Manuel Pavía y Lacy

Manuel Pavía y Lacy

El marquès de Novaliches amb el mantell de la Real i Militar Orde de Sant Ferran
Biografia
Naixement	6 juliol 1814 Granada (Espanya)
Mort	22 octubre 1896 (82 anys) Madrid
Senador del Regne
2 febrer 1876 – desembre 1877 Circumscripció electoral: província de Sòria
Capità general de Catalunya
23 abril 1868 – 17 agost 1868 ← Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos – Joaquim de Bassols i de Maranyosa →
Governador de Filipines
2 febrer 1854 – 28 octubre 1854 ← Ramón Montero y Blandino – Ramón Montero y Blandino →
Capità general de Catalunya
març 1847 – 4 setembre 1848 ← Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen – Fernando Fernández de Córdova Valcárcel →
Ministre de Guerra
28 gener 1847 – 28 març 1847 ← José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán – Marcelino Oraá Lecumberri →
Capità general de Catalunya
novembre 1845 – 27 gener 1847 ← Manuel Bretón del Río y Fernández del Jubera – Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
Governador civil de Barcelona
10 febrer 1844 – 17 març 1844 ← Ricardo Shelly Commenford – Francisco de Paula Lillo Cifuentes →
Capità General de Navarra
18 gener 1844 – 18 agost 1846
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	General de Divisió
Conflicte	Primera Guerra Carlina
Família
Cònjuge	María del Carmen Álvarez de las Asturias Bohórquez Giráldez
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Gran Oficial de la Legió d'Honor  Gran Creu de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Creu Llorejada de Sant Ferran  Gran creu de l'Orde d'Avís

Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.

Biografia

Va estudiar en col·legi Jesuïta de València fins que va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. En 1833 va aconseguir el grau de lloctinent en la guàrdia de la reina Isabel II, i durant la Primera Guerra Carlina va passar a ser general de divisió, amb tan sols 26 anys. El Partit Moderat li va nomenar ministre de Guerra en 1847, sent enviat a Catalunya, on els seus esforços per contenir la rebel·lió carlista no van tenir èxit. Va ser nomenat senador en 1845 i marquès en 1848.

Va ser enviat a Manila en 1852 com a capità general de les Filipines. A l'abril de 1854 va aixafar una insurrecció i va realitzar diverses reformes útils. En la seva tornada a Espanya, es va casar amb la comtessa de Santa Isabel i va comandar les reserves peninsulars durant la Guerra d'Àfrica. Va rebutjar la cartera de ministre de Guerra en dues ocasions. Aquesta li havia estat oferta pels mariscals O'Donnell i Narváez. Després de rebutjar la cartera de guerra, va formar un gabinet de moderats en 1864 que tan sols va durar uns dies. Es va oferir para aixafa la insurrecció a Madrid del 22 de juny de 1866 i quan la revolució va esclatar al setembre de 1868, va acceptar el comandament de les tropes de la reina Isabel. Va ser derrotat pel mariscal Serrano en la batalla del Pont d'Alcolea del 28 de setembre de 1868, en la qual va ser ferit en la cara, quedant totalment desfigurat. Es va apartar durant La Gloriosa. La Restauració va fer al marquès de Novaliches senador, i el nou rei li va atorgar el toisó d'or.

Va morir a Madrid el dia 22 d'octubre de 1896.

Enllaços externs

• Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.