Luis Díez-Alegría Gutiérrez
Biografia | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1r octubre 1909 Llanes (Astúries) | ||||||||||||||||||||||
Mort | 8 setembre 2001 (91 anys) Algesires (província de Cadis) | ||||||||||||||||||||||
Director General de la Guàrdia Civil | |||||||||||||||||||||||
7 de març de 1969 – 13 de gener de 1972 | |||||||||||||||||||||||
Casa Militar del Cap de l'Estat | |||||||||||||||||||||||
gener de 1972 – octubre de 1975 | |||||||||||||||||||||||
Senador per Designació Reial | |||||||||||||||||||||||
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979 | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Formació | Colegio de la Inmaculada | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, militar | ||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||
Rang militar | general | ||||||||||||||||||||||
Conflicte | Guerra Civil espanyola Front oriental de la Segona Guerra Mundial | ||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||
Germans | Manuel Díez-Alegría José María Díez-Alegría Gutiérrez | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
Llista
|
Luis Díez-Alegria Gutiérrez (Llanes, 1 d'octubre de 1909 - Algesires, 8 de setembre de 2001) va ser un militar espanyol.[1] Era germà del també militar Manuel Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot Jesuïta José María Díez-Alegría Gutiérrez.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes. Va estudiar el batxillerats al Reial Institut Jovellanos de Gijón.
Ingressa a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares el 1925, en la qual ascendeix a Tinent el 1930. El 1936 participa en la marxa que va fer el regiment de transmissions per unir-se a les tropes del general Franco, ascendint a Capità durant la guerra civil. El 1941 ascendeix a Comandant per mèrits de guerra, i és destinat al Servei de Ferrocarrils i després al Servei de Fortificacions de la Zona Sud. S'allista com a voluntari a la Divisió Blava, on serveix durant 20 mesos.
Al seu retorn a Espanya, va tenir diverses destinacions, sent, entre altres, professor de l'Escola d'Aplicació d'Enginyers, i cap del Servei de Ferrocarrils. El 1955 és ascendit a Coronel, i el 1961 a General de Brigada. Va ser nomenat cap d'enginyers de la VI Regió Militar a Burgos, on va ascendir a General de Divisió, passant a ser Governador militar d'Astúries. Després, en ascendir a tinent general, sent el més jove d'Espanya a aconseguir aquest grau, se'l va nomenar Capità General de la VII Regió Militar. Entre març de 1969 i gener de 1972 ocupa el càrrec de Director General de la Guàrdia Civil. A continuació és nomenat Cap de la Casa Militar del llavors Cap de l'Estat, Francisco Franco, fins a 1975.
A l'octubre de 1976 substitueix en el Consell del Regne i en el Consell de Regència al General Ángel Salas Larrazábal.[3] Fou senador per Designació Reial entre el 15 de juny de 1977 i el 2 de gener de 1979, any en el qual passa a la reserva. Fou vicepresident quart de la Comissió Especial d'Autonomies[4] i va defensar la 'singularitat política' de Navarra, contrari a la seva integració en el País Basc. Es va abstenir en la votació de la Constitució Espanyola de 1978.[5] No es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979 i abandonà la política,
Referències
[modifica]- ↑ Fallece el teniente general y senador real de las Cortes Luis Díez-Alegría, La Voz de Galicia, 10 d'agost de 2001
- ↑ Tercer general asturiano para la historia, La Nueva Asturias, 28 d'octubre de 2009
- ↑ El teniente general don Luis Díez-Alegría, consejero del Reino, Ya, 1 d'octubre de 1976
- ↑ DÍEZ-ALEGRÍA GUTIÉRREZ, LUIS, Al web del Senat
- ↑ Luis Díez-Alegría, teniente general y ex senador real, El País, 11 d'agost de 2001