Joana Manuel
| |||
| Nom original | (es) Juana Manuel de Villena  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1339 Regne de Castella | ||
| Mort | 27 març 1381 (41/42 anys) Salamanca (Espanya) | ||
| Sepultura | Catedral de Toledo | ||
| Reina consort de Castella | |||
| 1369 – 1379 ← Blanca de Borbó – Elionor d'Aragó i de Sicília → | |||
| Altres | |||
| Títol | Senyora de Biscaia (1370–1379) Reina consort de Castella (1369–1379) Duc de Villena (1361–1381) | ||
| Família | Casa de Manuel de Villena | ||
| Cònjuge | Enric II de Castella (1350 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Joan I de Castella, Elionor de Castella i de Manuel | ||
| Pares | Joan Manuel de Castella i Blanca de la Cerda y Lara | ||
| Germans | Constança Manuel Fernando Manuel de Villena Sancho Manuel de Villena Enrique Manuel de Villena | ||
 | |||
.png)
Joana Manuel (ca. 1333/1339–Salamanca, 27 de març de 1381) va ser reina consort de Castella.
Orígens
[modifica]Joana va néixer el 1333[1][2][3] o el el 1339.[4][5][6] En termes generals, habitualment s'acostuma a dir que es desconeix el seu lloc de naixement,[5] si bé hom afirma que va néixer a Sevilla.[2] Va pertànyer al llinatge dels Manuel, una de les famílies aristocràtiques castellanes més poderoses del segle XIV, emparentada amb els monarques de Castella.[2] Va ser filla de l'infant i cortesà Joan Manuel, nét de Ferran III de Castella, duc de Villena i cèlebre escriptor de prosa en llengua castellana, i de la seva segona esposa, Blanca de la Cerda.[1][2][6]
Matrimoni
[modifica]Filla de l'infant Joan Manuel i besnéta de Ferran III de Castella.[1]
Es va casar el 27 de juliol de 1350[6] amb Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I de Castella, que més tard va regnar com Enric II de Castella.[1][7] Inicialment, morts els seus pares, el seu germà Ferran va oposar-se al matrimoni, i quan va morir el rei Alfons XI, va intentar casar-la amb el nou rei, Pere I, o amb algun infant d'Aragó, però la mare d'Enric, Elionor de Guzmán va organitzar una boda i la consumació del matrimoni en secret.[4]
Persecució
[modifica]La notícia del casament no va agradar a la cort i va comportar una persecució del rei Pere I, i va provocar la fugida de Joana i Enric a Astúries.[3][4] El 1354 va assistir a una justa contra el rei Pere a Toro, acompanyada de les reines Maria i Elionor, que va provocar moltes morts, i de resultes, va ser empresonada per ordre del rei, mentre que el seu marit sí va aconseguir fugir.[1][4]
Més endavant va ser alliberada per Pedro Carrillo, que la va portar fins a l'Aragó, on va ser rebuda pel seu espòs. Va començar una guerra entre ambdós germans i Joana va començar a intitular-se reina el 1366 a Burgos.[3] Després, la parella va haver de fugir a França amb els seus fills. Joana va tornar poc abans que el seu espòs matés en batalla el seu germà a la batalla de Montiel, esdevinguda el 23 de març de 1369.[1][3]
Reina de Castella
[modifica]Proclamada i reconeguda com a reina consort de Castella, va ostentar el títol mentre va regnar Enric II, entre 1369 i 1379.[2] Mentre va regnar, es va ocupar de casar els seus fills de manera convenient el 1375.[3] Va ser la mare del futur Joan I de Castella,[2] i de les infantes Elionor, casada amb Carles III de Navarra, i Joana.[6] Després de la mort d'Enric, va viure dos anys més. Va morir a Salamanca el 27 de maig del 1381.[1][3][4] El seu cos va ser traslladat i va ser enterrat a la capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo.[1] En el seu epitafi posa «en vida i mort no deixà l'hàbit de Santa Clara», però sembla que només va vestir-lo durant la viduïtat.[4]
Descendents
[modifica]El matrimoni de Joana i Enric van tenir els fills següents:[4][5]
- Joan I de Castella (1358-1390)
- Elionor de Castella (1362-1415)
- Joana de Castella (1367-1374)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alonso Perujo, Alonso; Pérez Angulo, Juan. Diccionario de ciencias eclesiásticas... (en castellà). València: Imprenta de Domenech, 1888, p. 132.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Manuel, Juana (1333-1384), reina consorte de Castilla» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Díez Canseco, Vicente. Diccionario universal de mujeres célebres... (en castellà). vol. 2. Madrid: José Félix Palacios, 1844, p. 438-439.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas... (en castellà). Madrid: Antonio Marín, 1761, p. 654-664.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Valdeón Baruque, Julio. «Juana Manuel» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Juana Manuel» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ «Joana II de Biscaia». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 22 gener 2023].
