Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 març 1803  Ferrol (província de la Corunya) | ||
| Mort | 13 abril 1881 (78 anys) Madrid | ||
 Ministre de Marina | |||
| 17 de gener de 1864 – 1 de març de 1864[1] | |||
| 13 de juliol de 1866[1] – 27 de juny de 1867 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | .png){kind=small} Almirall | ||
| Activitat | 1821 - | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | Capità General de l'Armada Espanyola | ||
| Premis | |||
_(1882)_-_Mart%C3%ADnez_Cubells,_Salvador,_1845-1914.jpg)
_pasador.svg){kind=small}
Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal (Ferrol, 19 de març de 1803 - Madrid, 13 d'abril de 1881) fou un militar i polític gallec, almirall de l'Armada Espanyola i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
[modifica]Era fill d'Alejo Gutiérrez Rubalcava y Medina, cavaller de l'Orde de Sant Jaume. El 1819 entrà de guardiamarina a Ferrol i embarcà a les fragates Fama, María Isabel i Ninfa; en la goleta Belona i el bergantí Vengador. En 1821 ascendí a alferes de fragata, el 1825 a alferes de navili, el 1833 a tinent de navili i el 1840 a capità de fragata. Fou enviat a Lima i en 1842 va combatre vaixells de l'armada xilena a l'illa de Chiloé.[2] En 1842 i 1846 fou elegit diputat per La Corunya.[3] En 1846 fou ascendit a capità de navili i en 1848 fou destinat a l'Havana com a Capità del Port.
n 1852 va ascendir a brigadier i en 1853 fou nomenat Comandant General de la divisió naval del Mediterrani. En 1854 fou nomenat Director del Dipòsit Hidrogràfic i vocal de la Junta directiva del Mapa Geogràfic d'Espanya. En 1856 el nomenaren Major General de l'Armada Espanyola i en 1857 Cap de l'Esquadra. En 1859 fou Capità General de Cartagena i en 1860 Comandant General de la Posta de l'Havana. Durant 1862 va participar en una expedició de suport a Maximilià I de Mèxic sota les ordres de Joan Prim i Prats. En 1863 fou nomenat president de la Junta Superior Consultiva de l'Armada Espanyola i senador vitalici.[4] En 1864 fou nomenat tinent general i Ministre de Marina sota el govern de Lorenzo Arrazola García (gener-març 1864). Tornaria a ser ministre de Marina en el darrer govern de Ramón María de Narváez (1866-1867).
Després de la revolució de 1868 va demanar la separació del cos. Arran la restauració borbònica va demanar el reingrés i tornà a ser nomenat senador vitalici, president de la secció de marina del Consell d'Estat i en 1875 fou ascendit a almirall.
Entre altres condecoracions, va rebre les grans creus de l'Orde de Sant Hermenegild, de l'Orde de Carles III i de l'Orde d'Isabel la Catòlica, així com la Creu del Mèrit Naval amb distintiu roig.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 30 novembre 2015].
- ↑ Joaquín Gutiérrez de Rubalcava, un marino honrado, leal y caballeroso a Galicia Ártabra
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba a todoavante.es
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francesc de Mata i d'Alòs Eusebio Calonge y Fenollet |
Ministre de Marina (gener-març) 1864 1867-1868 |
Succeït per: José Pareja y Septién Martín Belda y Mencía del Barrio |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
