Llorenç Martí i Mayol
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 desembre 1892 Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) |
Mort | 1937 (44/45 anys) Montcada i Reixac (Vallès Occidental) |
Activitat | |
Ocupació | periodista |
Partit | Comunió Tradicionalista |
Llorenç Martí i Mayol (Sant Feliu de Llobregat, 1892 - Montcada, 1937) fou un periodista i propagandista carlí català.[1]
Era fill de Carles Martí i Majó i de Maria Engràcia Mayol i Molins.[2]
Fou un dels homes més actius entre els tradicionalistes de Sant Feliu de Llobregat.[3] L'any 1930 va ser un dels fundadors del Casal Tradicionalista del Baix Llobregat[4] i va presidir la seva junta fins a l'any 1935, en que fou substituït per Rupert Lladó.[5]
Des del 1920 era corresponsal del diari El Correo Catalán.[3] Durant la Segona República dirigí el periòdic quinzenal carlí Espanya Federal, que es publicava a Sant Feliu.[3] També va ser corresponsal del setmanari carlí madrileny El Cruzado Español des de l'agost de 1931.[6]
Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, va ser segrestat el 16 de febrer de 1937, probablement per elements del SIM, i reclòs a la txeca de Sant Elies, d'on el tragueren una nit per afusellar-lo[3] al cementiri de Montcada.[7][8]
També fou membre de la Junta del Casal Tradicionalista com a vocal el seu germà, Salvador Martí Mayol,[9] pare de Carles,[10] Maria Antònia[11] i Montserrat Martí Mitjans (1931-2016).[12][13]
Referències
[modifica]- ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español XXX, vol. II. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1979, p. 150. ISBN 84-7460-028-6.
- ↑ «Lorenzo Abelardo Rafael Marti Majo». Registre de baptisme a FamilySearch.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Flavià, Josep «Del temps de la guerra. X. vertiginós remolí». Vaivé, 82, 01-11-1987, pàg. 26.
- ↑ «Inauguración del "Casal tradicionalista del Baix Llobregat"». El Cruzado Español, 31-10-1930, pàg. 5.
- ↑ «Treball d'organització». Espanya Federal, 15-02-1935, pàg. 3.
- ↑ «Lo urgente: Nuevos corresponsales». El Cruzado Español, 28-08-1931, pàg. 8.
- ↑ Alcalá, César. Diálogos sobre la Guerra Civil, 2000, p. 66 [Consulta: 23 juny 2017].
- ↑ Zavala, José María. Los horrores de la Guerra Civil: Testimonios y vivencias de los dos bandos. Debolsillo, 2011, p. 24. ISBN 9788499890821.
- ↑ «De casa nostra. Treball d'organització». Espanya Federal, 15-02-1935, pàg. 3.
- ↑ «Intencions de misses i celebracions. Carles Martí Mitjans». Full Informatiu de la catedral parròquia de Sant Llorenç, 1277, 04-11-2012, pàg. 1.[Enllaç no actiu]
- ↑ Les Dones i la història al Baix Llobregat. Volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 192.
- ↑ «Notes tradicionalistes». Espanya Federal, 10-08-1931, pàg. 2.
- ↑ «Montserrat Martí Mitjans». fetasantfeliu.