Vés al contingut

Joan d'Alexandria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan d'Alexandria
Biografia
Naixement482 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata

Joan d'Alexandria, Joan de Talaia, Joan de Talaida o Joan Tabennisiota (grec antic: Ἰωάννης Ταβεννισιώτης), fou patriarca d'Alexandria. El seu nom, Tabennisiota, deriva del monestir de Tabenna, proper a Alexandria. També se l'anomena Joan l'Ecònom (grec antic: Ἰωάννης οἰκόνομος) o Joan el Prevere pels càrrecs que va desenvolupar.

Quan era un clergue de grau mitjà fou enviat en missió a l'emperador Zenó delegat pels alexandrins (vers 478-480) per demanar que en cas de quedar vacant el patriarcat (que llavors ocupava Timoteu Salofaciol partidari de les doctrines de Calcedònia), donés permís perquè el successor fos elegit pel clergat i els laics de la ciutat. Segons Zacaries Retor que esmenta com a font a Evagri d'Epifania, Joan fou descobert amb intrigues per obtenir el càrrec per ell mateix potser en connexió amb Il·los, del que va cultivar l'amistat.

Aquests circumstàncies van despertar les aprensions de l'emperador que tot i així va concedir el dret d'elecció als alexandrins, però va comprometre a Joan a no demanar el nomenament per a si mateix. Poc després de la seva tornada va morir Timoteu (481) i Joan fou escollit successor, però e l'emperador va obligar a destituir-lo, segons Lliberat (Liberatus) per pressions del patriarca Acaci de Constantinoble, i segons Zacaries Retor (que esmenta com a font a Evagri) per haver obtingut la seu mitjançant suborns; la causa probable fou el compromís adquirit, combinat amb la seva amistat amb Il·los, que llavors era sospitós a l'emperador si és que no estava ja en rebel·lió (sembla que no fou fins vers el 483).

Joan es va retirar amb Il·los, que llavors era a Antioquia com a general en cap dels exèrcits orientals, i per influència del general va obtenir una carta de recomanació del patriarca d'Antioquia pel Papa Simplici I, i va anar a Roma a pledejar per la seva causa. Simplici, sempre desconfiat dels patriarques de Constantinoble, va agafar el partit de Joan contra Acaci i Zenó. Acaci es va defensar al·legant que Joan havia estat deposat per perjuri i per cap altra raó. Ni el papa Simplici, ni el seu successor Fèlix III no va aconseguir la restauració de Joan. Fèlix li va donar finalment el bisbat de Nola a Campània on va viure força anys i va morir en data desconeguda.

Va escriure: Πρὸς Γελάσιον τὸν ?ώμης ἀπολογία, Ad Gelasium Papam Apologia, un escrit contra els pelagians, que no es conserva.

Enllaços externs

[modifica]
  • «John I, Talaias (482)» (en anglès). Official web site of the Greek Orthodox Patriarchate of Alexandria and All Africa.