Vés al contingut

Joaquim de Bassols i de Maranyosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joaquín Bassols)
Plantilla:Infotaula personaJoaquim de Bassols i de Maranyosa
Nom original(es) Joaquín Bassols Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1797 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1877 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
15 abril 1872 – desembre 1872
Circumscripció electoral: Illes Balears
Ministre de Guerra
5 octubre 1871 – 21 desembre 1871
← Fernando Fernández de Córdova ValcárcelEugenio de Gaminde y Lafont →
Senador al Senat espanyol
21 març 1871 – 15 abril 1872
Circumscripció electoral: Badajoz
Capità general d'Aragó
17 novembre 1868 – 7 febrer 1871
← Cándido Pieltain y Jove-HuergoJuan Alaminos y Vivar →
Capità general de Catalunya
17 agost 1868 – octubre 1868
← Manuel Pavía y LacyRamon Nouvillas i Ràfols →
Capità general de les Illes Balears
27 octubre 1863 – 18 juliol 1866
← Pedro de Mendinueta y MendinuetaJosé de Reina y Frías →
Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1842 – 3 gener 1843
Circumscripció electoral: Lleida
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquim de Bassols i de Maranyosa (castellà: Joaquín Bassols) (Barcelona, 13 d'octubre de 1797 - Madrid, 12 de febrer de 1877) va ser un militar i polític català.

Biografia

[modifica]

Miliar d'ideologia liberal, Prengué part en totes les lluites civils del segle xix a Catalunya (primera guerra carlina, guerra dels Matiners, etc) i ascendí a general per mèrits de guerra.[1] Durant la regència de Maria Cristina va participar en el pronunciament a favor de Baldomero Espartero i fou elegit diputat per Lleida en 1841 en substitució de Rafael Degollada.[2] Durant el regnat d'Isabel II fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Illes Balears, capità general d'Aragó i de Castella la Nova.

Va donar suport a la revolució de 1868 i durant uns mesos fou Capità General de Catalunya. Durant el regnat d'Amadeu I, entre octubre i desembre de 1871 fou ministre de Guerra en el gabinet dirigit per José Malcampo y Monge. En les eleccions d'abril de 1872 fou escollit senador per la província de Badajoz i en les d'agost de 1872 fou escollit senador per les Illes Balears.[3]

En el terreny personal practicà l'espiritisme. Un renebot seu, Domènec de Miquel i Bassols, va ser diputat carlí durant el Sexenni Democràtic.[4]

Referències

[modifica]