Vés al contingut

Joan de Batlle i Ribas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan de Batlle i Ribas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 setembre 1883 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Castellbisbal (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Joan de Batlle i Ribas (Sant Feliu de Llobregat, 1883 - Castellbisbal, 1936) fou un advocat i polític català.

Era fill d'Eduard de Batlle i Villarroya (1852-1920), substitut del Registre de la Propietat de Sant Feliu de Llobregat que havia lluitat en la Tercera Guerra Carlina[1] i més endavant, al començament del segle xx, havia estat president de la Junta carlina del districte[2] i d'Aniceta Ribas i Castells (1852-1933), nascuda a Molins de Rei.[3][4] El seu avi patern, Josep de Batlle i Gual, havia nascut a Mataró el 1814 i va arribar a Sant Feliu en qualitat de liquidador-recaptador sobre translacions de domini; mentre que la seva àvia, Maria Vicenta Villarroya i Merino, procedia de Valdealgorfa, un petit municipi del Baix Aragó.[5] Dos dels seus oncles havien estat regidors a Sant Feliu. Un d'ells, Manuel de Batlle i Villarroya, ho va ser com a carlí durant el Sexenni Democràtic,[6] i Carles Lluís de Batlle i Villarroya va ser tinent d'alcalde el 1894, formà part de la Comissió d'Hisenda i fou alcalde de Reial Ordre entre el 1895 i el 1898.[7]

Joan de Batlle i Ribas va estudiar Dret i va treballar com a procurador causídic. Tenia establert el seu bufet a Sant Feliu de Llobregat al carrer de Falguera, 20[8] i després al carrer de la Rectoria, 15.[9]

Des de principis del segle xx formava part del Círcol Tradicionalista de Sant Feliu de Llobregat com a secretari.[10] Es presentà a les eleccions municipals del 1909,[11] però fou derrotat per la candidatura autonomista republicana.[12] Després de l'enfrontament entre carlins i lerrouxistes a Sant Feliu el 1911, on van morir cinc persones, Joan de Batlle fou un dels tradicionalistes de Sant Feliu detinguts. Va ingressar a presó[13] i fou posat en llibertat alguns dies després amb una fiança de 1000 pessetes en metàl·lic[2][14] fins al judici, que es va celebrar a l'abril del 1914.[15] Al maig del mateix any formà part de la Comissió organitzadora dels primers Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat,[16] on els carlins van tindre un gran protagonisme.[17]

El 1923 era regidor a l'Ajuntament de Sant Feliu i, juntament amb el seu cunyat i correligionari Joan Sans i Martí, formava part del govern local en una coalició dels tradicionalistes amb la Lliga que havia donat l'alcaldia al regionalista Jaume Sans i Font,[18] però tots els regidors van ser destituïts amb la proclamació del Directori militar de Primo de Rivera.[19]

Com a cap de la Comunió Tradicionalista al districte de Sant Feliu de Llobregat, l'any 1930 va participar en la inauguració del nou Casal Tradicionalista del Baix Llobregat.[20] Poc després dirigí amb Llorenç Martí a Sant Feliu el periòdic quinzenal carlí Espanya Federal (1931-1936) fins a l'any 1935, en que se'n va fer càrrec Enric Sarradell.[21] També va ser corresponsal del diari tradicionalista madrileny El Siglo Futuro[22] i presidí a Sant Feliu la Junta-Comissió de l'Associació de propagandistes d'El Correo Catalán.[23]

A l'octubre del 1932 va signar, amb la resta de dirigents tradicionalistes del Baix Llobregat, un manifest en contra de la Llei de confessions i congregacions religioses del govern de Manuel Azaña.[24] En les eleccions municipals de gener del 1934 fou escollit regidor per la candidatura dretana Defensa Ciutadana.[25] S'oposà al moviment d'octubre, però es preocupà d'aconseguir la llibertat dels detinguts a Sant Feliu.[26] Al març del 1935 va presentar una conferència d'Enric Sarradell Pascual sobre aquest tema al Casal Tradicionalista santfeliuenc.[27]

A més de la seva activitat política i periodística, va ser president de la Germandat de socorros del Casino Santfeliuenc[28] i membre de la Junta parroquial pel sosteniment del Culte i Clero amb Josep Ricart i d'altres.[29] El 27 d'agost del 1933 participà en la fundació a Sant Feliu de l'Associació de Pares de Família, de la qual fou nomenat president.[30][31]

Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, va morir assassinat per milicians esquerrans[32] a la carretera de Terrassa-Martorell, en el terme municipal de Les Fonts,[33] amb tretze santfeliuencs més, el 23 d'agost de 1936.[34] Les despulles de tots ells van ser traslladades del cementiri de Terrassa al de Sant Feliu de Llobregat cinc anys després, el 23 d'agost de 1941, i foren dipositades en un panteó-mausoleu.[26] Joan de Batlle estava casat amb Eulàlia Sans Martí (1885-1954) i era pare d'una noia de 23 anys, Josepa (1912-1982), i d'un noi de 21,[26] Eduard de Batlle i Sans (1915-1964),[35] qui es va haver d'amagar durant la guerra, fou procurador dels tribunals[36] i a la dècada de 1940 va ser cap local de la Falange a Sant Feliu.[37][38]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de LLobregat, 2004, p. 61. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «En llibertat». Sang Jjova, 11-06-1911, pàg. 7.
  3. ↑ «Juan Federico Luis de Batlle». Registre de baptisme a FamilySearch.
  4. ↑ Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de LLobregat, 2004, p. 70. 
  5. ↑ Montagut, Romeu de «Les pedres de "Cal Forneret" en donen testimoni. Capitol I. El "Forneret" i el "Xiquet"». Vaivé, 01-09-1991, pàg. 30.
  6. ↑ Flavià, Josep «Del temps de la guerra. Capítol XII: Els Borted a Can Nadal». Vaivé, 01-04-1995, pàg. 29.
  7. ↑ «Capítol VII: El senyor Carlos». Vaivé, 01-04-1992, pàg. 38.
  8. ↑ «Joan de Batlle Ribas». La Veu del Llobregat, 30-01-1910, pàg. 3.
  9. ↑ «Crónica local». La Veu Comarcal, 04-09-1910, pàg. 3.
  10. ↑ «Testimonios de duelo». El Correo Español, 26-06-1909, pàg. 1.
  11. ↑ «Sant Feliu de Llobregat». La Veu del Llobregat, 10-12-1909, pàg. 3.
  12. ↑ «Triomf complet de la Candidatura Autonomista Republicana». San Jova, 19-12-1909, pàg. 1.
  13. ↑ «Capítol III». Vaivé, 01-12-1991, pàg. 52.
  14. ↑ «En libertad». La Bandera Regional, 17-06-1911, pàg. 5.
  15. ↑ «Los sucesos de San Feliu». Diario de Valencia, 22-04-1914, pàg. 4.
  16. ↑ «Festa Major, 1914. Els primers Jocs Florals a Sant Feliu». Alba, 01-08-1962, pàg. 2.
  17. ↑ «Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat». Avant!, 07-06-1914, pàg. 2.
  18. ↑ «Ha fet Quaranta Anys. Efervescència Electoral». Noticiario de Alba, 08-06-1963, pàg. 3.
  19. ↑ «Ha fet quaranta anys. Homenatge frustrat». Noticiario de Alba, 28-09-1963, pàg. 2.
  20. ↑ «Inauguración del "Casal tradicionalista del Baix Llobregat"». El Cruzado Español, 31-10-1930, pàg. 5.
  21. ↑ «San Feliu de Llobregat: Nuevo director de "España Federal"». El Siglo Futuro, 11-04-1935, pàg. 3.
  22. ↑ «Espanya Federal». El Siglo Futuro, 22-04-1935, pàg. 61.
  23. ↑ «Moviment Carlista. De casa nostra». Espanya Federal, 14-02-1932, pàg. 2.
  24. ↑ «Ante la Ley de confesiones y congregacines religiosas. La organización Tradicionalista del Bajo Llobregat». El Siglo Futuro, 28-10-1932, pàg. 2.
  25. ↑ Antolín Arrufat, Pilar ««El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992)». Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992, pàg. 28. Arxivat de l'original el 2013-10-05 [Consulta: 11 juny 2017].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Flavià, Josep «Del temps de la guerra. V. L'execució». Vaivé, 01-04-1987, pàg. 26.
  27. ↑ «En San Feliu de Llobregat: «El movimiento de octubre plasmado por la estadística». Conferencia de don Enrique Sarradell Pascual». El Siglo Futuro, 02-03-1935, pàg. 3.
  28. ↑ «Renovació de junta». Avenç, 17-02-1929, pàg. 6.
  29. ↑ «Locals». Espanya Federal, 24-01-1932, pàg. 3.
  30. ↑ «Associació de Pares de Família». Espanya Federal, 15-09-1933, pàg. 1.
  31. ↑ «Locals». Espanya Federal, 15/0971933, pàg. 3.
  32. ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español XXX, vol. II. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1979, p. 147. ISBN 84-7460-028-6. [Enllaç no actiu]
  33. ↑ Navarro, Xavier «La Repressió. Juliol-desembre 1936 Xavier Navarro». Terme, 1, 01-11-1986, pàg. 61.
  34. ↑ «A la ciutat també perviu una tomba situada al Cementiri Municipal que ret homenatge als “Mártires de Sant Feliu”». fetasantfeliu, 10-01-2011.
  35. ↑ «Records de Sant Feliu: Romeria a Montserrat els dies 25, 26 i 27 d'octubre de 1930». Vaivé, 01-10-1985, pàg. 21.
  36. ↑ Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de LLobregat, 2004, p. 91. 
  37. ↑ «Con extraordinario entusiasmo se celebró en San Feliu de Llobregat, con asistencia del señor Corre Véglison». La Vanguardia Española, 26-01-1944, pàg. 9.
  38. ↑ «De interés local. Información del Ayuntamiento». Alba, 01-09-1948, pàg. 4.

Bibliografia

[modifica]
  • Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de Llobregat, 2004. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_de_Batlle_i_Ribas&oldid=31773226»