració de l'edifici, i els mosaics dels plafons paraboloides del pòrtic de la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, de 1986.[10] La seva obra és present a les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona.[11] Després de la seva mort ha estat objecte de diverses expositions retrospectives.[12][13]
Referències
[modifica]- ↑ «Jordi Vila i Rufas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Angel Azpeitia. "La exposición de Vila Rufas", 4 de desembre de 1965. En: Exposiciones de arte actual en Zaragoza: reseñas escogidas (1962-2012). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2013p. 63-65
- ↑ «Maestro del retablo». Diari La Vanguardia, 15-01-2011, pàg. 35.
- ↑ «Jordi Vila Rufas». Diari El Punt Avui, 14-01-2011, pàg. 52.
- ↑ Cartell del dia del libre, Sant Jordi, 1956
- ↑ Cobertes de la col·lecció "Lletres", de l'editorial Albertí, anys 1956-1961
- ↑ "Jordi Vila Rufas", Tebeosfera, 2008
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Damià Bas Macià. Història de l'església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar. Vilassar de Mar: Parròquia Sant Joan de Vilassar,1996
- ↑ Rodolfo Puigdollers. La Sagrada Familia de Barcelona: cuando las piedras gritan. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2017
- ↑ 2016-2017: El creixement de les col·leccions. Museu del Disseny de Barcelona. 2019. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 48 i 49. ISBN 978-84-9156-253-5.
- ↑ Jordi Vila Rufas, una altra visió del retaule, Museu-Arxiu de Llavaneres, 28 de juny-28 de juliol de 2013
- ↑ Jordi Vila Rufas, retables d'ahir i avui, Can Ginestar, Sant Just Desvern, 31 de gener-16 de març de 2014