Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)

Joana de Navarra
Nom original	(es) Juana de Navarra; (fr) Jeanne de Navarre; (en) Joan of Navarre
Biografia
Naixement	c. 1368 ; Évreux (França)
Mort	10 juliol 1437 (68/69 anys); Havering-atte-Bower (Anglaterra) (en)
Sepultura	catedral de Canterbury
Regent
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Duquessa
Família	Dinastia Evreux
Cònjuge	Enric IV d'Anglaterra (1403, 1403 (Gregorià)–1413 (Gregorià)); Joan IV de Bretanya (1386, 1386 (Gregorià)–1399)
Fills	Joana de Bretanya; () Joan IV de Bretanya; Elisabet de Bretanya; () Joan IV de Bretanya; Joan V l'Anglòfil; () Joan IV de Bretanya; Maria de Bretanya; () Joan IV de Bretanya; Margarida de Bretanya; () Joan IV de Bretanya; Artur III de Bretanya; () Joan IV de Bretanya; Gil de Bretanya; () Joan IV de Bretanya; Ricard d'Étampes; () Joan IV de Bretanya; Blanca de Bretanya; () Joan IV de Bretanya
Pares	Carles II de Navarra i Joana de Valois
Germans	Carles III de Navarra; Maria de Navarra; Pere de Navarra

Joana de Navarra (castellà: Juana de Navarra) (Évreux, c. 1368 - Havering-atte-Bower, 10 de juliol de 1437) també coneguda com a Joanna, fou infanta de Navarra i duquessa de Bretanya per matrimoni amb el duc Joan IV de Bretanya i més tard Reina d'Anglaterra com a segona esposa del Rei Enric IV. Joana era filla de Carles II de Navarra i Joana de Valois.^[1] Va servir com a regent de Bretanya des del 1399 fins al 1403 durant la minoria d'edat del fill gran, Joan V l'Anglòfil. També va servir com a regent d'Anglaterra durant l'absència del seu fillastre El rei Enric V el 1415.^[2] Quatre anys més tard Enric V la va empresonar i li va confiscar els diners i les terres. Joan va ser alliberada el 1422, poc abans de la mort d'Enric.

Fou la sisena dels set fills de Carles II el Dolent, rei de Navarra, i de Joana de França. Els seus avis materns foren Joan II el Bo i Bonna de Luxemburg.

El 2 de setembre de 1386, a la localitat de Saillé-près-Guérande, es va casar amb el duc Joan V de Bretanya, naixent d'aquest enllaç nou fills, quatre mascles -el major d'ells, Joan VI, hereta el ducat; anys més tard, el segon fill mascle, Artur, succeirà els seus nebots a Bretanya- i cinc femelles. El duc Joan V morí l'1 de novembre de 1399.^[2]

Tres anys més tard, el 7 de febrer de 1403, es casa, a la catedral de Winchester, amb el rei Enric IV d'Anglaterra. Encara que d'aquesta unió no hi va haver descendència, Joana va saber portar-se molt bé amb els seus fillastres, arribant fins i tot a posar-se del costat del futur Enric V en les seves querelles amb el pare. Enric IV va morir a Westminster, el 20 d'abril de 1413, després de 10 anys de matrimoni.^[2]

No obstant les seves bones relacions amb l'ara rei Enric V, va ser acusada d'usar bruixeria per tractar d'enverinar-lo i va ser empresonada al castell de Pevensey, a Sussex, per prop de 4 anys (1414-18). Una vegada alliberada, va portar una vida tranquil·la durant la resta del regnat d'Enric V i després sota el del seu fill i successor, Enric VI.^[2]

Va morir als 67 anys, i va ser sepultada a la catedral de Canterbury al costat del seu marit Enric IV.

Referències

↑ Leese, Thelma Anna. Blood Royal: Issue of the Kings and Queens of Medieval England, 1066–1399. Heritage Books Inc, 2007, p. 219.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Strickland, Agnes. Lives of the Queens of England From The Norman Conquest. — L.: Bell and Daldy, 1864. — Т. I (I/VI). — pp. 455–496.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana de Navarra

[1] Leese, Thelma Anna. Blood Royal: Issue of the Kings and Queens of Medieval England, 1066–1399. Heritage Books Inc, 2007, p. 219.

[Strickland-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Strickland, Agnes. Lives of the Queens of England From The Norman Conquest. — L.: Bell and Daldy, 1864. — Т. I (I/VI). — pp. 455–496.

[1]

[2]