Vés al contingut

Joaquín González Vidaurreta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquín González Vidaurreta
Biografia
Naixement15 desembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 1990 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Cap de la Casa Militar de Franco
21 novembre 1969 – 13 gener 1972
← Juan Castañón de MenaLuis Díez-Alegría Gutiérrez →
Capità general de la III Regió Militar
15 desembre 1967 – 12 desembre 1969
← Santiago Mateo MarcosJoaquín Nogueras y Márquez → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra
Rang militar Tinent General
Premis

Joaquín González Vidaurreta (Vitòria, 15 de desembre de 1905 - Madrid, 31 de juliol de 1990)[1] fou un militar basc, capità general de la III Regió Militar a finals de la dècada del 1960.[2]

Membre del cos d'Enginyers, va lluitar a la guerra del Rif com a tinent. Durant la guerra civil espanyola va lluitar es va unir al bàndol revoltat i fou Cap de Transmissions de la XII Divisió, que va lluitar al front de Madrid i a la batalla de Terol. Després actuà a l'ofensiva de Catalunya com a cap de transmissions al Cos d'Exèrcit Marroquí. En acabar la guerra assolí el grau de comandant i el 1942 es va diplomar en Estat Major. Fou destinat a l'Estat Major Central, i un cop ascendit a coronel, en 1959 fou agregat militar a l'ambaixada espanyola als Estats Units, aleshores dirigida per José María de Areilza. Va tornar el 1961, aleshores fou ascendit a general de brigada i destinat novament a l'Estat Major. En 1964 fou ascendit a general de divisió i nomenat Cap de Transmissions de l'Exèrcit. En 1966 va ser governador militar de Màlaga.[3]

A finals de 1967 fou ascendit a tinent general i fou nomenat capità general de la III Regió Militar[4] en substitució de Santiago Mateo Marcos, que acabava de morir. Dos anys més tard, però, deixava la capitania quan fou nomenat cap de la Casa Militar del Cap de l'Estat,[5] càrrec que va ocupar fins a gener de 1972. Després fou President del Consell Directiu del Patronat de Cases Militars, càrrec que va ocupar fins 1978.

Referències

[modifica]