Joan de Capadòcia
| Nom original | (el) Ἰωάννης ὁ Καππαδόκης  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 490 (Gregorià) |
| Mort | 548 (Gregorià) (57/58 anys) |
 Cònsol romà | |
| 438 – 438 ← Belisari – Estrategi Apió → | |
| Prefecte del Pretori | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | funcionari, polític, militar |
Joan de Capadòcia fou un dels prefectes pretorià de l'Est en l'època de Justinià I del (532–541) [1]
El 530 fou nomenat prefecte del pretori a l'Orient, i fou encarregat de la revisió del Codi de Justinià, que va acabar en 534.[2] En l'administració de les províncies es va destacar per la seva rapacitat i opressió fiscal i es va fer odiós al poble.[3]
Gaudint de la confiança de l'emperador va mantenir el seu sistema durant trenta anys; es va oposar a la Guerra Vandàlica, però aquest cop Justinià no el va escoltar.[4] Les forces de Belisari, quan van arribar a Modon, es van veure afectades per una epidèmia a causa del fet que les provisions subministrades per Joan s'havia estalviat tot el possible i s'havien fet malament. Belisari es va queixar a l'emperador però Joan va romandre sense càstig.
Finalment va caure víctima d'un complot planejat per l'emperadriu Teodora i la seva amiga Antonina, dona de Belisari, que van fingir un acord conspiratiu amb el ministre i van posar alguns espies imperials a escoltar la conversa.[5] Justinià quan se'n va assabentar el va destituir i el va obligar a agafar l'hàbit de monjo, però al cap de poc temps li va retornar les seves terres i va viure amb esplendor a Cízic (541).[6]
El 545 l'emperadriu Teodora el va acusar de prendre part a la mort del bisbe de Cízic, mort en un tumult, i l'emperador el va desterrar a Egipte, on va viure pobrament, fins que a la mort de Teodora va poder tornar a Constantinoble, on va viure com a monjo i va morir obscurament.
- El nom correspon també a dos patriarques de Constantinoble:
El dos foren més coneguts com a Joan de Capadòcia.
Referències
[modifica]- ↑ Kelly, Christopher. RULING THE LATER ROMAN EMPIRE P (en anglès). Harvard University Press, 2009-06-30. ISBN 978-0-674-03945-2.
- ↑ Humfress, Caroline. «Law and Legal Practice in the Age of Justinian». A: The Age of Justinian (en anglès). Michael Maas, 2005, p. 161, 163.
- ↑ Kelly, Christopher «John Lydus and the eastern Praetorian prefecture in the Sixth Century AD» (en anglès). Byzantinische Zeitschrift, 98, 2, 26-04-2006, pàg. 431–458. DOI: 10.1515/BYZS.2005.431.
- ↑ Hodgkin, Thomas. Italy and Her Invaders (en anglès). Clarendon Press, 1896, p. 597.
- ↑ Evans, J. A. S. «THE "NIKA" REBELLION AND THE EMPRESS THEODORA». Byzantion, 54, 1, 1984, pàg. 380–382. ISSN: 0378-2506.
- ↑ «J. B. Bury: History of the Later Roman Empire • Vol. 2 Chap. XV (Part 3)» p. 57-58. penelope.uchicago.edu. [Consulta: 24 setembre 2022].