Joaquín Nicolás Rincón
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Zufre (Província de Huelva) |
| Mort | valor desconegut valor desconegut |
| 2n Director de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona | |
| 8 agost 1785 – 28 setembre 1785 ← Fèlix Amat de Palou i Pont – Vicente Lobo Arjona y Marqués → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, bibliotecari |
Joaquín Nicolás Rincón (nascut a Zufre, Huelva, i actiu durant el segle XVIII), fou un prevere andalús.
Fou el segon director de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, nomenat de forma interina, en substitució de Fèlix Amat de Palou i Pont, entre el 8 d'agost de 1785[1] i el 28 de setembre d'aquell mateix any, segons: "En la Ciudad de Barcelona a los veinte y dos días del mes de Agosto de mil settencientes ochenta y cinco: compareció ante mi el infrascrito Excelentisimo el Señor Don Joaquin Nicolaz Rincon, y me hizo ostension de un decreto de S. S. Ilustrisima de ocho de este mismo Mes en el qual le hace Comision paraque se encargue de la Biblioteca Episcopal de esta Ciudad...".[2] En efecte, el dia 22 d'agost de 1785, davant el notari Josep Antoni Serch, se li va fer entrega a Nicolás Rincón del Inventario que havia format Amat de Palou, juntament amb "diez sueldos con ocho dineros".[2] Després del nomenament de Vicente Lobo Arjona y Marqués com a bibliotecari el 29 de setembre de 1785, seguí exercint el càrrec de forma interina fins al 5 de novembre de 1785, quan Lobo Arjona rebé el nomenament oficial de Gavino de Valladares y Mesía, i prengué possessió plena de la Biblioteca.[3]
Fou canonge de les catedrals de Barcelona i Almeria.[4] Entre el mes de setembre de 1795[5] i el 1802 consta com a prior i canonge a la Diòcesi d'Almeria.[6]
Se sap també que el 1799 feu donació a la parròquia de la seva localitat d'una gasulla blanca brodada en seda, que havia estat propietat de Francisco Antonio Lorenzana, bisbe cardenal de Toledo, i també al bisbe de Barcelona Gavino de Valladares y Mejía.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917): aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p. 272. ISBN 9788478264704.
- ↑ 2,0 2,1 Martí i Bonet, Josep Maria. «"Inventario de los libros, papeles y demas efectos pertenecientes a la Biblioteca Publica Episcopal de esta Ciudad, formado el año 1785", por D. Félix Amat, Arzobispo de Palmira y bibliotecario de la Biblioteca Pública Episcopal». A: Catálogo bibliográfico de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona. Vol. 2/1: Inventario (en castellà). Madrid: Fundación Juan March, 1976, p. 1.
- ↑ Inventario de los libros, papeles y demas efectos pertenecientes a la Biblioteca Pública Espiscopal de esta ciudad, folis 244r- 245v
- ↑ 4,0 4,1 «La casulla del cardenal Lorenzana, de la parroquia de Zufre». Boletín Oficial del Obispado de Huelva, num. 422, enero-junio 2016, pàg. 50-61.
- ↑ Mercurio de España: setiembre de 1795: Tomo III (en castellà). Madrid: En la Imprenta Real, 1795, p. 63.
- ↑ Guia del Estado Eclesiastico Seglar y Regular de España en Particular y de Toda la Iglesia Católica en general para el año 1802 (en castellà). Madrid: En la Imprenta Real, 1802, p. 186.