Vés al contingut

Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoana de Navarra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juana de Navarra
(fr) Jeanne de Navarre
(en) Joan of Navarre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1368 Modifica el valor a Wikidata
Évreux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1437 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Havering-atte-Bower (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Canterbury Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Evreux Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnric IV d'Anglaterra (1403, 1403 (Gregorià)–1413 (Gregorià))
Joan IV de Bretanya (1386, 1386 (Gregorià)–1399) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana de Bretanya
 () Joan IV de Bretanya
Elisabet de Bretanya
 () Joan IV de Bretanya
Joan V l'Anglòfil
 () Joan IV de Bretanya
Maria de Bretanya
 () Joan IV de Bretanya
Margarida de Bretanya
 () Joan IV de Bretanya
Artur III de Bretanya
 () Joan IV de Bretanya
Gil de Bretanya
 () Joan IV de Bretanya
Ricard d'Étampes
 () Joan IV de Bretanya
Blanca de Bretanya
 () Joan IV de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles II de Navarra Modifica el valor a Wikidata  i Joana de Valois Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles III de Navarra
Maria de Navarra
Pere de Navarra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8081845 Modifica el valor a Wikidata


Joana de Navarra (castellà: Juana de Navarra) (Évreux, c. 1368 - Havering-atte-Bower, 10 de juliol de 1437) també coneguda com a Joanna, fou infanta de Navarra i duquessa de Bretanya per matrimoni amb el duc Joan IV de Bretanya i més tard Reina d'Anglaterra com a segona esposa del Rei Enric IV. Joana era filla de Carles II de Navarra i Joana de Valois.[1] Va servir com a regent de Bretanya des del 1399 fins al 1403 durant la minoria d'edat del fill gran, Joan V l'Anglòfil. També va servir com a regent d'Anglaterra durant l'absència del seu fillastre El rei Enric V el 1415.[2] Quatre anys més tard Enric V la va empresonar i li va confiscar els diners i les terres. Joan va ser alliberada el 1422, poc abans de la mort d'Enric.

Fou la sisena dels set fills de Carles II el Dolent, rei de Navarra, i de Joana de França. Els seus avis materns foren Joan II el Bo i Bonna de Luxemburg.

El 2 de setembre de 1386, a la localitat de Saillé-près-Guérande, es va casar amb el duc Joan V de Bretanya, naixent d'aquest enllaç nou fills, quatre mascles -el major d'ells, Joan VI, hereta el ducat; anys més tard, el segon fill mascle, Artur, succeirà els seus nebots a Bretanya- i cinc femelles. El duc Joan V morí l'1 de novembre de 1399.[2]

Tres anys més tard, el 7 de febrer de 1403, es casa, a la catedral de Winchester, amb el rei Enric IV d'Anglaterra. Encara que d'aquesta unió no hi va haver descendència, Joana va saber portar-se molt bé amb els seus fillastres, arribant fins i tot a posar-se del costat del futur Enric V en les seves querelles amb el pare. Enric IV va morir a Westminster, el 20 d'abril de 1413, després de 10 anys de matrimoni.[2]

No obstant les seves bones relacions amb l'ara rei Enric V, va ser acusada d'usar bruixeria per tractar d'enverinar-lo i va ser empresonada al castell de Pevensey, a Sussex, per prop de 4 anys (1414-18). Una vegada alliberada, va portar una vida tranquil·la durant la resta del regnat d'Enric V i després sota el del seu fill i successor, Enric VI.[2]

Va morir als 67 anys, i va ser sepultada a la catedral de Canterbury al costat del seu marit Enric IV.

Tomba de Joana de Navarra al costat del seu marit Enric IV a la catedral de Canterbury

Referències

[modifica]
  1. Leese, Thelma Anna. Blood Royal: Issue of the Kings and Queens of Medieval England, 1066–1399. Heritage Books Inc, 2007, p. 219. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Strickland, Agnes. Lives of the Queens of England From The Norman Conquest. — L.: Bell and Daldy, 1864. — Т. I (I/VI). — pp. 455–496.