Joaquim de Bassols i de Maranyosa
-Common_Version.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Joaquim de Bassols i de Maranyosa (castellà: Joaquín Bassols) (Barcelona, 13 d'octubre de 1797 - Madrid, 12 de febrer de 1877) va ser un militar i polític català.
Biografia
[modifica]Miliar d'ideologia liberal, Prengué part en totes les lluites civils del segle xix a Catalunya (primera guerra carlina, guerra dels Matiners, etc) i ascendí a general per mèrits de guerra.[1] Durant la regència de Maria Cristina va participar en el pronunciament a favor de Baldomero Espartero i fou elegit diputat per Lleida en 1841 en substitució de Rafael Degollada.[2] Durant el regnat d'Isabel II fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Illes Balears, capità general d'Aragó i de Castella la Nova.
Va donar suport a la revolució de 1868 i durant uns mesos fou Capità General de Catalunya. Durant el regnat d'Amadeu I, entre octubre i desembre de 1871 fou ministre de Guerra en el gabinet dirigit per José Malcampo y Monge. En les eleccions d'abril de 1872 fou escollit senador per la província de Badajoz i en les d'agost de 1872 fou escollit senador per les Illes Balears.[3]
En el terreny personal practicà l'espiritisme. Un renebot seu, Domènec de Miquel i Bassols, va ser diputat carlí durant el Sexenni Democràtic.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Joaquim de Bassols i de Maranyosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Vizconde de la Esperanza. La Bandera carlista en 1871. Imprenta de El Pensamiento Español, 1871, p. 60-68.
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
- Senadors balears al Senat espanyol
- Militars barcelonins
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Capitans generals de Catalunya
- Capitans i comandants generals de Mallorca i Balears
- Morts a Madrid
- Polítics barcelonins contemporanis
- Militars balears contemporanis
- Ministres balears del Govern d'Espanya
- Senadors catalans al Senat espanyol